Confederació conclou la segona fase del projecte d'eliminació de canyes en un tram del riu Vaca

 

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha procedit fa uns dies a la retirada de la capa geotèxtil de polietilè que, durant el procés de solarització, ha entapissat de negre el ribàs i part del llit del riu Vaca entre el terme de Benifairó i prop de la subestació. Els treballs signifiquen l'acabament de la segona fase del projecte per a eliminar les canyes en aquesta zona del riu.

A partir d'ara s'entra en la tercera fase, la de plantació de flora autòctona i vegetals de ribera propis dels barrancs i rius valencians. Així es plantaran en els marges arbres com els àlbers, oms, lledoners o salzes, junt a altres espècies com el llentiscle, les salicàries (sarga), l'aladern o l'arç blanc, entre altres, i fins i tot amb la introducció d'algunes especies aquàtiques que si veiem té en el riu en la part final de recorregut, cas del joc, boga o  lliri groc.

 

Situació actual

Abans, durant el procés de solarització

 Una vegada efectuat tot aquest treball correspondrà a l'Ajuntament de Tavernes  les tasques de manteniment, és a dir, eliminar els possibles rebrots de canyes i mantindre i cuidar les espècies plantades per formar eixe corredor de ribera en el riu amb espècies pròpies del nostre territori.

Situació actual

Abans, durant el procés de solarització

La canya un greu problema

La canya vera (Arundo donax) és originària d'Àsia i figura en el llista de les plantes més invasores del planeta. La seua exterminació és complicada per la gran facilitat que té aquesta gramínia de rebrotar a partir dels rizomes subterranis, amb la qual cosa en poc de mesos es torna a apoderar dels marges. Les canyes són tan resistents, que ni els incendis les eliminen, i de fet és cosa conegut que si ha hagut algun incendi en el riu, cremen molt ràpidament i escampen el foc, però després al cap d'uns setmanes rebroten amb força dels rizomes.

 

Els marges del Vaca apareixen sense canyes ni rebrots

 

La Confederació ha posat en pràctica a la Valldigna un plan experimental per exterminar-la, usant el sistema de solarització: s'entapissaren els marges amb teles gruixudes - 6 mm d'espessor-  de polietilè negre, fixades al terra, fins a formar una gegantina catifa de material sintètic durant vora dos anys que no deixa passar la llum. Els raigs del raigs calenta la lona i fa que davall s'assolesquen temperatures de 70º centígrads i les arrels i els rizomes queden abrasits i no rebroten noves canyes.

Sara Jiménez amb els responsables municipals a l'assut

 

Aquest projecte es va iniciar la passada legislatura, després de diverses gestions amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que va donar una resposta positiva a les demandes valleres. El projecte va rebre l'impuls definitiu després de la visita del cap del Servei de Restauració Fluvial de la Confederació del Xúquer, Sara Jiménez, que es va reunir amb els regidors Josep Llácer, responsable d'urbanisme, i Mònica Palomares, de Medi Ambient, per concretar el projecte que s'iniciava mesos després, en el tercer trimestre de l'any 2021.