Els anys tenen 12 mesos, una obvietat, però no sempre n'ha tingut 12, com tampoc tenen sempre 365 dies, i de vegades en tenen, com enguany 366, en ser any de traspàs. Els anys de traspàs acaben en 00 o bé les dues últimes xifres són un múltiple de 4.
El calendari romà era lunar, tenia 304 dies repartits en 10 mesos fins al temps de Juli Cèsar (segle I abans de Crist) quan es es va instaurar el calendari de 365 dies, anomenat calendari julià. L'any 1582 el papa Gregori XIII el va corregir i fins ara usem el seu calendari, anomenat calendari gregorià.
Poc abans de Jesucrist es van estabilitzar els noms dels mesos, i es van afegir els 2 primers mesos de l'any actual (gener i febrer) als 10 mesos originals romans.
Gener
Deriva del llatí vulgar jenuarius, que també procedeix del llatí clàssic januarius, amb significat de ‘pertany a Janus’, el déu romà de dues cares, que guardava la llar romana.
Febrer
Del llatí februarius, "relatiu a les Februa", festes romanes de purificació celebrades aquest mes. Cal remarcar que en el calendari romà més antic, el gener i el febrer no hi eren.
Març
Del llatí martiu, "de Mart", déu de la guerra. Va ser durant segles el primer mes de l’any i els romans, gens pacifistes i més aviat bel·licosos van dedicar el seu primer mes a la guerra.
Abril
Del llatí aprile, amb origen incert. Alguns autors llatins el creien derivat del verb aperire, ‘obrir’, i es relacionava amb la idea de l’“obertura” de la primavera. Però sembla més relacionat amb la deessa grega Afrodita, d'Aphrodita, nom que prové de l’etrusc Apru.
Maig
Del llatí majus, el mes dedicat a Maia, la deessa romana companya de Vulcà que tenia cura dels fruits de la natura, la gestació i la salut. També es pensa si prové de maiores, els "avantpassats".
Juny
Del llatí junius, mes dedicat a la deessa Juno, reina dels déus i esposa de Júpiter, protectora de les dones, del matrimoni i dels naixements. La invocaven amb el nom de Lucina (derivat de lux, ‘llum’) perquè ajudava a donar a llum.
Juliol
Del llatí julius, en memòria de l’emperador Juli Cèsar, qui crea el nou calendari (el calendari julià). Abans es coneixia com a Quintilis –era el cinquè de l’any– i se li va canviar el nom l’any 44 abans de Crist, després de l’assassinat de Juli Cèsar.
Agost
Del llatí augustus, en memòria de l’emperador Octavi Cèsar August. En un principi es coneixia com a Sextilis, el sisè mes segons el calendari anterior. Tenia 29 dies, però se n’hi afegiren dos amb el calendari julià. Es creu que fou August mateix qui els hi va afegir perquè tinguera tants dies com el mes dedicat a Juli Cèsar (juliol), però sembla que això és fals.
Setembre
Del llatí september (de septem, ‘set’), perquè era el setè mes de l’any. L'emperador Calígula el va canviar per Germanicus, en honor del seu pare, el general Germànic. Però el canvi va durar molt poc.
Octubre
Del llatí october (derivat del llatí octo, "vuit") perquè era, antigament, el mes que feia vuit.
Novembre
Del llatí november (derivat de novem, "nou"), perquè en el calendari antic era el mes nové.
Desembre
Del llatí december (derivat de decem, "deu"), perquè era el desè mes en el calendari romà antic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada