Els Perseids, una pluja d'estels per a recordar com a millor espectacle nocturn de l'agost

L’espectacle “piromusical” astronòmic d’agost és la pluja dels Perseids. Un ball de llums celestes que ens recorda que som part del cosmos i que la nau Terra viatja sense aturar-se. A l’observació d’una pluja d’estels s’hi suma la seua bellesa i la constatació evident que som només pols d’estels. Tot aquest foc d’artifici natural té un origen molt llunyà en l’espai i el temps.

  

 Aquests dies, la Terra, en el seu camí al voltant del Sol, passa per l’ampla zona que ocupa la pols i residus del cometa 109P/Swift-Tuttle. Aquests petits fragments són atrapats per l’atmosfera terrestre, cauen i xoquen contra la Terra. Les partícules, que a vegades no arriben a fer ni dos mil·límetres de gruix, es cremen pel fregament en l’alta atmosfera i arriben a una velocitat entre 50 i 70 quilòmetres per segon. 

 

Com els passa a tot cometa, aquest tros de gel bruta (gels d’aigua, amoníac, etc. i pols) s’escalfa cada vegada que s’acosta al Sol i emet material cometari mitjançant immensos dolls que formen cues de pols i gas ionitzat.

 

El millor moment i manera per a contemplar-los

No cal tindre un telescopi per a veure els Perseids, es poden observar fàcilment a ull nu. Tot i això  cal fugir de la contaminació lumínica dels nuclis urbans, i per això cal cercar cels impol·luts. I tindre paciència, perquè els ulls tarden trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en els moments de màxima intensitat de la pluja, es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora. però si en una hora n’observem vint o trenta podem estar satisfets, perquè significa albirar-ne un cada dos minuts. Cal posar-se còmodes –estirats a terra o en una gandula– i mirar cap al nord-est, en direcció a les constel·lacions de Perseu i Cassiopea.

 

Llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids?

Tradicionalment, les pluges de meteors del mes d’agost s’han batejat com a Llàgrimes de Sant Llorenç, perquè les veiem al voltant del 10 d’agost, dia de la festivitat del sant. Ara bé, segons el “Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors” del Termcat, se’ls ha d’anomenar Perseids de manera normativa. El nom deriva del fet que, quan els observem des de la Terra, la trajectòria que dibuixen els meteors sembla provenir de la constel·lació de Perseu.