L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dijous, 12 d’agost del 2021

Bolomor: de les tortugues als elefants en la dieta de l'home de neandertal



Aquesta setmana ha vist la llum el llibre “Human-Elephant interactions from Past to Present” publicat per la Universitat de Tübingen (Alemanya). És un  volum de 485 pàgines que actualitza l'estat de la recerca de l'actuació humana sobre aquests grans proboscidis al llarg de la Prehistòria, i on la contribució dels científics de Bolomor, s’ha plasmat en la publicació d’un estudi que va  finalitzar en 2018 titulat: “De tortugues a elefants en la dieta d'ampli espectre en la Cova de Bolomor, MIS 5-9”. 
 
Consideracions prèvies:

-L’obtenció de megafauna mitjançant caça era una activitat principal o pel contrari, cal acceptar l’adquisició marginal d'elefants amb tècniques i estratègies encara en estudi?.

-Aquests animals van  ser caçats mitjançant activitats oportunistes, cosa que esdevé una qüestió complexa?.

Són preguntes, interrogants sobre els quals el llibre intenta donar llum, tot i recordant unes premisses bàsiques:

-L'alta proporció de biomassa en elefants, rinoceronts i hipopòtams fa difícil que les eines de pedra que usa l’home entren en contacte amb l'os i deixen els típics senyals de tall que certifiquen un accés primari. No obstant això, especialment en els jaciments a l'exterior, és més fàcil el contacte amb l’ós en un accés secundari amb restes de carn seca.

-Els jaciments amb proves de l'explotació pels homínids d'aquests recursos faunístics són molt escassos.  I precisament Bolomor és el més clar jaciment conegut a Espanya que vincula un hàbitat en cova amb aquesta estratègia d'aquest consum animal. En el jaciment comptem amb una vintena de restes que ocupen pràcticament tots els nivells des de l'I al XVII (100.000-350.000 anys). La majoria dels individus són immadurs, joves, el que facilita el seu transport i desmembrament des de la Valldigna a la cova.

 

 

Elefant per a satisfer la nutrició humana

Més enllà del mètode d'adquisició, els elefants són una font d'aliment ideal per a satisfer la nutrició humana per  la seua combinació de proteïnes i greixos, amb la meitat de les calories potencials contingudes en greixos.

La carn terrestre continua apareixent com un recurs principal en tots els estudis sobre la dieta neandertal. La importància de proboscidis en la dieta paleolítica està més emfatitzada en llocs com la cova de Bolomor, on se seleccionen parts anatòmiques del cos de l'elefant per al seu transport.

En el cas de Bolomor, el perfil esquelètic dels elefants està molt esbiaixat, amb un representació primària d'elements cranials (mandíbula, maxil·lars i fragments dentals), ossos de les extremitats (tíbia, húmer) i, en menor mesura, basipodials i falanges. Cal assenyalar que no hi ha elements axials ni  s'han recuperat pelvis. Aquest fet coincideix amb la representació esquelètica general d'ungulats de classes 3 a 4 del lloc, i ens porta a pensar en un  sistema de preparació de la carcassa per al seu transport, en el lloc d'adquisició o en el lloc de la matança, va ser similar.

El fet que la majoria dels individus són immadurs també significa que el pes dels elefants trobats a Bolomor és menor i, per tant, el seu transport després del desmembrament és més factible i manejable.

 


Mandíbules (fragments) d'elefant de Bolomor

 

El procés de les peces aconseguides

Un fet a comentar és l'existència de diversos llocs europeus a l'aire lliure que han estat interpretats com a vedats de caça o paranys naturals, on els esquelets dels animals molt grans presenten alta integritat anatòmica. En algunes d'aquestes localitats, s'ha identificat un trencament ossi intencionat.

En el cas de Bolomor, no existeixen criteris diagnòstics sobre una fractura intencionada en forma de percussió. No obstant això s'han detectat osques o clots que, en l'os fresc, podrien estar indirectament relacionat amb l'extracció de medul·la òssia. Aquesta activitat està àmpliament registrada en la resta dels ungulats de Bolomor, tal com indiquen els estudis de Ruth Blasco i Fernández Peris.

Existeix encara controvèrsia sobre l'extracció de la medul·la en ossos d'elefant, i hi ha una major tendència a creure que no seria una activitat primordial per les característiques dels  ossos, amb petita cavitat medul·lar amb un prominent teixit esponjós o teixit trabecular. Tomografies computades realitzades en ossos d'extremitats d'individus adults mostren petites cavitats medul·lars en comparació a la grandària dels ossos, cosa que potser feia que el procés d'extracció del greix de la medul·la groga en els elefants fos més difícil o laboriós que en altres animals.

En el cas de Bolomor, incisions en un fragment mandibular d'un elefant immadur han estat identificats i es troben en la superfície vestibular i pot estar relacionat amb l'extracció del paquet muscular que forma la papada. Com s'ha indicat, les marques de tall són poc comunes en els ossos d'elefant, ja siga per problemes de conservació o per la pròpia anatomia de l'animal.


Falange i molar d'elefant de Bolomor

 La gran importància de Bolomor

Bolomor és important en ser l'únic lloc peninsular en cova que registra marques de tall en espècimens proboscidians. Aquest fet estableix una associació entre elefants i homínids d'una manera diferent a com s’observa en altres llocs d'Ibèria a l'aire lliure en el Plistocè Mitjà, interpretats com a escorxadors o paranys naturals. Aquesta evidència també completa la dieta d'ampli espectre identificada en el lloc, que inclou preses petites (per exemple, tortugues, conills i ocells), així com animals que excedeixen un pes d'una tona com a rinoceronts, hipopòtams i elefants.

La imatge que sorgeix de les dades de Bolomor indica, d'una banda, els diversos ambients que els homínids van poder explotar; i en l'altre, la presa de decisions de grups humans en seleccionar recursos dins del territori i portant-los a la cova. Com diu l'estudi, la cova de Bolomor ens ajuda caracteritzar decisivament les estratègies de subsistència dels grups humans del Plistocè mitjà, demostrant una alta adaptabilitat, no sols un ampli i variat espectre de preses, sinó també dels mètodes i tècniques d'obtenció de recursos.

El nostre agraïment a Josep Fernàndez per haver-nos facilitat l'estudi publicat del qual hem extret la informació