L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 3.583
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:66.387

diumenge, 15 d’agost del 2021

15 d'agost: Avui fa sis anys que fa faltar Rafael Chirbes

 

Avui fa 6 anys. El 15 d'agost del 2015 va morir l’escriptor valler Rafael Chirbes a la localitat de Beniarbeig (la Marina Alta). Havia nascut a Tavernes el  27 de juny del 1949, als huit anys va ingressar al col·legi d'orfes de ferroviaris i als 16 se'n va anar a Madrid, on va estudiar història moderna i contemporània.

Va exercir de professor de literatura espanyola a Fes (el Marroc) a principis dels anys vuitanta, i poc després Rafael Chirbes va iniciar la seua dilatada i reconeguda carrera com a crític gastronòmic. El 1984 naixia Sobremesa, una publicació pionera a l’estat espanyol dedicada exclusivament al vi i la gastronomia  de la qual Chirbes va ser un dels primers directors de la revista i, com a tal, la seua labor crítica va ser determinant en el procés de consolidació de l'anomenada nova cuina espanyola. En eixos anys,  es va consolidar a l’Estat la gran etapa del periodisme gastronòmic que va generar gurmets literaris de la talla de Manuel Vázquez Montalbán, Josep Pla o Álvaro Cunqueiro. 

 

Acte de proclamació de fill predilecte de Tavernes

 

Els viatges, derivats del seu treball, el portaren  per tot món i a escriure no només sobre gastronomia, sinó també sobre la relació entre el menjar i les ciutats. Durant més de dues dècades va publicar  múltiples reportatges i crítiques en diferents mitjans escrits, que l'editorial Anagrama va reunir en dos volums, respectivament titulats "Mediterraneos" (1997) i "El viajero sedentario" (2004).  Més enllà de la crítica específica (feta, generalment, per encàrrec), el gust per la gastronomia i el saber cosmopolita de Chirbes impregnen també totes i cadascuna de les seues novel·les. Gastronomia i cultura constitueixen un binomi fonamental en la poètica de l’autor.

És autor també d’assaig i de crítica literària que es plasma als volums “El novelista perplejo” (2002) i “Por cuenta pròpia” (2010). La seua narrativa comença a llegir-se i conèixer-se a partir de l'any 2007, després de guanyar el primer Premi de la Crítica amb “Crematori” . La publicació de la seua primera novel·la “Mimoun” (1988), no arriba fins a finals dels anys vuitanta, quan l'autor té ja més de quaranta anys. Ja en la dècada dels noranta, va publicar “En la lucha final” (1991), “Los disparos del cazador” (1992), “La buena letra” (1994) i “La larga marcha” (1996). 


Inauguració de la plaça que du el seu nom, enfront de la casa on va nàixer
 

La naturalesa punyent i profundament crítica de la seua escriptura és inusual en el panorama de la narrativa de les dècades dels huitanta i els noranta, i  Chirbes no va ser una figura fàcilment digerible per al mercat editorial del primer període democràtic, amb un textos narratius que són un incòmode espill en el qual mirar-se col·lectivament. 

Uns textos on el valler dissecciona el present des del revés de les lectures que celebraven l'anomenat miracle econòmic espanyol. Al paradigma de l'èxit econòmic, tan característic del relat de l'època, Chirbes contraposa el relat d'un present marcat per l'especulació i l'enriquiment voraç, a partir de les ruïnes i l'acumulació de derrotes que tan potent maquinària va deixant en els marges de la Història. Serà a partir dels 2000, amb “La caida de Madrid” (2000), “Los viejos amigos” (2003) primer i amb “Crematori” (2007) i “En la orilla” (2013) després, quan assistim a la culminació de l'obra narrativa de Chirbes, en época de la crisi i la postcrisi a l’Estat, i es convertirà en autor de referència i de lectura imprescindible.

La buena letra - La bona lletra ha estat traduïda al valencià

 

 La memòria del passat i el seu estret vincle amb el present i la preocupació sobre el territori són dues de les claus temàtiques que singularitzen l'obra de l'autor valler i fan d'ell una peça fonamental en la producció literària contemporània. La pràctica totalitat de la producció narrativa de Chirbes pot ser llegida com una memòria literària de la derrota; com una poètica de les ruïnes de la història en el sentit que li donava Walter Benjamin. En el marc d'aquesta poètica, els relats sobre la Guerra Civil, la postguerra i la Transició, primer, i l'arribada de la democràcia, amb els anys de bonança econòmica i la crisi després, s'arribaran a fondre entre si per a oferir la memòria incòmoda de les últimes vuit dècades de la història de l’estat espanyol.

 El gener del 2016 es publicava pòstumament l'última novel·la de Chirbes, “París-Austerlitz”, un text que li va suposar més de vint anys de treball intermitent i que va deixar acabada i llesta per a la impremta pocs mesos abans de la seua mort.  Una  novel·la de caràcter evocador  (com tants passatges dels seus textos) fins a un cert punt autobiogràfic, amb la qual Rafael Chirbes tancava el cercle que havia obert quasi trenta anys abans amb “Mimoun”, i ens llegava l'últim d'aquests centellejos d'una vida.

Rafael Chirbes va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament.