L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.421
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
73.668

divendres, 30 de juny de 2017

Begoña Bononad i Bo, de la Dula, fallera major de Tavernes 2018


Begoña Bononad, de la falla la Dula, ha estat elegida com a fallera major de Tavernes 2018. Begoña ha acceptat el nomenament que li ha comunicat telefònicament, com es preceptiu i tradicional, l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, en la seua qualitat de president nat de la Federació de Falles locals. El saló de plenaris ha acollit amb un gran aplaudiment l'acceptació. 


Begoña Bononad i Bó és una fallera de tota la vida, està integrada en la falla la Dula des de l'any 1988, de la qual va ser també fallera major en 1995

 
La Junta Directiva de la FdeF, presidida pel president nat Jordi Joan i el president efectiu, Carlos Merenciano, amb molts dels membres de la corporació municipal s'han reunit en el saló de planaris de l'Ajuntament. I com a testimonis de l'acte de la telefonada, enmig d'una gran expectació, els presidents i molts membres de les sis comissions falleres de Tavernes, a més de la fallera major encara electa, Carol Pérez Bosch.

Begoña amb les falleres majors 2018
 
 
Tot seguit, s'ha format una comitiva a la porta de l'Ajuntament que han anat fins el casal de la Dula per tal de felicitar a Begoña, que esperava emocionada i ha rebut amb gran alegria les felicitacions de l'alcalde Jordi Joan, regidora de Festes, Encar Mifsud, directius de la FdeF, fallera major eixint Caroli Pérez, el nou president de la FdeF, Carlos Merenciano i el vicepresident de la FdeF, Juan Jose Martí, com s'observa a la foto.

L'Ajuntament habilita 7.000 metres quadrats com a nous aparcaments en la platja


El govern de Compromís ha ampliat l’aparcament del sector 6 de la platja de Tavernes, una actuació mitjançant la qual s'habiliten 7.000 metres quadrats més per a dedicar-los a aparcament i millorar els serveis públics de la platja.

Aquest aparcament es troba en el sector 6 de la platja de Tavernes, al costat de l’església, i amb aquesta ampliació es  disposarà d’11.000 metres quadrats per solucionar els problemes d'aparcar en l’avinguda de la Marina, una circumstància que millora els serveis de la platja de Tavernes.

Aquests treballs es complementa amb la neteja de diversos espais que  l’Ajuntament disposarà per a l'ús als veïns i estiuejants. 

Cal recordar que l'’any passat el govern municipal ja va habilitar un nou aparcament gratuït en la platja de Tavernes de 3.000 metres quadrats, amb accés pel carrer Illes Balears, al costat de l’avinguda de la Marina. Totes aquestes a actuacions tenen com a objectiu dotar la nostra platja de llocs adequats i així que els residents i turistes puguen deixar els seus vehicles sense problemes i així descongestionar l'avinguda.

L'Ajuntament millorarà l'Ullal Gran i de les Penyetes



L'Ajuntament de Tavernes ha aprovat el conveni de col·laboració amb la Diputació de València per a l'execució de l'obra "Recuperació ambiental de l'Ullal Gran i de les Penyetes".
 
L'objectiu d'aquesta actuació és millorar i donar un valor afegit als recursos naturals de Tavernes, i recuperar una zona que té un valor paisatgístic i mediambiental.
 
L’obra d’execució de recuperació ambiental contempla dragar l’ullal de les Penyetes per tal de traure tota la immundícia del fons i aconseguir que l'aigua brolle amb més quantitat i per tant que tinga una millora qualitat. L'actuació contempla també recuperar l'espai natural per a gaudi dels veïns, eliminar les espècies invasores, tant animals com vegetals, i recuperar-ne d'autòctones.
 
Igualment es contempla col·locar passarel·les per a accedir a una illa central on es construirà un observatori d’ocells, i així es connectaran també els dos ullals.
 
El regidor de Medi Ambient, Josep Llácer ha manifestat al respecte que el govern de Compromís continuarà treballant braç a braç amb de la Diputació per a defendre el nostre medi ambient. El conveni revitalitzarà l’Ull Gran i el de les Penyetes, que va patir un incendi l’any passat.
 
L'Àrea de Medi Ambient de la Diputació ha inclós aquestes zones naturals dins del programa d'espais degradats. En total, la inversió serà de 60.000 euros, dels quals el 80% serà la subvenció de la Diputació, i l’altre 20% eixirà de fons propis de l’Ajuntament.

Centenars de propietaris apliquen rebaixes entre el 90 i el 95 en els IBIS de solars i terrenys



 

Centenars de propietaris de Tavernes han gaudit de baixades de l’IBI fins el 90 o 95%  gràcies a la mesura de requalificar com a rústic les terres qualificades com a urbanitzables pels anteriors governs però on no s’ha efectuat cap actuació urbanística. 

A. la gràfica de dalt podeu vore en un estudi real com afecta a un terreny. S'hi veu la forta pujada dels valors cadastrals aprovada pel PP en el 2007 i com l'aplicació d'eixos valors van multiplicar per 5  l'IBI que es pagava fins el 2013 en eixos terrenys.

El govern de Jordi Joan ha recuperat durant el 2016 i 2017 la qualificació rústica  que tenien abans de ser qualificades com a urbanitzables i així ha anul·lat la pujada desorbitada del valor de l’IBI dels anteriors governs. Ara l'IBI està per davall del que es pagava l'any 1999. 

Aquesta rebaixa de l’IBI en el 2016 i 2017, majorment amb un valor entre el 90 i el 95%, afecta de manera positiva i beneficia els propietaris de solars ubicats a:

A) Zones urbanes: sectors del Cambro, Teularet I, Sectors 13, 14, 15 i 17 de la platja

B) Zones que abans eren qualificades com urbanes i ara són rústiques com Marjaletes, Teularet II, Sector SQL-3 (platja)


D'aixe benefici en l'IBI i del benefici derivat de la rebaixa d'un 28% dels valors cadastrals  el PP no en parla ni diu res. Caldria que abans de fer valoracions interessades sobre l’evolució de l’IBI preguntara als centenars i centenars de propietaris de terrenys. La resposta segur que serà que Compromís ha corregit i ha anul·lat l'IBI que ells van imposar, i han deixat de pagar a urbana unes terres sense urbanitzar.

Que pregunten quant pagaven abans per eixos solars i terres, amb els seus governs, i quant paguen ara amb el govern de Compromís. Eixe partit hauria d'aprendre  que l’IBI no és un impost aplicat als habitatges només, sinó també als solars i terrenys pendents d’urbanitzar. 

I valorar-lo, com ells fan, en base als habitatges només és explicar una realitat a mitges, i a mitges vol dir mala informació i un engany als ciutadans per no prendre en consideració la globalitat de l’IBI. Globalment considerat com veieu a les gràfiques la pressió fiscal no presenta grans variacions durant el govern de Compromís.

Augment brutal de l'IBI amb governs del PP 
 
Evolució del que ha cobrat l'Ajuntamrnt per IBI
Els governs del PP van augmentar  l’IBI dels veïns, o siga la contribució, sobre un 80 % en passar de cobrar globalment 3’2 milions en el 2006 a cobrar 5’7 milions en el 2011, any que van deixar el govern.

El primer any de govern de Compromís, l'any 2012, l’Ajuntament va percebre en total per IBI 6’4 milions i des d'aleshores  les gràfiques indiquen que, amb el govern de Compromís, els valors cadastrals han anat abaixant i IBI i el que suposa de pressió fiscal s'ha mantingut i, fins i tot l'any que ve 2018 abaixarà un 4%. Són números oficials que Intervenció dóna a coneixer en  plenaris,liquidació de pressupostos i demés informes comptables. 

La gràfica anterior permet comprovar que el govern de Compromís (color taronja) no ha variat massa el que ha cobrat per IBI, cosa molt diferent als anteriors governs (color blau), que entre el 2006 i el 2011, van quasi duplicar la pressió fiscal per l'IBI en passar de cobrar 3’2 milions a 5’7 milions en la  recaptació global.

Diguen el que diguen, els números oficials demostren que Compromís no ha fet grans pujades globals de l'IBI (habitatges, solars i terrenys). Per tant més serietat i una valoració rigorosa de la globalitat de l'IBI i no prendre només una part perquè això és desinformació a la ciutadania vallera.

La tasca destructiva del PP pas a pas (II PART)


Havíem dit que la destrucció institucional que du a terme el Partit Popular pot semblar que haja arribat de forma espontània, fruit d'una “crisi”, però realment suposa un conjunt de passos , dels quals el I PAS seria l'empobriment de la població

Avui en parlem del segon.

Pas 2. Control dels ciutadans: La Llei Mordassa

L'anomenada Llei Mordassa ha estat denunciada per diverses organitzacions internacionals de Drets Humans, entre elles Amnistia Internacional perquè converteix en delicte algunes llibertats fonamentals, com les d'expressió, informació o manifestació. 

No obstant això, el més pervers d'aquesta legislació es troba en les multes.  El càstig l'aplica directament la policia, sense passar pels jutjats, és a dir, queda pràcticament a la voluntat de l’agent.

Les multes poden ser de 30.000 a 600.000 euros per manifestar-se al costat del Congrés o el Senat (fotografia de dalt), però hi ha d’altres multes per fotografiar policies i això pot suposar no tindre proves en els casos d'abusos, o també multes per l'exercici de resistència pacífica i “assegudes”. Amb multes d'entre 600 i 30.000 euros es castiga que un agent considere “desobediència o resistència a l'autoritat”, la pertorbació de la pau ciutadana i desordres al carrer. 

Usar la multa econòmica com a càstig, en lloc de la denúncia davant un jutge, necessita primer del Pas 1 (que ja hem parlat), l'empobriment de la població, i s'usa la falta de mitjans econòmics com a element que fa que un ciutadà s'ho repense  en cas de plantejar-se dur a terme una protesta.

Continuarà amb el III PAS Control de l'aparell judicial
 Basat i traduït d'un text de CTXT 

dijous, 29 de juny de 2017

I això que és, amics de la Cotorra de la Vall?



Això és simplement una escultura. Però és una escultura especial, simbòlica, que ens porta a un món ja desaparegut a Tavernes, en ser un homenatge al ferrocarril “Carcaixent-Dénia”. Una escultura que va ser instal·lada a instàncies de la regidoria d’Obres i Urbanisme el mes de maig de l’any 1999, dins de les obres de millora general i execució del nou enllumenat del Passeig Lepant.

I es preguntareu perquè ara parlem d’aquesta història i el perquè del titular. Doncs per dos motius ben senzills. El primer respondre el correu electrònic que ens va enviar un lector que, aprofitant el projecte immediat de millora de zones de jocs en eixe lloc, ens preguntava què era i quin sentit tenia eixa construcció. I si podíem donar informació.

Un segon motiu, vist que no hi ha cap rètol que diga que és, recordar un poc la història, informar als veïns que és això i que comprenguen que no està on està perquè sí, sinó per un motiu concret. I per tant, com a escultura i monument, que el respecten. Potser caldria posar una placa que digués quelcom semblant a : “Recorreguts” Escultura en homenatge al tren Carcaixent-Dénia que passava per aquest lloc.



L'autora va ser l'escultora local Imma Alberola, que li va posar de nom "Recorreguts”. Té una alçada sobre els 6 metres, disposada sobre un pedestal de formigó blanc. Es composa de dos elements diferenciats, uns tubs corbats d’acer inoxidable figurant les vies del tren que s’entrecreuen amb una peça de ferro corbada, en negre, que simbolitza la carretera comarcal que corre al costat de la que va ser antiga via del tren en aquest punt del nucli urbà. La peça es va construir amb quatre planxes de ferro soldades formant un únic element.

L’escultora Imma Alberola en aquell any 1999 – ja ha plogut molt- va significar en explicar l’obra la situació del Món, travessat per un sistema de nexes de comunicació, per una xarxa de camins i rutes i que mentre unes es construeixen, altres com les vies del tren que unien els pobles entre Carcaixent i Dénia, passant per Tavernes, han desaparegut però el seu record i el que representaren queden sempre gravats en la memòria de la gent.

Per tant, era eixa memòria col·lectiva i amb l’objectiu de mantindre-la present en el veïnat valler, que l’escultora va fer de “Recorreguts” un simbolisme on va prendre com a motiu d’inspiració les dues vies fonamentals de comunicació que ha tingut Tavernes al llarg de la història.


Caldria per tant que prenguérem consciència que és una obra artística, que simbolitza una part del nostre passat, i per tant no hauria de ser objecte dels jocs de xiquets, pujar dalt ni un  lloc on plasmar escrits i demés sobre la peça de metall.

Catorze estudiants inicien pràctiques remunerades dins del programa "La Diput et Beca"


L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i regidors del govern municipal de Compromís han rebut avui de matí en el saló de plenaris de l’Ajuntament els 14 jóvens que viuran l’experiència d'acostar-se al món laboral durant els mesos de juliol i agost mitjançant practiques remunerades.

L’Ajuntament de Tavernes s’ha adherit al programa de la Diputació de València, La Dipu et Beca, per a donar la possibilitat de fer pràctiques remunerades a 14 jóvens, repartits en les àrees  d’animació ambiental, assessoria jurídica, biblioteca i documentació, turisme, sanitat i platja accessible, educació primària i educació especial.

L'Ajuntament de Tavernes i la Diputació destinaran els fons necessaris per a les cobertures d'assegurances i la borsa de beca que cada alumne rebrà durant les pràctiques: 500 € al mes, és a dir, 1.000 € per la totalitat de les pràctiques durant els mesos de juliol i agost.

L’Ajuntament organitza activitats en la platja per a la gent gran el juliol i agost



La Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tavernes ha organitzat activitats debades per a la gent gran de Tavernes per a ajudar-los a mantenir i restablir, en part, la força, l'equilibri i la flexibilitat.

Per això, s’ha preparat durant els mesos de juliol i agost:

Un curs de zumba: adaptat als majors de 60 anys, en què podran activar el cos. Tindrà lloc els dilluns, dimecres i divendres, de 9 a 10 hores en la placeta de Santa Maria de la Valldigna, vora l’església de la platja. 

Classes de pilates: els dimarts i dijous de 9:30 a 10:30 hores en la zona del llac de la Goleta,

Creixement personal els dimarts de 18:30 a 21 hores i Sancions Reiki els dijous de 18:30 a 21 hores, en l’escoleta de la platja.

Qi Gong, per a tots els interessats, sense distinció d’edat. Una font de joventut, una activitat integradora adreçada a persones amb diversitat funcional. Serà els dimarts i dissabtes de 8:30 a 10:00 hores en la plaça de Santa Maria de la Valldigna.

Així l’Ajuntament aposta per millorar la qualitat de vida dels veïns de Tavernes.

Les obres de la rotonda en la comarcal CV-50 estan a punt d’acabar



 

Les obres de la rotonda que es construeix en la intersecció de la comarcal CV-50 amb els carrers Cervantes, La Farola i Divina Autora, així com la intersecció de la mateixa comarcal amb el carrer del Clot poden acabar aquest cap de setmana o principi de la vinent. Aquestes obres fetes per millorar el trànsit en la comarcal i millorar la seguretat dels vianants varen començar la segona setmana de maig i sembla ser que s’acomplirà la previsió d’acabament a principi de juliol.

Les obres les executa la Demarcació de Carreteres  després de les peticions del govern de Compromís d’actuacions per pacificar el trànsit en la comarcal vista la impossibilitat d’executar la ronda de circumval·lació per la paralització del projecte del riu Vaca.

Camió de gran tonatge en el pas de la rotonda dimarts, encara en obres

Com tot el món sap i ací hem explicat massa vegades, la circumval·lació s’havia de construir en els terrenys aconseguits en el projecte del riu Vaca, projecte paralitzat pel govern de Rajoy en el procés final d’adjudicació en el 2011 i que el mateix govern del PP manté paralitzades des d’aleshores malgrat les peticions de la Valldigna i Xeraco, les localitats afectades per les inundacions del riu. Recordem que les obres del Vaca estaven qualificades urgents i prioritàries en el Pla Hidrològic Nacional i comptaven amb recursos d’Europa.

Les obres en aquesta rotonda, a la que seguirà la del Portalet en procés de projecte de redacció, són per ara l’ única  actuació de millora en la carretera des de fa vora 20 anys i tenen com a objectiu millorar el trànsit per la comarcal, eliminar els semàfors causants de retencions  i augmentar la seguretat dels ciutadans en habilitar nous passos de vianants.

Acabant la mitjanera
L’obra principal que s’ha dut a cap es la construcció d’una rotonda, adaptada a l’espai existent en aquesta zona d’encreuament, i com hem dit fins ara regulada per semàfors, on les retencions eren constants i que s’havia convertit en un lloc perillós on s'han produït accidents molt greus que han aconsellat iniciar les obres en aquest lloc, uns accidents greus que alguns sembla haver oblidat i que ha  estat un dels motius de l’actuació.

Precisament i per millorar la seguretat viària entre les mesures estan la moderació de la velocitat amb una disminució de l’amplada dels dos carrils, una mitjanera física de més de 200 metres i l’eliminació de poder girar a l’esquerra, cosa que comporta un canvi en el sentit de circulació dels carrers adjacents així com l’adequació de les parades de l’autobús.

Zona d'accés des del carrer Clot de la Font

També al carrer del Clot de la Font s’hi ha instal·lat un pas de vianant a nivell, amb una zona central com a refugi i una barana per a dirigir el trànsit de vianants.

 Les actuacions en la zona continuaran amb la pròxima rotonda del carrer Portalet, tot per millorar l’objectiu d’aquestes obres que no és altre que millorar el pas de vehicles i la seguretat dels ciutadans en travessar la carretera comarcal .