El Dia de la Sang o Dia del Clot de la Font (II): El porrat obria el cicle festiu de l'estiu amb un origen que es perd en el temps.

 

El Dia de la Sang tenia gran importància fins a les darreres dècades del segle passat, i va decaure quan va deixar de ser festa local. Ara la festivitat recobra una part de l’esplendor amb  actes celebrats de vesprada, ja en enfosquir el dia, en el poble pels festers del Crist i amb la potenciació del porrat  duta a cap per l'Ajuntament els darrers anys, amb inclusió dins de la "Ruta dels Porrats" de la Safor-Valldigna.

Els darrers anys, la festa s'ha mantingut viva gràcies també a que des del 2011 el govern de Compromís va triar aquesta jornada per iniciar els recitals del festival internacional "Sete Sois, Sete Luas".  Són molts  els valldignencs i valldignenques que ara s'hi desplacen a boqueta nit atrets per la qualitat dels cantants i conjunts, representants de la música en valencià, entre ells també alguns locals.  

 

 

 

 

Enguany, a partir de les 20.30 hores i dins de la 32á edició de "Sete Sois, Sete Luas" actuen al Clot de la Font "Sons d'Embat", un grup amb un nivell musical i instrumental molt alt, que pràctica el gènere folk amb música i melodies d'essència i cançons de la tradició valenciana i Mediterrània. 

 

 

Sons d'Embat

  

Però... Quin és l'origen del porrat al Clot de la Font?

Habitualment quan parlem de tradicions seculars, el seu origen es perd en la nit dels temps i  potser hauríem de guaitar segles enrere, quan a la vall d’Alfàndec es parlava la llengua i es professava la religió del Profeta. L’aigua, font de vida, tenia gran valor en aquella societat agrícola, només cal recordar els plets dels monjos del monestir per l'aigua. A més, el porrat no està dedicat a cap sant ni hi ha cap ermita rural prop, com és l'habitual als porrats valencians, que justifique el possible origen religiós.

 

 

 

 

 

¿Pot  ser l’actual porrat l’herència d'algun antic mercat  musulmà? Permeteu que llancem la hipòtesi d'aquest origen en un lloc apareix com a eix central la presència de l’aigua, tant important en la vida agrícola dels pobladors musulmans de l’antiga Vall d’Alfàndec. El brollador del Clot de la Font és dels més importants de la Valldigna, les aigües del qual abastaren el consum humà de Tavernes fins fa unes dècades.

 

El Clot de la Font està situat prop dels nuclis antics desapareguts de Xara, Alfurell i Ombria, i no massa lluny dels encara existents de Taverna, Benifairó i Simat. O siga, és un bon lloc per reunir-se les famílies i trobar-se amb les amistats dels pobles de l'anomenada Valldigna del pla.

 

 

 

 

Aigua per celebrar durant uns dies un mercat, fins i tot, lluny de les mirades inquisidores dels monjos, i passar una jornada o més festiva, quan la calor ja permet dormir al ras. Podem, per tant, aventurar una relació amb  els antics costums del àrabs de la Valldigna, i ser l’actual porrat herència d'algun mercat musulmà? No ho sabem, però és evident que si fos aquest l’origen, seria modificat, fins i tot el dia de celebració, pels costums i pressió de la nova població cristiana.  Un bon tema d’estudi antropològic i històric de la Valldigna.

 

 

 

 

 

El que ningú no pot negar és que la primera de les festes grans del cicle estival a la Valldigna, i que donava el tret d'eixida al conjunt de festes populars de barriada i de carrers que s'hi celebraven per tot arreu a l'estiu, algunes vegades amb ball i festa al voltant de la rondalla. Després vindria Sant Jaume i Sant Llorenç i el seu porrat com a més significatius... i la sega de l'arròs, i en acabar la sega les festes del poble amb la Baixà l'ultim dissabte de setembre. Temps era temps!