Greenpeace alerta del "perill d'extinció" de les platges de Tavernes

 

Tavernes és un dels punts de la costa valenciana que es vora més afectat pel canvi climàtic, amb la pujada del nivell de la mar, l’augment de la temperatura marina i la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems com a principals causes de risc.

Greenpeace va presentar el dimarts l’informe "Crisis a Toda Costa 2024. Análisis de la situación del litoral ante los riesgos de la emergencia climàtica" on  adverteix que el 64,8% de les platges de la costa valenciana han disminuït l’última dècada, a Castelló estan afectades el 81%  i a Alacant el 43% de les platges presenten un retrocés sever.

L'ONG denuncia les males pràctiques derivades de l'acció de l'home (ports, urbanitzacions, etc)  a les quals cal sumar les degudes  al canvi climàtic: la pujada del nivell de la mar, els fenòmens meteorològics extrems (com ara onades de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, huracans, incendis i inundacions), l’increment constant de la temperatura de mars i oceans i la pèrdua d’oxigen dissolt en l’aigua, que disparen de manera exponencial els riscos. 

 

 

Greenpeace basa el seu informe en la pujada del nivell de la mar, segons els estudis i previsions de la NASA, una pujada del nivell de la mar que ocasionarà la pèrdua de platges en la totalitat del litoral valencià i espanyol.  La regla de Bruun estima que per cada centímetre que puge el nivell de la mar, la costa retrocedirà un metre.  

Mes informació: https://sealevel.nasa.gov/ipcc-ar6-sea-level-projection-tool

Amb les circumstàncies actuals, avisa Greenpeace, i sense fre en les emissions de CO₂ , a l'any 2030  la mar haurà pujat 12 centímetres en el golf de València, i les platges perdran una dotzena de metres d’amplària. Els punts més afectats, a més de Tavernes,  seran Moncofa, el Grau de Castelló, Nules, Xilxes i els Estanys d’Almenara a Castelló; la Marjal dels Moros, Puçol, el Saler, l’Albufera, el Perellonet, el Perelló i Gandia a València; i el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, Santa Pola i Torrevella a Alacant. 

 

 

 

Més fenòmens meteorològics extrems amb més intensitat

L’aigua més calenta s’evapora més i això provoca la formació de DANA i ciclons més potents i perillosos, cosa que augmenta els danys per inundacions. Greenpeace recorda els clars avisos sobre els riscos, però l'afany urbanitzador continua al País Valencià i l’avantprojecte de Llei de Protecció i Ordenació de la costa valenciana  presentat pel PP planteja la fi de la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que romanen sense urbanitzar i rebaixar de 1.000 a 500 metres la distància a la línia de costa de la construcció d’habitatges.

Aquesta desprotecció, denuncia Greenpeace, afectarà els plans urbanístics del Marenys de Tavernes, però també Torreblanca Golf, Platja del Puig, la Bega de Cullera, el Brosquil,  Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, en total 18.000 habitatges nous en el litoral valencià. 

 

 

Greenpeace recorda que els temporals destrueixen les costoses intervencions artificials que no atenen l’arrel del problema: entre el 2016 i el 2020 es van gastar prop de 60 milions d’euros en la reposició artificial d’arena a les platges. Pensem en el cas de la platja de la Goleta: reposició i reposició i més reposició... que el mar s'enduu de seguida! mentre el projecte de protecció ni avança ni sabem res després de més d'un any del període d'al·legacions. I la nostra alcaldessa i la delegada del govern van dir que estaria acabat per al 2026. 

Les solucions, apunta l'ONG, han de ser locals, perquè cada tram de litoral té característiques pròpies, però han de ser acordades per les administracions i participades per la ciutadania de manera urgent. L'entitat considera imprescindible reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i marcar normatives d’adaptació i protecció de la costa i retornar la qualitat ambiental als espais costaners per a tindre sistemes naturals estables (el cordó dunar) que protegisquen dels riscos