El pròxim dimecres, dia 10 de juliol, seguint la tradició secular, a Tavernes, Benifairó i Simat celebrarem el “Dia de la Sang” o “Dia del Clot de la Font”,
nom indistint que emprem segons la població on visques. Sempre té lloc el segon dimecres de juliol i el lloc de celebració comú, de reunió dels tres pobles en un porrat tradicional és el Clot de la Font, al peu de la Muntanya
de l'Ombria.
Una jornada que era abans de gran festa a la Valldigna, avui vinguda a menys després d'haver perdut la categoria de festa local. Encara perdura ben arrelada en la memòria de la gent, sobre tot els més majors, els records de quan la jornada era festa local, i ben grossa, a la Valldigna i la celebració abraçava diversos actes, essent els més tradicionals i populars el porrat del Clot de la Font, comú a la Valldigna, i a Tavernes, la festa del Crist de la Sang.
Una jornada que era abans de gran festa a la Valldigna, avui vinguda a menys després d'haver perdut la categoria de festa local. Encara perdura ben arrelada en la memòria de la gent, sobre tot els més majors, els records de quan la jornada era festa local, i ben grossa, a la Valldigna i la celebració abraçava diversos actes, essent els més tradicionals i populars el porrat del Clot de la Font, comú a la Valldigna, i a Tavernes, la festa del Crist de la Sang.
Tot això esdevenia quan estiuar a la platja era només cosa d'unes poques famílies benestants, la gent encara vivia majorment tot l'estiu al poble i el Dia del Clot de la Font era tradicionalment la jornada on moltes colles i famílies cuinaven la paella en el paratge, s'assajava el primer meló d'Alger de la temporada i participava en un animat porrat, amb el tradicional "torrat", algunes llepolies i gelats (mantecao helao), la pistoleta d'aigua i la pilota de serradura i goma extensible a la mà.
I com no, com totes les celebracions que s'aprecien, tenia el seu toc de gastronomia popular i tradicional: era el dia del berenar/sopar
de la coca oberta de tomaca i pebres, adobada amb tonyina de sorra. ¡Quasi res porta el
diari! Que s’aparten les pizzes on hi haja una bona coca casolana, feta com
cal. Però ja se sap... sempre és millor allò que ens ve de fora. Els valencians som així. I acabar el dia, amb un bon got d'orxata amb rosquilletes o fartons (com t'enyorem Orxateria Franco !!!) o un bon tros de coca morena.
El sopar al carrer era un costum, i més encara ho era en la barriada del Crist de Tavernes, que feia festa i ben animada. Avui encara conserven la tradició amb actes com revetles musicals els sopars a la fresca del carrer, com hem dit una tradició general en el poble fins la dècada dels anys 1970.
Les Festes de la Granota
La barriada del Crist ha festejat des de la nit dels temps el sant patró, el Crist de la Sang, amb processó per la barriada i diversos actes lúdics i musicals. Les festes del Santíssim Crist de la Sang també eren conegudes en altres temps a Tavernes, com ens diu el metge Vicente Grau Bono en el seu llibre “Topografía médica de Tabernes de Valldigna” (1927 - Imprenta Baldomero Alzira), com a “les Festes del barri de la Granota” i explica el perquè. Pot ara resultar estrany, però com veieu no es cap invent.
El nom "Festes de la Granota" ens parla d'un temps on les vivències i les realitats dels vallers i valleres no eren, ni de prop, les actuals i s'entronca amb el conreu de l'arròs, que sempre s'havia cultivat a la Partida fins a la seua dessecació, dècada dels 1960-1970.
Parlem de fa 100 anys, quan l’agricultura
era la base econòmica de les famílies valleres. La Partida era lloc de séquies i aiguamolls, plens d’aigua per fer créixer el
cereal, un ambient humit i amable per a les granotes, i una ocupació de molts veïns humils de la barriada del Crist era aquesta: capturar granotes pels arrossars de la Partida i
després vendre-les a Tavernes pels carrers i així obtindre alguns guanys. No us estranyeu: La granota
és una menja exquisida (cerqueu a sant Google) encara que no ho semble i potser si pregunteu als
majors de casa, encara us parlaran de l'arròs caldós amb cuixetes de granotes.
Per tant el nom "de la Granota" era una referència a una activitat econòmica de molts veïns del barri. ¿Curiós no?
El nom s'ha perdut amb el pas del temps, com tantes coses populars i tradicionals. Som fills d’un temps que, sota el nom de modernitat, canvia els costums, els substitueix per altres d'altres llocs en honor d'una globalitat, massa vegades mal entesa, perquè són l'assimilació a cultures que no és la nostra mentre perdem les nostres i la nostra identitat. Recordeu Sant Valentin? o Halloween? entre altres moltes.... ¡¡¡Què valencianes i valleres que són eixes celebracions!!!
Amb la unificació general dels dies festius, la diada va perdre fa unes dècades el caràcter de festa local que tenia antigament. Actualment és després d'acabar la jornada laboral quan recobra una part de l’esplendor que tenia quan era en el segle passat la primera festa del cicle estival.
Actes per enguany
Dia 09: Exposició del Crist restaurat (20 h.) Carrer Calvari 129
Sopar d'entrepà (21 h.)
Dia 10: Trasllat del Crist a l'ermita i missa (10:30 h.)
Processó del Crist (20 h) eixida de l'ermita
Dia 12: Revetla amb Nora la Cantaora i Vicente Torres (23:30 hores) Carrer Calvari 150
Dia 13: Jocs infantils (12 h) Placeta del Tio Julio. Revetla amb Pacífic Blue (23:30 h) Calvari 150
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada