Ahir va ser Sant Jaume, antigament un dia festiu i ben assenyalat. Al contrari d'ara que gaudim d'un estiueig d'un parell de mesos, en altres temps i fins als anys 1970 (amb una platja sense urbanitzar) només eren unes setmanes els que es passaven a voramar, i el dia de
Sant Jaume era tradicional anar-hi mig món a passar el
dia complet, i celebrar-ho al voltant d'una paella que, poques hores abans havia
tingut el preàmbul d'un bon i copiós esmorzar.
Era
un dia en que se solia dir que "la gent s'ofega", perquè va haver
alguns accidents per imprudències, amb males conseqüències potser perquè
això del servei de salvament i socorrisme... ni existia ni se sabia que era!
Per Sant Jaume de fa anys era (encara ho és) habitual escoltar als nostres pares advertir-nos del perill
d'entrar a nadar després de menjar i dir-nos: “cal esperar dues hores
perquè el cos faça la digestió”. És la por al famós tall de digestió,
paraula que de vegades no s'usava de manera correcta, perquè realment es
referien a la hidrocució. Són dues coses diferents, i ho expliquem tot
seguit.
Tall de digestió o hidrocució?
El
tall de digestió es pot donar dins i fora de l'aigua i, en concret, és
una interrupció del procés digestiu. Les causes són múltiples i
diverses, incloent emocions molt fortes, sent la simptomatologia la
pal·lidesa, nàusees, enrampades, vòmits, sudoració o visió borrosa. Dins
de l'aigua pot ser causa d'ofegament.
La
hidrocució és l'estat de síncope deguda a un canvi brusc de temperatura
per submergir-nos sobtadament en aigua freda. Aqueixa entrada en aigua
freda provoca una disminució de la freqüència cardíaca, arriba menys
sang al cervell, i ocasiona pèrdua de coneixement i fins i tot parada
cardiorespiratòria en els casos més greus.
Com entrar en l'aigua?
Cal
evitar esglais i per tant entrar a poc a poc, banyant-nos els peus,
els canells i el clatell, evitant l'exposició prolongada al sol en les
hores anteriors, fugint dels menjars copiosos i no ficar-nos després de
realitzar un exercici intens. Les dutxes abans de ficar-se en la piscina
o a la platja ajuden a baixar la nostra temperatura corporal i redueix el risc d'hidrocució.
Llocs de risc d'hidrocució
El
risc més elevat de patir una hidrocució, per la temperatura de l'aigua,
el trobem en rius d'alta muntanya o piscines de zones continentals. En
aquests puntós, l'altitud o les temperatures nocturnes fan que l'aigua
romanga freda o fresca, i durant el dia, amb el sol, el nostre cos
pateix temperatures que poden passar dels 30 °C. És per això que el
risc de patir una hidrocució és elevat en els rius d'alta muntanya i
piscines de zones continentals.
El
risc és més baix a les platges pel fet que la temperatura de la mar és
més elevada, i les brises fa que la diferència de temperatures
aire/aigua no siga molt important. Ací tenim avantatge els que vivim i
banyem al Mediterrani, amb temperatures de 25 a 30 °C a l'estiu.
Conclusió:
a l'estiu s'han d'evitar els menjars molt copiosos o l'exercici intens
durant les hores centrals del dia i les exposicions prolongades al sol.
Amb aquestes senzilles normes, podrem gaudir de la piscina, del riu o
de la platja sense perills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada