Els treballs que du a cap l'equip científic en el jaciment de Bolomor dins de la 36á campanya d'excavacions finalitzaran demà dijous. Avui dimecres de matí han visitat el jaciment diversos científics de la Universitat de València (UV), visites que continuaran demà, entre els quals hi ha arqueòlegs i especialistes en datacions de troballes, flora i fauna i restes d'activitat humana, com les llars de foc.
Les visites d'especialistes i experts universitaris o d'altres jaciments, com Atapuerca, és habitual a Bolomor durant la campanya, car no podem oblidar que avui dia és el més important jaciment paleolític valencià i on s'han exhumat les restes òssies humanes més antigues al nostre territori i les llars de foc més antigues peninsulars. De fet, demà dijous d'entre els especialistes que visitaran el jaciment hi ha l'historiador i químic italià, doctor Gianni Gallello, que estudiarà la química i els processos del foc en les llars de Bolomor.
L'activitat en el jaciment és incessant i les excavacions s'han centrat enguany en els dos laterals del nivell XV (sobre els 300.000 anys d'antiguitat), després que l'any passat s'arribarà en la seua part central al mant estalagmític de la cova, perfectament distingible en les fotografies i on destaca una estalactita que serveix de referència.Les troballes són majorment restes òssies de cavall, hi ha molt de cavall, algun os d'animal menut, com el conill, o industria lítica humana, unes restes que es van "quadriculant" i marcant sobre els quadern per tindre constància del punt on van apareixent.
 |
| Molar de cavall acabat d'exhumar |
El nivell XV correspon a un clima fred, i Josep Fernàndez ens explica que l'ocupació de la cova seria més reduïda temporalment, per grups de pocs homínids, i sense ocupar tota la superfície, desenvolupant llur activitat en la part més interior de la cova, que és on té lloc l'excavació. I com a nota anecdòtica cal indicar que, al contrari que en altres campanyes que les parets de la cova mantenien un cert grau d'humitats, sobre tot a l'interior, enguany ens apareixen totalment seques, una conseqüència més de la sequera que patim a la Valldigna de fa temps.
L'equip que dirigeix Josep Fernàndez està format per un grup de 15 voluntaris, majorment estudiants i llicenciats procedent de punts molt diversos de la geografia espanyola, en una campanya que serà més curta del que és habitual en haver-se iniciat el passat divendres dia 5 per l'endarreriment de permisos.
 |
| Les dues zones del nivell XV on s'ha excavat, separades pel mant estalagmític en una imatge d'avui |
Sobre la durada de la campanya cal recordar que es treballa "in situ" un període curt, però la tasca continua després durant mesos i mesos amb la investigació de les troballes (identificació exacta, datació, etc) i, en casos d'una resta important i susceptible de publicació en les revistes científiques especialitzades, com ha estat el cas moltes vegades a Bolomor, cal aleshores més temps perquè cal contrastar els resultats amb molts especialistes.
 |
| Rascadora en quarsita verda |
De Conca a Bolomor
Una de les troballes d'enguany ha estat una peça lítica de quarsita verda preparada/tallada a colps per servir com a rascadora (carn, pell...) quan s'usa amb un moviment transversal però també serveix per tallar si el moviment és en longitud. Segons Fernàndez aquesta quarsita verda prové de les muntanyes de Conca i degué ser arrossegada pel Xúquer fins a la seua desembocadura, el lloc d'on seria agafada per l'home de Bolomor per convertir-la a colps en un objecte de la seua indústria lítica: una rascadora tal com ara la veiem.
Aquesta quarsita verda apareix només als nivell XV i XVII de Bolomor, la qual cosa fa pressuposar que el Xúquer l'arrancaria i transportaria en el seu procés erosiu, però al cap d'uns milers d'any i mentre el riu anava excavant el seu llit, aprofundiria més el terreny, arribaria a capes de quarsita dorada, que es troba en els nivells més moderns de la cova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada