Plataforma per la Llengua ha publicat un estudi sobre "l’estat de salut del valencià", on s’indica que “el govern de Mazón elimina el mínim del 25% d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no fa a l'inrevés, elimina el mínim del 25% de castellà a les valencianoparlants”..
Com explica al seu informe, la llei que acompanya els pressupostos, anomenada de “mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat”, introdueix una suspensió durant dos cursos acadèmics de l’obligació d’impartir un 25% de les hores lectives en valencià, de tal manera que els centres escolars poden modificar els seus projectes lingüístics i impartir en castellà les assignatures que s’havien d’impartir en valencià.
La mesura “suposa excloure l’alumnat de les zones tradicionalment castellanoparlants de l’obligació d’estudiar en les dues llengües”. En canvi, “l’obligació es manté a les comarques valencianoparlants, en les quals sí que serà obligatori estudiar en valencià i en castellà, amb un mínim del 25% de vehicularitat de cada llengua».
Plataforma per la Llengua conclou que “el govern Mazón pren partit amb una legislació que beneficia l’ensenyament del castellà i fomenta el monolingüisme en castellà a les zones tradicionalment castellanoparlants, encara que el valencià siga també oficial en aquestes comarques”.
Les mesures del govern Mazón en matèria lingüística seran, previsiblement, portades als tribunals per part de diverses entitats.
Altres dades de l’informe assenyala que el govern de Carlos Mazón ha fet el 95,6% de les seues intervencions a les Corts Valencianes en castellà entre juliol i desembre del 2023. El Partit Popular “s’ha proclamat des de fa molts anys defensor del bilingüisme i de les senyes d’identitat valencianes”, però la ironia és que “el comportament lingüístic del govern del popular Carlos Mazón no s’adiu a aquestes proclames”.
Així en el primer període de sessions de l’onzena legislatura de les Corts Valencianes, que va anar de final de juny a desembre del 2023, els membres del nou govern de Mazón només van utilitzar la llengua pròpia del País Valencià un 4,4% del temps.
Un gran contrast amb el govern del Botànic, ja que entre juny i desembre del 2015 el primer govern progressista recent del País Valencià va fer servir el valencià a Les Corts un 74,8% del temps. El president Ximo Puig el va utilitzar el 61,8% del temps mentre que Mazón compta només amb dos consellers que alguna vegada s’han expressat en valencià d’un total de nou. A més, l’actual president valencià només ha emprat el valencià en seu parlamentària un 2,8% del seu temps, una dada clarament inferior si es compara amb el seu antecessor a la presidència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada