A partir d'ara i fins al 24 d'agost ja podem observar al cel la pluja d'estrelles

 

Cada estiu, de mitjan juliol a finals d’agost, es poden observar els Perseids, un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars de l’any, la pluja d'estrelles, conegut popularment com a llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant.

 

El fenomen comença cap al 17 de juliol, però es es faran especialment visibles les nits de l’11 d’agost al 13, i es mantindran al cel fins el 24 d’agost. Tot aquest foc d’artifici natural té un origen molt llunyà en l’espai i el temps. La causa última és el resultat del pas d’un cometa per les proximitats del Sol, en aquest cas el cometa 109P/Swift-Tuttle, oferint-nos un espectacle astronòmic, un ball de llums celestes que ens recorda que som part del cosmos i que la nau Terra viatja sense aturar-se. De fet eixe viatge fa que apareguen cada any durant els mateixos dies perquè les òrbites del planeta Terra i les del cometa del qual provenen són totalment estables. 

 

 

 

 

 

El cometa és un tros de gel brut (gels d’aigua, amoníac, etc. i pols) i s’escalfa cada vegada que s’acosta al Sol, emet material cometari mitjançant immensos dolls que formen cues de pols i gas ionitzat. Aquests dies la Terra creua l’òrbita del cometa i es troba amb els seus residus.

 

Enguany, el millor moment per a contemplar-los serà la nit del 12 al 13 d’agost i l’astrònom valler Enric Marco recomana veure’ls entre les 0.00 i les 4.00. “Enguany la lluna estarà en quart creixent, justament aquella nit. Això vol dir que, quan es ponga el sol, la lluna estarà brillant, es veurà la meitat il·luminada, però quan vagen passant les hores, a partir de les 0.00, la lluna es pondrà, pel nord-est començarà a eixir la constel·lació de Perseu i es veuran els Perseids. Això no vol dir que no se’n vegen abans, però com que el cel estarà il·luminat, no es veuran tan bé”, ens aclareix.

 

 

 

 

Enric Marco explica que el millor moment serà cap a l’alba, perquè és quan la Terra és més a prop de la zona d’impacte, anomenada radiant, però com que surt el sol, la nit és més recomanable per a l’observació.

Per gaudir dels Perseids serà millor observar-les des d’un lloc fosc, un lloc allunyat de les ciutats on el cel nocturn encara estiga net i es veja la Via Làctia. I no cal equipament especial, ni prismàtics, ni telescopis. Per observar visualment els Perseids només caldrà que us estireu a terra sobre una tovallola a la platja (si està ben fosca) o al camp molt millor. Així podreu veure tot el cel de cop i no us perdreu cap meteor. i oblideu-vos de tractar de mirar des del centre d’una ciutat. El resultat sempre serà molt decebedor. En l’entorn de les ciutats la contaminació lumínica ens ha furtat les estrelles. 

 

 El nostre agraïment a Enric Marco del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València