Tavernes
celebra aquest cap de setmana (avui dissabte dia 13 i demà diumenge14) la festivitat de Sant
Antoni Abat amb un conjunt d'actes i activitats organitzats per la
comissió de festers de Sant Antonio Abat amb l'associació d'Amics del
Cavall i l'Ajuntament.
L'organització
convida tothom a gaudir dels actes un any més i participar-hi en totes
les activitats que, amb molta estima i esforç, han preparat per als
vallers i valleres.
PROGRAMA D’ACTES:
La
festivitat de Sant
Antoni, potser siga la festa més destacada del cicle hivernal, i ja ens
avisa del lleu despertar de la natura després del solstici d’hivern. La
festa
arranca en temps dels romans, amb les Saturnals, les divinitats protectores de la fecunditat, dels
conreus i dels animals. Amb la cristianització, molts costums pagans foren "reconvertits", cas de la dedicació de la jornada a Sant
Antoni Abat o del Porquet, amb un gran protagonisme del foc, en forma de fogueres, que purifica i ajuden
 |
| Una imatge recent de la crema de la foguera de Sant Antoni |
La festivitat de Sant Antoni a Tavernes fins a meitat segle passat
La celebració de Sant Antoni està molt arrelada dins dels territoris que parlem la mateixa llengua, amb actes en desenes i desenes de poblacions. La tradició de festejar el sant a Tavernes ve de lluny, i antigament era una gran festa local, tot i que ara haja perdut el caràcter que tenia i se celebra un cap de setmana setmana pròxim al dia 17, dia del sant.
Fins a la dècada dels 50 del segle passat, Tavernes es bolcava en una festa que tenia com a major protagonistes les dues confraries, la dels rossiners i la dels bovers, que col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses.
El dia 17, festiu local, començava amb la missa major, a la qual acudia mig poble atret per la devoció al sant i per la bona fama dels predicadors que des de la trona escampaven les virtuts del sant. La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa: una gran gentada hi acudia acompanyat amb els animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.
La celebració de Sant Antoni està molt arrelada dins dels territoris que parlem la mateixa llengua, amb actes en desenes i desenes de poblacions. La tradició de festejar el sant a Tavernes ve de lluny, i antigament era una gran festa local, tot i que ara haja perdut el caràcter que tenia i se celebra un cap de setmana setmana pròxim al dia 17, dia del sant.
Fins a la dècada dels 50 del segle passat, Tavernes es bolcava en una festa que tenia com a major protagonistes les dues confraries, la dels rossiners i la dels bovers, que col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses.
El dia 17, festiu local, començava amb la missa major, a la qual acudia mig poble atret per la devoció al sant i per la bona fama dels predicadors que des de la trona escampaven les virtuts del sant. La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa: una gran gentada hi acudia acompanyat amb els animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.
 |
| Una imatge de la benedicció actual |
La
benedicció era davant de l’església de Sant Pere (encara no hi havia la
parròquia de Sant Josep) i durava hores i hores, fins més enllà del
dinar. Hem tingut notícies que, era tant el veïnat que hi acudia, que en
algunes ocasions es va haver de celebrar a la Plaça Major i fins i tot
al Passeig.
En aquell temps, a Tavernes els
rossins i les haques eren nombrosos per l'ajut que oferien a les tasques del camp, i desfilaven davant el sant amb les millors gales de
festa. La cavalcada era coneguda pels vallers com a "les corredories" i
continuava a la vesprada en forma de corregudes, de vegades
desenfrenades, en un circuit que seguia els carrers Sant Roc, Roser,
Empedrat, Església i Plaça de l’Església. El genet i el cavall formaven un únic cos tot
en les veloces corregudes, no exemptes de perill de caure, demanant la
protecció i la benedicció del sant.
També en múltiples ocasions, els carros
dels llauradors, preparats i arranjats com a perfectes carrosses, eren qui
desfilaren pels carrers de la ciutat arrossegats pels cavalls després de la benedicció del sant.
Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població amb gran participació del veïnat.
No s'ha d'oblidar que Sant Antoni forma part del nostre patrimoni cultural donada la seua condició de ser el sant patró dels animals domèstics. I tant els animals que ajudaven en la feina del camp, com els dels corrals de les cases, assolien una gran importància en una societat com la vallera que era totalment agrícola. De la importància que se li donava al sant ens parlen els antics taulells que solien fixar-se en el corral de les cases, amb una representació del sant, amb les llargues i
blanques barbes, acompanyat per un porquet i envoltant per la resta d'animals domèstics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.