La Valldigna ha estat històricament una zona de terratrèmols. Molts resulten imperceptibles per a l'ésser humà per la seua escassa intensitat, uns altres al llarg de la història han estat devastadors i, fins i tot, es troben entre els de major intensitat de la península Ibèrica.
La Valldigna es troba en zona sísmica i, tal com hem publicat fa només uns dies, d'ací el interès de l'Institut Nacional de Geologia de instal·lar a la nostra ciutat un accelerògraf que informe d'allò que ocorre sota els nostres peus.
La Valldigna està situada, geològicamente, en la zona de contacte dels sistemes Ibèric i Bètic. Pel sud, constitueix l'extrem més nord-oriental de les serralades Bètiques, amb el massís del Mondúver, una estructura en dom (Dom de Xeraco) formada per un ampli plec NO-SE al qual se superposa un altre de direcció ENE-OSO. Mentre pel nord arriben fins a la Valldigna els plecs de les serres de les Agulles i el Cavall Bernat, plecs de direcció NO-ES.
Tota la zona presenta una complicada estructura de plecs, amb falles actualment ocultes pel farciment del quaternari. I al llarg de la història, i fins i tot avui dia, se succeeixen els tremolors, encara que moltes vegades siguen imperceptibles. Però sempre no és així, i la història ens n'ofereix de gran intensitat segons l'escala macrosísmica europea (EMS), que ofereix dotze graus d'intensitat. I en són aquests, dels quals en parlarem.
Els grans terratrèmols en la història de la Valldigna
Encara que no existeixen grans cròniques, tenim una detallada relació gràcies al “Catàleg dels Abats de Valldigna” (1669) obra perduda del pare Jerónimo Espí, però de la qual en parla i reprodueix textos la “Història Cronològica dels abats del Reial Monestir de N. Senyora de Valldigna” del pare Esteban Gil, sobre 1750-1752.
Terratrèmol del 7 de novembre de 1330
El pare Espí diu que va tindre lloc durant els idus de novembre, és a dir el 7 de novembre, quan els frares estaven en Laudes “va succeir un terrible i espantós terratrèmol”. Seria per tant cap a les 3 de la matinada essent abat Joan Font i els seus efectes van ser la destrucció de la primera Església monacal.
Avui dia es valora aquest terratrèmol com a més destructiu del que sempre s'havia considerat perquè va implicar un canvi total en la configuració de la planta del monestir. Si no hi apareix en moltes fonts històriques segurament es deu a que durant la guerra de les Germanies (1519 a 1523), com diu Martí de Viciana, es van destruir arxius inclòs el de Valldigna, com també ho apunta Toledo Girau. La població parlava àrab i els escrits de les mesquites van ser destruïts amb l'expulsió dels moriscos en 1609, i la transformació de les mesquites en esglésies, com apunta Gascon Pelegrí. S'estima que va tindre una intensitat IX segons la EMS, és a dir amb efecte destructiu.
Terratrèmol del 16 de desembre de 1396.
El mes citat i explicat per la seua intensitat, de les més grans conegudes a la península. Va tindre lloc durant el mandat de l’abat Luis Rull a mig dia, amb una replica forta el dia de Nadal, el 25 de desembre. Els efectes principals foren la destrucció de la segona església i la torre de campanes. Es calcula una intensitat X en l'escala EMS, o siga amb efectes devastadors.
El pare Espi ens el descriu: “El dia 16 de Desembre de l'any 1396 prop de les 12 hores del dia va haver-hi un terrible i espantós terratrèmol que va repetir per tres vegades derrocant molts edificis d'aquesta casa (el monestir), i deixant els altres tan maltractats que quasi van quedar inútils, estant els monjos tan atemorits que deixant la poca habitació que quedava, van eixir a dormir en barraques fora dels murs o prop del monestir. El dia 25 del mateix mes i any, a les 8 hores del dia va succeir un altre semblant terratrèmol i va derrocar la torre gran que estava al cap del dormitori que mira a la part de ponent; va derrocar també l'església que havia reedificat l'abat Arnau Saranyó.”
Els danys, a més del monestir, indiquen que es van afonar “200 cases de sarraïns” a la Valldigna, es va obrir el terreny i van brollar noves fonts. Si prenem com a referència la possible població de Valldigna en aquells temps, les 200 cases suposaria la destrucció de la pràctica totalitat dels habitatges de les alqueries i poblacions de la vall.
Terratrèmol del 26 de juny de 1644
El tercer gran terratrèmol de la Valldigna va ocórrer sobre els 5 de la vesprada i era abat Francesc Talavera. Les conseqüències van ser la destrucció de la tercera església i l'arxiu. El grau d'intensitat calculat en escala EMS va ser d'IX, és a dir moviment sísmic destructiu. Potser fora una replica del conegut com a “Terratrémol de Muro d'Alcoi” del 19 de juny de 1644.
El pare Gil ens narra: “En temps d'aquest abat Francesc Talavera i Castellet, diumenge a 26 de juny de l'any 1644 a les cinc de la vesprada va haver-hi un horrible terratrèmol, que va derrocar l'església d'aquest monestir, gran part de la torre de les campanes, l'arxiu i va maltractar la major part dels seus edificis. Atemorida la Comunitat (religiosa) de tan horrible estrall, i gens segurs, perquè els terratrèmols continuaven per tot el Regne, van traure el Santíssim Sagrament de la Capella de Nostra Senyora de Gràcia on celebraven els divins oficis; i havent-hi barraques sota els xiprers, van dormir en elles fins a estar assegurat el temps”.
Terratrèmol del 13 de setembre de 1724.
El pare Gil esmenta un nou terratrèmol: “En 13 de setembre de 1724 va haver-hi un espantós terratrèmol que va horroritzar a tota la Comunitat”. Era durant el mandat de Felix Garix (1720-1724). És conegut com a “Terratrèmol de Gandia de 1724” i probablement no degué causar grans danys (es calcula en una intensitat IV en escala EMS, és a dir es va notar bastant), però va quedar registrat perquè l'endemà va tindre lloc l'elecció del següent abat Agustí Casanoves.
Terratrémol del 23 de febrer de 1748
Va tindre lloc a les 7 del matí sota el mandat de l'abat Josep Miñana. És conegut com el terratrèmol d'Estubeny i es qui va afonar el castell de Montesa. Se li calcula una intensitat VI en escala EMS, és a dir un sacseig fort. En el monestir va trencar les finestres d'alabastre.
L'accelerògraf
L’Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha expressat el seu interés d'instal·lar a Tavernes un accelerògraf per a obtindre informació de terratrèmols en llocs pròxims, tot i que no els notem. L’accelerògraf genera mapes de sacseig de la terra i envia la informació al Centre de Recepció de Dades de Madrid. Allí fan un càlcul automàtic de l’acceleració i la intensitat dels moviments sísmics i elaborar una representació en temps real del mapa de sacseig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada