No és pot descriure en un sol mot tot allò que va ser ahir el tradicional concert de la Banda de la SIUM de Festes del Poble. Podrem qualificar-lo d’extraordinari, excel·lent, magnífic... sempre ens quedarem un poc curts.
D’eixida el concert presentava un conjunt d’al·licients que el feia atractiu d’allò més: la participació de la Coral Marinyén i l’estimable col·laboració del cor "XV de març". Era una novetat, un impuls decidit a la tasca de col·laboració entre entitats del poble, a la qual es va sumar també el Grup de Balls Populars, amb la parella de ball que va interpretar “La Dansa del Vetlatori” i el seu cant per les habituals “cantaores” del grup. Tot plegat, per a posar “la pell de gallina” als centenars d’assistents al concert que reconeixien i agraïen el treball amb gran aplaudiments al llarg de la vesprada-nit.
Poden estar satisfets els dos directors Carles Sancho, de la SIUM, i Fran Lledó, dels cors, perquè aquella idea incipient que sorgia fa uns mesos de treballar conjuntament, de fer quelcom diferent, s’ha comprovat que és vàlida. Ahir, va esdevindré una eina de retrobament amb les nostres arrels populars "Arrels del Poble" un nom ben buscat per a la suite que ha compost Sancho amb les peces populars valleres amb la col·laboració de Fran Lledó.
Segurament a molts dels presents els va fer recordar i
enyorar un temps que no queda massa lluny, però que està ja caducat i que anem
oblidant: les cançons de bressol, l’estiueig
amb barraca a vora mar, els carros en processó per la Calçà, la flaire de les
tomaques i pebres en el Prado Comarcal, les xerrades a la fresca a la porta de
casa a l’estiu.... tantes i tantes coses que ahir, segurament li venien a la
ment, a molts dels presents en escoltar cançons de la seua infantesa.
Una experiència lúdica, festiva, cultural, emotiva... adobada amb centenars de compassos del pentagrama que va ser sobre tot això: un gran esdeveniment musical que, esperem tinga continuïtat els pròxims anys. Sí, sabem que és una feixuga tasca preparar partitures, els assaigs, muntar fins i tot el sistema de so- quin gran treball com sempre el de Suso!- però, al final paga la pena. Pensem que els dos directors, i amb ells músics i coralistes, ho consideraran així després de les múltiples felicitacions i comentaris rebuts en acabar el concert.
El concert s’iniciava amb la interpretació d’una selecció, només per la banda, de "West Side Story" , la pel·lícula inspirada en el drama de “Romeu i Julieta” i música de Leonard Berstein, que ja ha esdevingut un clàssic musical. Ara, ja amb la coral, es continuava amb el "Cor d'esclaus hebreus (Va, pensiero, sull’ali dorate)" de l’acte tercer de l’òpera "Nabucco" de Verdi, un cant a la llibertat i que, com explicava Rosa Magraner, va ser “adoptat” pels italians a la segona meitat del segle XIX mentre tenia lloc el procés de reunificació d’Itàlia, i "La llegenda del beso", arranjament per a banda i cor segons la versió del grup "Mocedades", tot i que cal indicar que aquesta cançó no està inclosa dins de la sarsuela.
Una part del concert el va ocupar "Cançons de mare", un conjunt de cançons populars recopilades per Rafael Talens Pello com a tradicionals de Cullera, però que siga per la proximitat i el veïnatge formen part també de les arrels culturals valleres.
Són "Mareta”, una tendra cançó de bressol que té com a principal característica que és el xiquet/xiqueta qui li canta a la mare
Mareta, mareta
anit vaig somiar
que una nineta
em vares comprar.
La nina tenia
bonicos els ulls
la cara molt fina
i els cabells molt rulls
I jo la tenia
i jo li cantava:
la nina plorava
que tenia son.
Continuava la suite amb "Mare, Vicenteta es casa", una trista història d’un amor impossible d’un jove que plora (solo de bombardí) quan veu que la seua estimada es casa amb un altre amb un matrimoni de conveniència.
Per últim, “Baix del pont de
Cullera” una popular cançó, de Cullera, però també de Tavernes on és sobradament
coneguda i cantada, amb la història de les parelles de nuvis cercant la soletat
i obscuritat en el seu festeig amorós.
Baix del pont de Cullera, lere, lere.
Hi ha una madrilla, lere.
Ves espai, no et mossegue,
la “pantorilla” lere.
L’estrena de la suite “Arrels del Poble” tancava la programació del concert, una suite basada en temes populars de Tavernes, recollits en musica pel fill predilecte de Tavernes Antonio Chover Salom en el seu llibre "Canciones, danzas y pregones de Tabernes de Valldigna" editat per Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València en 1951 dins de la col·lecció "Cuadernos de Música Folklórica Valenciana" (Volum 4-5).
El director de la banda de la SIUM, Carles Sancho, ha arranjat i creat les partitures per als instruments de banda i cor per a gaudi dels assistents que escoltarem la cançó de bressol "Canta la mare", "La Dansa del Vetlatori" interpretada per la parella Susanna Gómez Gandia i Juanjo Palomares Escrihuela davall l’escenari i finalment "La Barraca", cançó que gairebé podríem considerar un segon himne, no oficial, de Tavernes. (Els tres vídeos, un per cada part de la suite, els publiquem en un altre post, per superar la grandària permesa en una notícia)
La interpretació de la suite va acabar amb un explosiu aplaudiment de tota la plaça Major posada en peu, aplaudiments que van continuar quan la banda i el cor interpretaven “Himne a Tavernes” cantada a veu també per molts assistents.
Va ser una memorable nit, en la
qual es feia camí per acomplir les estrofes del nostre himne
Que l’opressora incultura
Muira baix les nostres mans
Lluitem, lluitem
Per fer un poble gran.
La nostra enhorabona i agraïment a totes i tots (entitats, directors, músics, cantants, parella de dansa...) els que haveu fet possible aquest gran concert. ¿Seria possible que es compartira a youtube, en el canal de l'Ajuntament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada