Demà dissabte, 11 de setembre, es durà a cap el trasllat del santíssim
Crist de la Sang a les 12 hores, amb un recorregut que s’iniciarà en el
carrer Dolors, passant pel Calvari, la travessia de Sant Antoni, i els
carrers Roser, Sant Roc, Barranc, Sant Agustí i Trinitat, fins arribar a
la plaça de l'Església, però cal deixar clar que en la processó només
poden participar els sacerdots i els portadors de la carrossa. Durant el
matí, es faran tocs manuals de campanes en honor al santíssim Crist de
la Sang.
I aprofitem l'ocasió per recordar els orígens de les Festes Majors del poble, relacionades amb el Santíssim Crist i sobre tot, en un altre episodi molt semblant al que estem vivint ara amb la Covid-19.
I aprofitem l'ocasió per recordar els orígens de les Festes Majors del poble, relacionades amb el Santíssim Crist i sobre tot, en un altre episodi molt semblant al que estem vivint ara amb la Covid-19.
La "baixà", una iniciativa de l'Ajuntament del 1885
La "Baixada" s'entronca i és l'origen de les pròpies Festes del Poble, en concret cal remuntar-se a finals del segle XIX, a l'any 1885, fa 136 anys, i en el seu origen primigeni va començar essent una iniciativa municipal, de l'Ajuntament de l'època, encara que va sumar tot seguit un caràcter religiós, inherent a l'objectiu que s'hi buscava en la que seria la primera baixada.
L'any 1885 Tavernes, com tantes altres poblacions valencianes, patia una epidèmia de còlera morbo, els càlculs de la qual parlen de centenars de veïns i veïnes afectats, amb un resultat de més de 40 persones mortes en un cens estimat sobre les 6.000 persones de Tavernes.
Davant això, va ser el propi Ajuntament qui va organitzar una comitiva cívica per baixar el Crist des de l'ermita a la parròquia de Sant Pere, única que aleshores tenia la població, per demanar-li ajuda. Conten les cròniques, que el patró de Tavernes va baixar enmig de pregàries i rogatives que sol·licitaven la seua intervenció per eradicar l'epidèmia.
Una vegada passats els efectes del còlera morbo, i en mostra d'agraïment, es va organitzar de manera solemne la pujada a l'ermita amb una comitiva cívica que presidia l'Ajuntament i, tal com es fa ara, es tancava amb els sons d'una menuda i improvisada banda de música, que si no ens falla la memòria, la formaven músics vinguts de Xàtiva.
Les actes municipals confirmen que va ser el mateix Ajuntament qui, per a l'any següent va aprovar una partida en el pressupost per a celebrar festejos en honor del Crist que recordaren l'agraïment de Tavernes a la seua intervenció en l'eradicació del còlera morbo, i fins i tot es va nomenar un regidor per atendre com calia aquestes festes.
Això va continuar els anys següents, i la baixada i la pujada del Crist amb els festejos en el seu honor, modificats i més modificats amb el pas del temps per tal d'arreplegar les noves modes i costums, han arribat fins avui, 136 anys després, com a les Festes del Poble.
La "Baixada" s'entronca i és l'origen de les pròpies Festes del Poble, en concret cal remuntar-se a finals del segle XIX, a l'any 1885, fa 136 anys, i en el seu origen primigeni va començar essent una iniciativa municipal, de l'Ajuntament de l'època, encara que va sumar tot seguit un caràcter religiós, inherent a l'objectiu que s'hi buscava en la que seria la primera baixada.
L'any 1885 Tavernes, com tantes altres poblacions valencianes, patia una epidèmia de còlera morbo, els càlculs de la qual parlen de centenars de veïns i veïnes afectats, amb un resultat de més de 40 persones mortes en un cens estimat sobre les 6.000 persones de Tavernes.
Davant això, va ser el propi Ajuntament qui va organitzar una comitiva cívica per baixar el Crist des de l'ermita a la parròquia de Sant Pere, única que aleshores tenia la població, per demanar-li ajuda. Conten les cròniques, que el patró de Tavernes va baixar enmig de pregàries i rogatives que sol·licitaven la seua intervenció per eradicar l'epidèmia.
Una vegada passats els efectes del còlera morbo, i en mostra d'agraïment, es va organitzar de manera solemne la pujada a l'ermita amb una comitiva cívica que presidia l'Ajuntament i, tal com es fa ara, es tancava amb els sons d'una menuda i improvisada banda de música, que si no ens falla la memòria, la formaven músics vinguts de Xàtiva.
Les actes municipals confirmen que va ser el mateix Ajuntament qui, per a l'any següent va aprovar una partida en el pressupost per a celebrar festejos en honor del Crist que recordaren l'agraïment de Tavernes a la seua intervenció en l'eradicació del còlera morbo, i fins i tot es va nomenar un regidor per atendre com calia aquestes festes.
Això va continuar els anys següents, i la baixada i la pujada del Crist amb els festejos en el seu honor, modificats i més modificats amb el pas del temps per tal d'arreplegar les noves modes i costums, han arribat fins avui, 136 anys després, com a les Festes del Poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada