L'ESTAT DE LA QÜESTIO: Farsa democràtica

Les paraules “transparència” i “farsa democràtica” van sentir-se al plenari extraordinari de dijous, i les escoltàrem dir com si el ser càrrec polític porta a una impunitat, i s’arriba a ser corrupte i no passa res. La culpa la tenen els partits polítics per triar representants sense cap visió crítica. Només es conformen amb el clientelisme, abans en déiem pessebre i avui familiars col·locats, com hi ha tants a les administracions i ajuntament del PP. 

 

Dir que l’Ajuntament actual no és transparent ni té cap mèrit ni és cap cosa a la que fer cas, i menys si ho diu qui ho diu i, a més, perquè no sap quines parts -políticament parlant- té la transparència. Ho expliquem. 

Transparència és en primer lloc l’austeritat. Es parla i es parlarà de la intel·ligència del nostre alcalde, per cert no present al plenari, però aquells que el coneixem sabem que té un altre valor personal molt important: l’austeritat, el passar amb poc, no gastar en excés. I en política això és fonamental, quan trobem a un costat de la bancada, el de la dreta, que hi ha gestors politics del nostre Ajuntament que han gastat per damunt del pressupost, que deixaren una quantitat ingent de factures sense pagar. I el premi del partit per a alguns ha estat convertir-los en assessors. Unes circumstancies per on no passarà el nostre alcalde pel seu caràcter. 

En segon lloc, la transparència és eficiència, aconseguir els objectius amb la mínima despesa possible. I ho està aconseguint el nostre ajuntament que, d’una greu situació de crisi, a poc a poc es recupera amb uns números tan meritoris que inclús l’oposició ho va reconéixer en un passat plenari.

No volem cercar culpables, però quan veiem que hi ha gent que en els plenaris és capaç de posar-se a donar lliçons sobre gestió al govern de Jordi Joan, ens ve de seguida al pensament quina és la situació de l’aparcament o de la piscina El govern actual, el de Jordi Joan, intenta quadrar els pressupostos pensant en inversions a més de dotze anys i amb una mirada fixada amb un fet important: si no es pot pagar perquè el pressupost no presta, seran els ciutadans els que hauran de fer-ne front. I tots sabem eixe camí on porta. I no s’està disposat a caminar-lo. 

Els anteriors governants donen suport a campanyes amb propaganda contra l’IBI actual. I ho fan quan sabent que el govern està per l’abaixada de l’Impost i així ho demostren les gestions fetes davant cadastre. I ara la pilota de la rebaixa no la té el govern de Jordi Joan, sinó el govern de Rajoy que l’ha d’aprovar. 

I també és eficiència una qualitat que Jordi Joan té: sap viure i bé amb els mínims diners. Sap traure-li el profit a l’economia municipal. I per això, per eficiència, l’Ajuntament està pagant els proveïdors a un termini de dos mesos. ¡¡Quants anys que açò no es veia !!. Fa dos anys només, els pagaments eren a un any i més.

La tercera part de la transparència és la comunicació. En campanya electoral, Jordi Joan estava obert a que li preguntaren el que volgueren. L’alcalde i el govern han fet cada any una presentació balanç de gestió davant del poble. L’alcalde ha retut comptes a qui es deu donar, al poble de Tavernes. I després ha tret un BIM exemplar, que agrada poc a l’oposició perquè és un acte de transparència que ells mai feren. S’informa i no ha aparegut mai cap fotografia propagandística de cap responsable municipal, es dóna total llibertat – i llibertat d’expressió – i el govern en el BIM és criticat per l’oposició. Al revés mai no ho farien.

El BIM és comunicació i informació mensual per al poble. Un poble que ha viscut moments d’obscurantisme en passades legislatures, com en els temes dels PAI, comprant i venent només uns pocs i sense saber res la resta del poble. Potser per això, ells no volen el BIM perquè no volen que el poble tinga models informatius de referència i per això el (des)qualifiquen dient que és propaganda, quan res està més lluny de la realitat. Si propaganda és informar al poble, de forma clara i veraç... ¡Visca eixa propaganda, que ens allunya tant de la foscor i falta d’informació que tinguérem en els 12 anys d’un govern que sempre actuava a esquenes del poble!.

Han demanat una comissió d’informació sobre la piscina potser esperant que els digueren que no. El problema rau en com obrir una piscina aplicant el principi d’austeritat i d’eficiència perquè no oblidem que l’Ajuntament, que ja ha pagat la seua part, estaria obligat a pagar quantitats que corresponen a l’empresa. I amb això està tot dit. L’oposició vol que pague l’Ajuntament, que pague el poble quan, qui ha d’obrir i pagar és l’empresa, una empresa que per cert no va triar aquest govern. 

Nosaltres estem tranquils perquè aquest govern, tot i estar en minoria pel cas de transfugisme, no gastarà per damunt del pressupost, ni invertirà diners que no tinga. Aquells que ara porten la campanya contra l’Ajuntament per l’IBI, saben de les gestions fetes i saben que com oposició s’estan quedant amb l’envoltori i no arriben al nucli del fet, que no és el coeficient sinó la rebaixa del valor cadastral per les implicacions que té a l’IBI, a les plúsvalues i en la declaració de renta. 

Per tot això molesta sentir les paraules “estafa i farsa democràtica” en el plenari. I més molesta si les diu qui les diu. I més quan el govern actual es caracteritza pel tot el contrari: per la transparència, la austeritat, la comunicació al poble i la eficiència.

-