Vam apuntar en l'anterior article, la primera part, que la crisi climàtica augmenta la freqüència de fenòmens meteorològics extrems i la pujada del nivell de la mar i possibles catàstrofes naturals. Davant això, el Govern a través del MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica) tramita canvis en les lleis per a facilitar l'expropiació de construccions pròximes a la platja.
El MITECO dona com a arguments que la primera línia és la més sensible a la pujada del nivell de la mar pel canvi climàtic, i fins i tot afirma que existeix una major exposició de la població i dels béns als riscos costaners, cada vegada major i que es preveu tinguen una tendència creixent.
El MITECO considera que la regressió de les platges a causa dels temporals cada vegada més agressius que pateix la costa i el continu efecte sobre les construccions són causa suficient per a modificar la línia actual, i avançar-la cap a l'interior. Amb eixa nova modificació, les propietats i terrenys que ara són privats quedarien dins de la nova demarcació i els seus propietaris perdran la titularitat. S'espera, per tant, un al·luvió d'al·legacions a aquesta nova reforma legal que impulsa el MITECO.
Veus en contra...
L'associació Som Mediterrània considera que en anul·lar-se el reglament tots els expedients de partió que es basaven en la norma han d'anul·lar-se, però temen que les partions es reprenguen després de l'aprovació d'un nou reglament.
Cal recordar que el Suprem té per davant la resolució de la resta de recursos presentats contra el reglament de Costas, un "embolic jurídic" segons Som Mediterrània, que assenyala que Costas tractarà d'usar-lo al seu favor, mentre manté en els "llimbs" les partions notificades però no executats.
L'actual Govern valencià acaba de sotmetre també a consulta pública prèvia el seu avantprojecte de llei de la costa valenciana, amb l'objectiu de "desplegar al màxim les competències de la Generalitat", incloses "urbanisme i ordenació del territori". S'espera el possible xoc de competències amb la norma estatal: la Generalitat s'escuda en l'Estatut d'Autonomia però el Tribunal Constitucional ja va tombar la llei gallega.
... I veus a favor.
Ecologistes en Accion remarca que tots els models científics proven que els fenòmens extrems augmenten en freqüència i intensitat, l'erosió serà major i pot afectar noves zones. De semblant opinió és Aliança Verda que assenyala com els temporals intensos faciliten l'entrada violenta de la mar a les ciutats, amb un evident retrocés de les platges, assenyalant entre les causes també la pujada del nivell de la mar, que ofereix més tempestes, ones més altes i fortes.
Davant aquests fets, la protecció de la costa és important per a mitigar els efectes de la crisi climàtica i, es comprova que aquells llocs del litoral que gaudeixen d'una major preservació dels ecosistemes són més resistents enfront d'aquesta mena de riscos, mentre on les defenses naturals s'han eliminat, la mar entra amb molta més força.
Greenpeace afig que els ecosistemes costaners funcionen com a amortidors d'inundacions i controlen l'erosió del sòl i recorda que Espanya té 800 quilòmetres de costa maltractada pels projectes urbanístics, on s'ha planificat molt poc o res pensant en els efectes de l'erosió costanera i la pujada del nivell de la mar. Es dóna fins i tot el cas que actuacions urbanístiques s'han executat guanyant terreny a la mar, per a protegir-les després amb espigons.
En resum, tema polèmic que farà parlar molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada