Avui fa un any

Avui fa un any que els valencians vam decidir -  eleccions del 24-M- acabar amb 20 anys de govern del PP a la Generalitat del País Valencià , cinc legislatures que acabaren amb corrupció, balafiaments i desenes i desenes de càrrecs d’eixe partit imputats, o alguns jutjats i condemnats.

Era el diumenge 24 de maig del 2015 quan més de 2,5 milions de valencians vam participar en unes eleccions que deixaven de costat un  govern conservador i s’obria el temps d’un govern valencià de majoria progressista.

El PP veia com tots els seus casos de corrupció, balafiament i governar a esquena dels ciutadans feia que només aconseguira 31 diputats al Parlament valencià,  lluny dels 55 de les eleccions de 2011. Per altre costat, el PSOE n’aconseguia 23 mentre Compromís de 6 escons passava a obtindre’n 19 escons i  juntament amb Podemos, que n’aconseguia 13 propiciava la formació d’un govern de progrés que es va plasmar en l’Acord del Botànic i feia president a Ximo Puig i vicepresidenta a Mònica Oltra.

Les eleccions del 24M van acabar també amb el bipartidisme al parlament valencià. Eixa jornada va ser una de les més renyides al País Valencià, i marcades per escàndols com el Ritaleaks i el cas Rus o Dipugate.

Però, a més del Parlament valencià, la corrupció va passar factura al PP a les grans ciutats i municipis del País Valencià. Molt fort per al PP va ser la desfeta a la capital, al cap i casal, València, on Rita Barberá va perdre l’alcaldia i es deixava la meitat de regidors (de 20 a 10) i acabava 20 anys al poder i quatre majories absolutes. La mateixa Rita Barberá, la qual, en abraçar Serafín Castellano va ser sincera: “Qué hostia! Qué hostia!”, li va dir.

I canvis en ciutats grans com Alacant, Castelló, Elx, Alzira, Gandia, Torrent, Xàtiva o Ontinyent, exemples de grans ciutats que després del 24M formaven governs de progres.

Fa un any, 24 de maig, els valencians i valencianes diguérem prou i vam bandejar un govern que s’havia convertit en el paradigma de la corrupció al sud d‘Europa i en una vergonya per als valencians. S’obria una nova era de govern progressista per a fer front la situació de ruïna econòmica i desprestigi exterior i s’iniciava el camí de recuperació en unes condicions adverses per l’estat en que el PP va deixar el País Valencià, a la cua de tantes i tantes coses a l’Estat.