L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dilluns, 30 de maig del 2016

Tavernes va celebrar ahir el Corpus



Tavernes va celebrar ahir la festivat del Corpus Christi (“el cos de Crist”), festa de l'església catòlica de veneració de l’Eucaristia. La festivitat canvia dins del calendari, i encara que tradicionalment se celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, les reformes del calendari laboral han fet que se celebre el diumenge.

La processó com ve essent tradicional va eixir de l’església Sant Pere per continuar un trajecte pel Carrer i Plaça Major, Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. 

Aquesta festa religiosa va ser instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264 perquè tota l'Església fera veneració pública del sagrament de l'Eucaristia i exaltar la doctrina del cos de Crist, negada aleshores per molts fidels. Pot ser siga per això que aquesta celebració ha gaudit sempre d’una ostentació i uns acompanyaments més propi de festes paganes. A més dels elements litúrgics, en moltes localitats el Corpus ha recuperat elements que al llarg del temps introduïren les classes populars en la festivitat religiosa, com ara “la poala”, les enramades o les “roques”, a València.

A la nostra ciutat ha tingut de sempre caràcter religiós, i a més ha comptat sempre amb la presència dels xiquets i xiquetes de la primera comunió. Des de fa uns anys, el Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes ha introduït en la processó alguns dels balls populars valencians, a semblança d’altres ciutats (València, Gandia, Xàtiva....) i on destaca sobre tot “la Moma”. 

La Moma (La Virtut) és el personatge central de la dansa representada per una dona vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una corona daurada amb flors blanques. Com a complement, guants blancs i un ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat.

Els Momos (set pecats capitals) porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques, espardenyes d'espart i es tapen el cap un barret que vol representar a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons. 


La Moma és una dansa amb caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme, i potser siga el ball que més s’adiu a la religiositat de la Festivitat del Corpus Christi. La Moma,sempre representada per un home, és una de les figures emblemàtiques de les danses del Corpus a tot arreu de les terres valencianes. Acaba amb la victòria de la Virtut (Moma) sobre els set pecats capitals (Momos).