L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dilluns, 3 de juny del 2013

Tavernes celebra amb gran solemnitat la festa del Corpus



Un aspecte de la processo al Carrer Major i el govern municipal
 Tavernes va celebrar ahir la festivat del Corpus Christi (en llatí «el cos de Crist»), festa de l'església catòlica de veneració de l’Eucaristia. No se celebra sempre el mateix dia , car canvia dins del calendari, i tradicionalment se celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, però les reformes del calendari laboral van fer fa anys que la celebració s’haja traslladat a diumenge. 

La processó va eixir de l’església Sant Pere per continuar un trajecte que la duria pel Carrer i Plaça Major, Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. Un any més, va comptar amb la presència de l’alcalde, Jordi Joan, i membres del govern municipal i de la corporació. 
La Magrana al Carrer Major
Els Arquets a la Plaça Major
La Moma a la Plaça Major
Es una festa religiosa instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264, per tal que tota l'Església fera veneració pública del sagrament de l'Eucaristia i exaltar la doctrina del cos de Crist, negada aleshores per molts fidels. Pot ser siga per això que aquesta celebració ha gaudit sempre d’una ostentació i uns acompanyaments més propi de festes paganes. 

Com a festa va arrelar en la societat medieval a través dels segles fins els nostres dies. Les primeres processons que es tenen noticies van ser celebrades a Barcelona i Girona l'any 1320 i podem considerar-les com l'antecedent de les cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. 

A més dels elements litúrgics, moltes de les celebracions del Corpus han recuperat bona part dels elements que al llarg del temps introduïren les classes populars a la festivitat religiosa, com ara “la poala”, les enramades o les “roques”, a València. 
 
Els cabuts al Carrer Sant Josep
A la nostra ciutat ha tingut de sempre caràcter religiós, i a més ha comptat sempre amb la presència dels xiquets i xiquetes de la primera comunió. Des de fa uns anys, el Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes ha introduït en la processó alguns dels balls populars valencians, a semblança com es fa en altres ciutats (València, Gandia, Xàtiva....) i on destaca sobre tot “la Moma”. 
 
Els cabuts: Obrien la processo general del Corpus i simbolitza la veneració al Santíssim de tot el món. 

La Magrana. Els balladors vestits de calabresos representen els jueus, que en acabar la dansa i s'obre la magrana, reten acatament a l'Eucaristia. La dansa és una versió dels balls de cintes, prou escampats per les terres valencianes. 

Els Arquets. Els participants usen els arcs adornat amb flor per a executar coreogràfies i en conjunt simbolitza la joia de vore participar els llauradors en la festa del Corpus. 
 
Les autoritats locals observen els balls del Corpus al pati de Sant Josep 
 La Moma. És una dansa popular valenciana, amb música senzilla. Una dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya en un ritme ternari. La dansa representa la lluita de la Virtut (Moma), i els Set Pecats Capitals (orgull, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa (Momos), i al final el triomf de la virtut. 
 
La Moma és el personatge central de la dansa representada per una dona vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una corona daurada amb flors blanques. Com a complement, guants blancs i un ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat. 

Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques, espardenyes d'espart i es tapen el cap un barret que vol representar a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons. 
 
La Virtut (Moma) venç als set pecats capitals (Momos)
La Moma és una dansa amb caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme, i potser siga el ball que més s’adiu a la religiositat de la Festivitat del Corpus Christi. La Moma,sempre representada per un home, és una de les figures emblemàtiques de les danses del Corpus a tot arreu de les terres valencianes.
-

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I fotos de l.oposicio ? Qui va anar? Es saludaren com si res o protocolariament? Conteu, conteu .

Anònim ha dit...

Àmplia la foto i els veuràs a la porta, al costat del pali.