Just ara, quan el PP va camí de perdre
cinc milions de vots a Espanya, reapareix Aznar fotent canya a tort i a dret
dins del seu partit i, a més, ens amenaça amb tornar. Curiosament se li obliden
grans episodis de la seua etapa de govern. Els seus exercicis de llepafigues de
Tony Blair i Georg W. Bush ens van eixir caríssims. A alguns,fins i tot els hi
va costar la vida.
Ficar-nos en una guerra, amb arguments
clarament falsos i en contra de la gran majoria del seu país i el seu partit,
va portar unes conseqüències terribles. Clar que va haver-hi beneficiaris, però
no van ser espanyols. Encara estem esperant un gest de disculpa, un
reconeixement de l'error: res de res, ell segueix en les mateixes posicions i
amb la fatxenderia que el caracteritza.
També podríem parlar de la seua
política de privatització de les grans empreses i de qui van ser els grans
beneficiaris o de la seua destructora política urbanística. Totes aquestes
coses expliquen els sucós contracte que manté amb Endesa o els sous que rep en
concepte d'assesor de no se sap ben bé què en un munt d'empreses, algunes de
les quals estrangeres. No és l'únic, en esta qüestió segueix el mateix camí que
el seu antecessor Felipe González amb Gas Natural o Narcís Serra a Telefónica,
Telefónica Internacional, Telefónica Xile, o Telecomunicacions de Sao Paulo,
segurament tot açò avalat per la seua brillant gestió en l'antiga Caixa
Catalunya.
Aquesta reaparició de José Maria Aznar
no crec que siga gratuïta; ni els seus atacs a gent del PP. Segur que tot açò
obeeix a interessos molt concrets i segur que té molt a veure amb intentar
frenar la sagnia de vots del seu estimat partit. Ara resulta que ell no té res a
veure amb la situació en què ens trobem. Açò sí, pretén tenir solucions
redemptores, que comencen amb una baixada d'impostos. De tocar a les entitats
financeres o a les empreses de l'IBEX 35 ni se'n recorda, perquè del que es
tracta és de continuar beneficiant als de sempre.
Amb la seua estratègia, Aznar acontenta
la fracció més conservadora del PP
Si torna, per favor, que no torne en solitari que recupere a Eduardo Zaplana i a Francisco Camps, i amb ells evocarem l'episodi de l'illa Perejil.
Si torna, per favor, que no torne en solitari que recupere a Eduardo Zaplana i a Francisco Camps, i amb ells evocarem l'episodi de l'illa Perejil.
Pere Mayor,
President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco
fundacio@paisvalencia.org
1 comentari:
Quant de temps sense saber de Pere, que s'ha fet d'ell, ? Seguix en polític activa?
Pesones tant tolerants , dialogants i constructives com esta no deurìen de desapareixer de la política activa .
Publica un comentari a l'entrada