El nostre Llibre de Festes 2024 (Pàgina 12 i última): Julio Magraner Mariñas, fill insigne de Tavernes, oblidat i desconegut. Diumenge 22 de setembre

 

 Julio Magraner Mariñas, potser el fill més insigne de Tavernes i el més desconegut 

La nostra ciutat té un centre escolar, d'origen ben antic, que ha anat modernitzant les instal·lacions i fins i tot ha gaudit de canvi d'emplaçament dins de la trama urbana: és conegut popularment com "el Magraner”. Si preguntem el perquè del nom, potser ens trobem algunes vegades amb el silenci com a resposta, altres són curioses i igual diuen que "perquè abans hi tenia un magraner plantat"... serà difícil trobar qui responga que el centre escolar està dedicat a la figura del eminent doctor i científic valler Julio Magraner Marinas. I un detall, com a valler molt valencianista i soci de "Lo Rat Penat"

 

Potser també, hauríem de començar a considerar que és hora de nomenar-lo com cal, i posar-li almenys una jota al davant, és a dir “CEIP J. Magraner” o "CEIP Juli Magraner" per deixar ben palés que està dedicat a la memòria d’aquest gran valler, metge insigne, un dels primers investigadors que, a l’estat espanyol i des de la càtedra de Clínica Médica de la Universitat de València, iniciava l’estudi de les malalties dels microorganismes en el cos humà,  malalties que quan s'escampen i afecten a molta població ara en diem epidèmies o pandèmies, segons els casos.

Centre escolar dedicat a la seua memòria

Julio Magraner Marinas va nàixer a Tavernes el 8 d’abril del 1841, fill del farmacèutic de la ciutat. Va estudiar medicina a la Universitat de València, on va presentar la tesi doctoral el 1872, i el 1876 per oposició va obtindre la Càtedra de Clínica Mèdica, impartida fins a jubilar-se. Va ser company i amic de Ramon y Cajal, catedràtic d’Anatomia a València en aquells temps. El mateix Cajal escriu: "Fui cordialmente acogido en la Facultad de Medicina. Brillaban en el elenco docente maestros tan prestigiosos como Campá, Jimeno i Magraner “. 

 

 

Julio Magraner va col·laborar activament en institucions mediques i científiques de València: l’Ateneu Científic, Literari i Artístic; l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i l’Institut Médico Valenciano, des d’on va dur una gran tasca de promoció de la higiene pública, fins i tot amb investigacions sobre la propagació de la triquinosi. Com a president de l’Institut Médico Valenciano, va publicar en el seu butlletí els primers treballs científics de Ramon y Cajal, que el durien al Premi Noble.

Com a professor universitari i investigador va organitzar i modernitzar l’ensenyament de la seua assignatura amb l’ús de tècniques noves i pioneres com la termometria, l’esfigmografia, l’espirometria, l’anàlisi química i densimètrica de l’orina, l’electrodiagnòstic de malalties nervioses i, amb un enfocament semblant, va dedicar esforços i treballs a la tuberculosi pulmonar, diabetis sacarina, malalties hepàtiques i a la nefritis parenquimatosa.

 

Els seus estudis de malalties epidèmiques va ser publicat l’any 1887 amb el títol “Estudio general de las enfermedades por impregnación”, on oferia una rigorosa síntesi de bacteriologia descriptiva, sobre l’acció patògena dels microorganismes, segons les idees de Koch i la patogènia de la infecció, i considera la infecció com a una lluita entre dos classes de cèl·lules, amb estudis sobre la immunitat i la vacunació. En poques paraules, una gran obra avançada al seu temps quan la microbiologia mèdica a Europa començava a obrir-se pas com a disciplina mèdica. Només per curiositat i perquè en prengueu consciència de la seua importància fa 150 anys que consulteu aquest enllaç.

Si heu llegit l'enllaç, comprendreu que narrar ara i ací totes les seus actuacions i treballs, ens duria a una biografia extensa que no n'és l’objectiu, sinó la divulgació del nom d’aquest il·lustre valler. Així va intervindré en les epidèmies del tifus dels anys 1870 a València, o del còlera del 1885 a València ciutat, i altres localitats de l’Horta, amb estudis de les aigües i remeis per barrar el pas de les epidèmies i la propagació. Només dir, per copsar com era el seu prestigi com a metge i investigador que, a més de múltiples distincions mèdiques (President de la Real Academia de Medicina i de l’Institut Médico Valenciano) i altres d’organismes oficials valencians, al Congrés de Medicina de Barcelona del 1888 va ser elegit president per aclamació unànime. Entre altres distincions va ser condecorat amb l’Encomienda de Isabel la Católica pel govern d’Espanya de l’època. 

 

Esquela publicada l'endemà del seu traspàs

Persona culta i podem dir que valencianista, va ser soci numerari de “Lo Rat Penat” on va participar i va ser president de la Secció de Jocs Florals, a més de participar en molts actes de l’entitat. L’amistat amb els prohoms valencians de la Renaixença, feia que a la seua mort, el 20 d’octubre del 1905, el mateix Teodor Llorente publicarà, encara que anònima, una extensa nota biogràfica a l’Almanaque Las Provincias.

 

Julio Magraner està enterrat en el Cementeri General de València, en un nínxol senzill, junt a la seua dóna Dolores Ferriz sense haver tingut descendència. El nínxol està també ubicat en la Trama 3a dreta nº 2 amb número de làpida 1.571 i hi ha també enterrades dues persones, germanes, de les quals no hem pogut esbrinar quin grau de parentiu o amistança tenien amb la família. Només en el registre general del cementeri apareix l'anotació "infermeres".

 

 

 

Julio Magraner Marinas és un gran oblidat de Tavernes, o almenys eixa és la impressió que fa.  Potser fóra ja el moment de col·locar una placa al·lusiva, i ben gran talment com gran va ser el personatge, en la façana del CEIP Magraner que recorde aquest fill de Tavernes i alhora s'informe a la ciutadania el perquè del nom que porta el centre. És de justícia.

El nostre agraïment a Vicent Pons i Grau per la informació i ajuda en la recerca de les dades sobre Julio Magraner, en especial al Cementeri de València