L'IES Jaume II el Just va ser el primer edifici públic de la Valldigna que retia un homenatge de reconeixement a la figura històrica del rei valencià (València 10/04/1267- Barcelona 2/11/1327). L'Ajuntament de Tavernes va aprovar per unanimitat en el 1982 una moció del PNPV (antecedent de la UPV-Bloc i Compromís) per designar amb el nom del nostre rei el centre valler. En aquell temps, no hi havia a tota la Valldigna cap carrer, plaça ni edifici públic que dugués el nom del rei Jaume II el Just, fundador del monestir i del senyoriu de Valldigna del qual porten el cognom tres dels pobles històrics.
Abans però, el nostre institut havia passat, d'ençà la seua creació i primers anys de funcionament per diversos noms, així: Secció Delegada de l'Institut José de Ribera, de Xàtiva (curs 1967) i Secció Delegada de l'Institut José Maria Parra, d'Alzira (el curs 1968 i següents).
Les ampliacions del centre seran determinants perquè el Ministeri d'Educació Nacional mitjançant decret del 17-08-1973 (publicat el 20 de setembre) deixara de considerar-lo com a Secció Delegada del José Maria Parra i passava a tindre la categoria d'Institut de Batxillerat Mixt a partir del curs 1974-1975.
El BOE no contemplava cap nom concret que l'identificara, però el nom quedava inicialment en un segon pla davant la qüestió principal i important: els alumnes que havien acabat el Batxiller Elemental, ja podien continuar els estudis de Batxiller Superior i COU (Curs d'Orientació Universitària) en la nostra ciutat.
La implantació de la Llei General d'Educació del 1970, amb un nou pla d'estudis que contemplava la creació de l'EGB (Ensenyament General Bàsic) i del BUP (Batxiller Unificat Polivalent) i l'autorització per als estudis nocturns, passaren uns anys sense cap nom oficial per al centre.
A principis de l'any 1982 la direcció de l'institut, en nom del claustre, va demanar a l'Ajuntament que proposarà un nom per al centre. El ple del 13 de maig del 1982, per unanimitat dels grups polítics de la primera corporació democràtica (1979-1983), a saber PCPV, PSOE, UCD i PNPV, acceptaren i aprovaren per unanimitat la proposta del regidor M. Joan perquè el centre fora nomenat "Institut Jaume II el Just", un nom que, segons diu l'acta del ple, estava avalat "per raons tradicionals, històriques i culturals de tots conegudes".
L'acta municipal assenyala que dites raons "eren de tots conegudes", però la realitat quedava un poc lluny. Veníem de 40 anys de desinformació cultural sobre la realitat pròpia del valencians. Les figures rellevants de la nostra història i cultura eren majorment desconegudes, excepció feta de noms acceptats pel regim polític de Franco com Jaume I el Conqueridor, Teodor Llorente, Ramon y Cajal, o Azorín, entre altres. Els reis, els literats, els pintors... els personatges històrics, majorment tots de Castella, omplien les pàgines dels llibres de text.
Els partits presentaren propostes en les comissions prèvies, i aquestes foren per a tots els gustos i amb el protagonisme dels personatges als quals estàvem acostumats: era el que s'havia ensenyat fins aleshores en les escoles i instituts (Cervantes, Velázquez, Alfonso X el Sabio... etc i etc. i alguns, ben pocs, valencians). No hi havia culpables de no saber: érem fills d'un temps, d'una època i d'un ensenyament.
El regidor del PNPV va presentar una proposta que, aleshores, era totalment trencadora: Jaume II el Just no era un personatge històric conegut, ni menys encara se sabia res de la seua vida, ni es coneixien fets històrics ni es comprenia el significat que al llarg de la història tindrà per a Tavernes i la Valldigna la fundació del monestir i creació del senyoriu.
La proposta avui pot semblar lògica, adient i s'acceptaria fàcilment, més quan es comprovava la situació a la Valldigna: cap edifici, plaça o carrer amb el nom del rei fundador. Però a les comissions es van haver de superar obstacles, donar explicacions històriques, desfer confusions respecte Jaume II el Just i el seu avi Jaume I el Conqueridor, explicar que eren personatges diferents, argumentar i convèncer de la idoneïtat del nom a tots els partits perquè calia un nom acceptat per unanimitat.
Una de les raons més convincents va ser el remarcar que els pobles duien tots en el seu nom l'afegit "de la Valldigna", i tanmateix cap localitat li havia oferit el reconeixement que li calia al fundador, responsable històric del nom que tenim i amb el qual ens reconeixem. Calia, i així es va dir, fer-li justícia al rei que tant havia fet per la nostra Valldigna. Ho hem dit: érem fills d'un temps, d'un ensenyament que, com diu Raimon "ens amagava la història, ens deia que no en teníem; que la nostra història era la seua".
La proposta, finalment acceptada en comissió, es va plasmar en la moció redactada i presentada pel mateix M. Joan i que el ple va aprovar, com hem dit, per unanimitat. La decisió es va transmetre a la Delegació del Ministeri, tot i que fins el 7 de febrer del 1985, quasi dos anys després, no va ser publicat el canvi de nom però ara ja en el butlletí oficial de la Generalitat.
Cal recordar que tot el procés es va endarrerir perquè la tramitació del nom va coincidir amb el traspàs de les competències educatives a la nostra Generalitat, del Ministeri d'Educació a la Conselleria de Cultura, d'ací que l'aprovació definitiva del nom estiga firmada pel conseller socialista Cebrià Ciscar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada