El nostre Llibre de Festes 2024 (Pàgina 1): El pregó de les Festes del Poble al llarg del temps

 

Unes breus notes sobre el pregó de les Festes del Poble al llarg del temps

 

El pregó és un discurs que habitualment obri les Festes Majors d’una població. Habitualment l’actor del pregó o mantenidor en el cas d'exaltació de la Reina de Festes, sol ser una persona rellevant de la societat i, a grans trets, fa una lloança sobre aspectes diversos del mateix poble (història, costums, economia...) o fa una reflexió sobre l’actualitat que s’hi viu, però sempre amb un sentit positiu, per acabar amb una invitació a sumar-se a la festa, a viure-la amb  harmonia i bona companyonia de la ciutadania.

 

Tavernes no és una ciutat que haja fet del pregó de festes un acte principal. Històricament, els pregons han estat protagonitzats per l’alcalde o regidor/a de festes  i, en aquells temps que Tavernes elegia una reina de festes, era l’elegida qui, en acabar el nomenament, solia fer el discurs  que podem considerar el pregó d’aleshores. 

 

 

 

 

 

Bases i premis que s'impartien en els Jocs Florals

 

Eixa concepció es va trencar fonamentalment durant uns anys (dels anys 70 al 73) quan el grup de joves estudiants que a l'any 1966 havien fundat a Tavernes el “Centre de Cultura i Llengua Valenciana” iniciaren un moviment cultural, amb l’organització de xerrades sobre temes valencians, i algun que altre concert, com el de la gandiana Araceli Banyuls i el Grup València Folk (nucli formador d'Al Tall) a l’estiu del 1971. 

 

En aquells anys, Tavernes elegia la Reina de les Festes i la seua Cort d'Honor, i els joves del "Centre de Cultura i Llengua Valenciana" va proposar a l'Ajuntament a d'organitzar uns Jocs Florals per embolcallar aquest acte, cosa que va ser acollida de grat.  Els Jocs Florals, celebrats al Cinema Capitolio (actual Mercadona) es desenvoluparien a semblança dels organitzats per “Lo Rat Penat”, amb concurs de versos i entrega de premis. El mantenidor amb l’excusa de glossar la reina de festes i cort d’honor, a més de desenvolupar el triple lema: “Fe”, “Pàtria” i “Amor” en el seu parlament deixaven caure idees i afirmacions, amb alguna denúncia, impossible de dir en altres fòrums, sobre els valencians i la seua concepció com a poble. 

 

Sanchis Guarner, mantenidor dels primers Jocs Florals

El professor de la Universitat de València Manuel Sanchis Guarner va ser el mantenidor dels primers "Jocs Florals", a l'any 1970, mentre a l'any 1971 ho va ser l’escriptor i periodista Martí Domínguez Barberà, precisament l'any en que seria reina de les festes i dels Jocs Florals la filla del cronista oficial de Tavernes i comandant de l'exèrcit, Vicente Gascón Pelegrí. Martí Domínguez havia estat el mantenidor de la Fallera Major de València l'any 1958 i en el seu discurs al teatre Principal “València, la gran silenciada” va ser un crit reivindicatiu que denunciava la manca d'interès del govern espanyol per València després la riuada i critiques als propis valencians per la pèrdua de la pròpia personalitat.

 

El seu discurs a Tavernes va ser també en una línia semblant de reivindicació i de defensa de la terra, i va entusiasmar els vallers que el van interrompre en diverses vegades en mig d'aplaudiments, mentre alçava ampolles entre sectors de les autoritats locals i convidats. 

 

 

 

Pàgines dels llibres de festes (1970 i 1971) on s'anunciaven els Jocs Flores i las participació de Sanchis Guarner i Martínez Barberà

 

 

Potser per això, l'any 1972 el mantenidor seria Vicente Giner Boira, un personatge totalment oposat a Martí Domínguez, advocat i polèmic representant de la línia "blavera" quan a temes valencians i identitaris. 

 

L'any 1973 va ser el torn del periodista Vicent Ventura i Beltran, persona implicada en els moviments polítics en la clandestinitat, fundador del Partit Socialista Valencià i després del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) sense cap relació amb l'actual PSOE. Havia participat en el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Munic (juny del 1962), havia estat castigat per les autoritats franquistes a no tornar a Espanya durant molts anys. En tornar-hi, es va dedicar al periodismes amb col·laboracions a "Levante", “La Vanguardia” i “Informaciones”, així com a “Valencia-fruits” on defensava la taronja i la integració en la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

 

 

Pagina del llibre de festes 1973, any de Vicent Ventura

 

 

Els escrits de Ventura eren molt seguits en el sector agrícola, on tenia guanyat un bon prestigi, sobre tot per la defensa del sector agrícola. La presència a Tavernes havia alçat bastant expectació,  no va passar desapercebuda al governador ultrafranquista Oltra Moltó, conegut com a “altra multa” per la persecució a actes que tenien un mínim caire reivindicatiu. Oltra Moltó era ideòleg i defensor del “Sureste Español”, que pretenia separar Alacant del País Valencià, per unir-lo a Múrcia. No cal ni dir com voria Ventura.

Joan Segura de Lago, president de Lo Rat Penat (dreta) i Vicente Gascon Pelegrí
(2n per la dreta) escoltant Sanchis Guarner.  Escenari del Capitolio part dreta del públic

Oltra Moltó s’hi va oposar a que Ventura participés a l’acte quan tot estava tancat i parlat. Reunions, discussions i finalment Oltra Molto va consentir, però aquell dia es parlava que 65 agents de la policia social  ocuparen seients al Capitolio per controlar-ho i informar del que va dir a Tavernes. Ventura va parlar de la taronja, de la necessitat d'obrir fronteres, de caminar cap al Mercat Comú, de ser europeus i sobre tot valencians. Això era massa encara per aquells temps i més per a una mentalitat com la del governador valencià.
 
La pressió posterior va ser molt forta, i l'Ajuntament va tallar pel sa, o siga, els Jocs Florals es van acabar després de quatre edicions.   L'any 1974, com a desgreuge al règim pels fets dels anys anteriors, va ser Fausto Martínez Fernández, "Jefe Local del Movimiento" de València, el mantenidor de la proclamació de la reina de festes, però sense Jocs Florals.

 

Els anys següents seguiren el mateix patró: proclamació de la reina i la cort, discurs del mantenidor, unes paraules de la reina elegida... fins que a partir del 1979, amb les primeres eleccions municipals de la democràcia, canviaren els supòsits dels actes, es feu una presentació més popular i participativa, mentre a poc a poc va desaparéixer la figura de la reina de festes. Últimament, com ja és conegut, el parlament o pregó tenia lloc moltes vegades en acabar el Concurs de Xarangues.