A Benifairó Compromís, partit que ha guanyat les eleccions per la majoria de vots, ha quedat arraconat i sense alcaldia. Es podria pensar en la conseqüència d’un pacte de les forces de dreta, però quan comproves que el PSOE és qui pacta amb la dreta, per llevar-li alcaldia a Compromís...
¿Per a què tant de paripé aquests dies anunciant a bombo i plateret un “Botànic local” i votar a favor de la llista d’esquerra majoritària? Avui veiem que hi ha ajuntaments que ara tenen batllia socialista perquè Compromís els hi ha donat el seu vot. El pacte de “Botànic local” ha funcionat a Tavernes, però trobem casos, Benifairó un d’ells, en que no s’ha donat.
Massa vegades la batalla i confrontació no es produeix entre esquerra-dreta, sinó en la voluntat fagocitària del PSOE envers Compromís, evitar-ne la seua visibilitat i si desaparegués millor, perquè sumaria un nou calador de vots.
L’hemeroteca ho deixa clar. Si mirem els resultats electorals, per exemple, de l’any 1995 o 1999: pràcticament totes les alcaldies del País Valencià eren pintades en roig o blau, un bipartidisme del qual alguns es mostren nostàlgics i aspiren a aconseguir.
Un cas semblant, malgrat les
distàncies, el tenim en el cas de la Mesa de les Corts Valencianes, on la
generositat ha estat només del PP cedint-li un lloc a Vox. Compromís no tindrà cap representant en la mesa d'eixa institució.
Eliminar visibilitat del que és un rival electoral. Després si Compromís no els recolza en una
elecció d’alcaldia o altra, sempre vénen les acusacions de que Compromís és de
dretes. Per a ells, Compromís només té
dret a existir si funciona com a crossa i recolza el PSOE. I després una potada al cul, com hem vist al llarg de la legislatura, en que el PSOE no ha complit cap dels acords de la investidura de Sánchez, el més sagnant el finançament.
És la mateixa tàctica que ja ve des del 1979 i que van patir el PNPV, Unitat del Poble Valencià i Bloc, amb el famós i antidemocràtics 5%, potenciada amb la força dels mitjans mediàtics que només ofereixen a la ciutadania dues opcions: PP i PSOE, o potser ara siga millor dir tres opcions, en afegir a VOX.
En el fons sempre hi ha una voluntat del PP-VOX i del PSOE d’uniformar l‘estat amb el mantell sagrat d’Espanya, mentre de boqueta és parla de respecte a la Constitució, però els articles 2 i 3 sembla ser que fan nosa. I el sentiment autonòmic i nacionalista que se’n deriven, del qual fan gal·la molts partits arreu de l’estat són demonitzats.
És la lluita política per l’Espanya de Castella, no cap d'altra Espanya, que queda ben clara en les eleccions: les sigles regionals dels grans partits desapareixen en butlletes de vots per a mostrar les sigles estatals, dient clarament qui mana, Madrid, situació potenciada per tots els mitjans de difusió - premsa, ràdio i televisió- dirigits cap a eixe objectiu des de Madrid.
Les opinions expressades són nostres i de ningú més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada