La Unió Europea ens ho acaba de confirmar: som una regió pobra en el conjunt europeu, estem situats en el lloc 184 entre 263 regions. L’Índex Europeu de Competitivitat Regional ens desperta d’un somni i trenca els tòpics del “Levante feliz” i “el centre del Món” que la propaganda dels anteriors governs de la Generalitat ens havien fet creure.
El País Valencià està molt lluny de les regions capdavanteres d'Europa i molt per davall de regions espanyoles: no som el "Levante feliz" ni uns "privilegiats" , cosa que els Governs d'Espanya PP-PSOE han alimentat durant dècades a la seua conveniència.
L'Índex de Competitivitat inclou variables de mesures, com la innovació, la governança, el potencial dels transports, la infraestructura digital o la salut i el capital humà i ens situa amb 37,1 punts sobre 100 possibles: el lloc 184 de les 263 regions europees.
Però ¿com ha evolucionat aquest índex en els últims anys? Quant hem avançat els valencians? Va servir els grans esdeveniments per acostar-nos a les grans regions europees? La resposta és no, que no ha servit de res. Fins i tot pot afirmar-se, a la vista de l'informe, que hem anat a pitjor en els últims anys.
En el període 2010-2016, el País Valencià empitjora la seua situació i el referent estatal ja no és Madrid ni Catalunya. Tenim la tercera capital d'Espanya i un elevat percentatge de les exportacions però ara la nostra referència és Galícia, Principat d'Astúries i Canàries.
Si ens comparem amb regions semblants per Producte Interior Brut (PIB), tenim un lleuger avantatge en l'apartat de Salut i estem igual en paràmetres com a Institucions, Estabilitat macroeconòmica, Infraestructures i Educació bàsica. Quan a eficiència, Europa ens dóna una etiqueta roja, per davall de la mitjana de les 15 regions d'Europa amb similar PIB. La innovació, la facilitat per a fer negocis i la capacitació tecnològica és semblant als "iguals" europees.
En l'àmbit europeu, solament la Salut i l'Educació Bàsica ens situen un poc per sobre de la mitjana, però en una Europa ampliada de 28 membres. En el conjunt d'indicadors, estem lluny de la mitjana, 25 punts enfront dels 50 del conjunt de països.
El País Valencià està molt lluny de les regions capdavanteres d'Europa i molt per davall de regions espanyoles: no som el "Levante feliz" ni uns "privilegiats" , cosa que els Governs d'Espanya PP-PSOE han alimentat durant dècades a la seua conveniència.
L'Índex de Competitivitat inclou variables de mesures, com la innovació, la governança, el potencial dels transports, la infraestructura digital o la salut i el capital humà i ens situa amb 37,1 punts sobre 100 possibles: el lloc 184 de les 263 regions europees.
Però ¿com ha evolucionat aquest índex en els últims anys? Quant hem avançat els valencians? Va servir els grans esdeveniments per acostar-nos a les grans regions europees? La resposta és no, que no ha servit de res. Fins i tot pot afirmar-se, a la vista de l'informe, que hem anat a pitjor en els últims anys.
En el període 2010-2016, el País Valencià empitjora la seua situació i el referent estatal ja no és Madrid ni Catalunya. Tenim la tercera capital d'Espanya i un elevat percentatge de les exportacions però ara la nostra referència és Galícia, Principat d'Astúries i Canàries.
Si ens comparem amb regions semblants per Producte Interior Brut (PIB), tenim un lleuger avantatge en l'apartat de Salut i estem igual en paràmetres com a Institucions, Estabilitat macroeconòmica, Infraestructures i Educació bàsica. Quan a eficiència, Europa ens dóna una etiqueta roja, per davall de la mitjana de les 15 regions d'Europa amb similar PIB. La innovació, la facilitat per a fer negocis i la capacitació tecnològica és semblant als "iguals" europees.
En l'àmbit europeu, solament la Salut i l'Educació Bàsica ens situen un poc per sobre de la mitjana, però en una Europa ampliada de 28 membres. En el conjunt d'indicadors, estem lluny de la mitjana, 25 punts enfront dels 50 del conjunt de països.
El somni d'igualar-se amb Europa queda encara molt lluny. No som rics, ni som el melic del Món, encara que ens ho han volgut fer creure. I damunt estem maltractats pels sistemes de finançament de l’Estat espanyol, on seguim a la cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada