Demà bous al carrer. Però no ho oblideu: els "bous al carrer" catalans no són iguals que els valencians.

Demà comencen els bous al carrer. Al nostre poble se'n fan des de finals del segle XIX- principi del XX. Abans els carros es posaven en forma de "corro" i improvisaven una plaça. Després vingueren les barreres de fusta i cadafal com els coneixem. 

Els anys les han fet canviar i molt. Ara hi ha normes molt precises per evitar el maltractament dels animals, i és obligat una colla de persones que se'n facen responsables de complir eixes normes.  Malgrat això, hi ha qui no veu bé la festa, mentre no diu res del "tir i arrossegament" (igual ni coneix això que és). No entrem ni eixim. Ara, no voldriem pensar que per a ells les coses no són bones o roins per elles, "per se", sinó que depenen d'altres factors.

 

Hi ha partits valencians de dreta - no direm noms-  que la seua dèria arriba a tal punt que neguen veritats tan evidents com la unitat de la llengua i demés. Ara, no són els únics en dèries i manies, perquè altres, en el pol oposat de l’espectre ideològic polític i pot ser per això que els pols es toquen, ara ens demostren que, per a ells, els bous als carrers catalans són completament diferents als valencians. I com que són diferents, allí ells els defensen, ací ells els rebutgen.

Vaja, que fan com la dreta. Juguen la pilota segons els seus interessos. Allà son bons i ací no. Allí defensen els bous al carrer perquè diuen “son tradició, ideosincràcia i cultura) i ací els envien a l’infern perquè són maltracte als animals. Sembla ser que per a ells, encara existeix i com a un elevat mur, una ratlla entre Alcanar i Vinaròs, on el que hi ha a un costat és totalment diferent al de l’altre.  Tot i que la “Via Catalana” va demostrar que no, que no n’hi ha.

Hi ha qui critica que l’alcalde vaja a la processó de la “Baixà” (igual és perquè per a ells no és tradició), però no l’aplaudeixen quan va al Festellés i llig poemes (iguals és que ells no hi eren). Hi ha qui el critica per consentir els bous al carrer però no l’aplaudeixen ni fan notes de premsa de recolzament al Festivern, quan l’alcalde el consenteix i la dreta li’n dóna per tots els costats (igual és que no hi van).

Us en fem, als lectors i lectores, cinc cèntims de les declaracions d’una exconsellera i diputada, candidata pel seu partit en el seu dia a presidenta de la Generalitat del nord que deia “Els bous al carrer són un tret diferencial d’una part important de les comarques del País Valencià i part dels Països Catalans, i alhora constitueixen una part essencial de la nostra tradició, de la nostra idiosincràsia i de la nostra cultura”.

Però sembla ser que no, els bous al carrer van bé i són bons per al nord però no per al sud, almenys això és el que pensen alguns d’ací, del País Valencià.

L'exconsellera ens en diu més encara. En seu dia i moment va recordar, que “sempre hem defensat els bous als carrer” i afegia que va ser un delegat del seu partit qui va asseure tots els sectors i administracions implicades en els correbous al voltant d'una taula, en una gestió que ha considerat impecable i que  “mai abans, cap partit polític, havia dut a terme per a la millora de la nostra festa i la preservació de les nostres tradicions”.

Cadascú té les seues dèries i les usa com creu convenient per als seus interessos. Però... ¡per favor, que ací ja no ens mamem el dit! No digueu blanc allà al nord “on la gent es culta i lliure” i negre ací al sud, on igual algú està convençut que som la continuació d’Àfrica.

-