No,
finalment a la capital de la Safor-Valldigna, és a dir Gandia, no lligaven els
gossos amb llonganisses. Això és el que, suposadament, podíem pensar quan
llegíem fa uns mesos en alguns blogs locals d’ideologia pròxima al PP, que aquella
ciutat amb Torro (PP) era el paradigma de una gestió económica eficaç, front al
desastre de Tavernes amb Jordi Joan (Compromís-Bloc).
Aquests
blogs posaren als peus dels cavalls el govern municipal de Jordi Joan per les
mesures econòmiques preses i pel Pla d’Ajust aprovat. I ara, aquesta mateixa setmana,
hem llegit a la premsa que Gandia ja no és que necessite un Pla d’Ajust, no,
sinó que no pot aprovar el pressupost, que li ho ha prohibit el Ministeri d’Hisenda
de Madrid, perquè l’Ajuntament de Gandia va a ser rescatat pel ministre
Montoro, perquè no pot ni fer front als seus compromisos.
Els
gandians han vist com el Sr. Torro, l’alcalde paradigma de bona gestió, ha fet
bous, circo i nosequants “fastos” més per l’estiu. Però ara no pot pagar i ha
pujat els impostos: El 21% de l’IBI; el 25% de
l’Impost de Circulació de Vehicles; un 90% de l’impost de circulació per a ciclomotors i
motocicletes de menys de 125cc i un 40% del
preu de recollida de fem.
A
Gandia, Torró ha buscat el camí fácil: la pujada d’impostos en lloc d’intentar disminuir
les despeses com ha fet Tavernes. Torro fa pujada d’impostos, castiga el poble,
fa el que Rajoy els ha ensenyat, i no fa control de despeses i potenciació dels
recursos per gastar menys, com sembla
ser diu la lógica (matemàtica) que ha aplicat Jordi Joan en el seu govern.
A és
que a Gandia, finalment, no lligaven els gossos amb llonganisses. Però no espereu que us ho expliquen en els seus
blogs.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada