 |
| El regidor Josep Llácer presenta l'acte |
El primer
acte cultural del Festivern 2012 se celebrava ahir a la Casa de la Cultura amb
la projecció del documental “València necessita una cançó” i la posterior taula
rodona per tal de fer una posada en comú de la situació de la música “en
valencià” al nostre país.
El documental
i posterior taula rodona feia un repàs del que ha estat la música feta per
autors de les nostres terres que canten en la llengua del país i amb les valoracions
fetes moltes vegades pels mateixos grups o cantants. Va quedar palés un fet: la
cançó va tindre una forta embranzida als anys 80, quan la situació política la feia
un mitjà de resistència, una forma d’expressar el sentiment de voler ser
valencià amb un aflorament de grups i cantants (Raimon, Ovidi Montllor, Al
Tall, Rafa Xambo; Carles Barranco, Pavesos, Cadafal, Remigi Palmero,
Bustamante, Araceli Bannyuls, Josep Lluis Valldecabres, Lluís Miquel i 4 Z... )
que foren arraconats, deixats a banda pels polítics que han governat aquest
País Valencià des del 1982 fins ara, amb una falta total de presència sobre tot
en els mitjans públics (Canal9 i Radio9), una forma de censura dels governs del
PSOE i del PP a la producció musical valenciana a partir del fet de no
considerar-la, fer com si no existís.
 |
| El valler Francesc Burgos durant la seua intervenció |
I ara què?
Tothom va coincidir: musicalment parlant estem al millor moment que mai, amb més
musics, cantants i grups, amb millor qualitat i més bona formació musical, però
“politicament” estem també pitjor que mai, amb unes circumstàncies que no han canviat
i on els cantautors i grups valencians continuen proscits d’eixos mitjans que
paguem entre tots. La situació, es deia és dolenta, i avui no es pot viure de
la tasca musical, encara que l’escenari valencià fora qualificat com fins i tot
millor que el que tenen a la resta d’Espanya els que ho fan en castellà.
La necessitat
d’una industria valenciana pròpia en mateixa musical, la de crear canals de
producció i que siguen transversals amb altres facetes culturals, va ser alguns
dels possibles camins i solucions, apuntats pel valler Francesc Burgos, al
llarg de l’amena dissertació que va ser la taula rodona. No es va oblidar tampoc
la voluntat política, que de manera subtil es deixava entrevore que no canviara
mentre no es done un canvi igualment polític a les terres valencianes.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada