 |
| Processó de la benedicció del terme |
La diada del dia 10 d'agost, Dia de Sant Llorenç, era una de les jornades de més
festa
de l'estiu, junt al Dia de la Sang (Dia del Clot ) i Sant Jaume. Era una gran festa popular, i molt apreciat i visitat el porrat fins pràcticament la dècada dels 70, quan les festes i tradicions populars de Tavernes - i de qualsevol població en general- comencen a canviar per la regulació que se'n fa de les festes laborals i que va obligar a canvi profunds en moltes festes locals dels
pobles, que perderen el caràcter de festa local. Sant Llorenç és un bon exemple, com el Dia de la Sang, diades de festa local total en aquells temps.
Sant Llorenç ja no és festa local i això ha dut aparellat que la gran devoció
al sant màrtir, un diaca romà que va ser cremat-martiritzat en la
graella, ha anat a la baixa. I com no, qui ho ha notat, és
el patrimoni cultural valler amb la pèrdua de les nostres tradicions.
 |
| Imatge d'arxiu del porrat |
No obstant això, sempre serà de lloar que any rere any - excepte els de la passada pandèmia- hi haja vallers i valleres que s'entesten en conservar la tradició, que facen romeria a peu fins a l'ermita a peu, com secularment ho feien els avantpassats que a meitat matí començaven el pelegrinatge per anar a aquella ermita dedicada al sant que s'aixecava al
Teularet, fins que l’autopista va obligar a tombar aquell edifici religiós construït segons el més pur estival valencià rural i de la qual, malauradament només ens resten unes poques imatges.
I la concessionària de l'autopista ens va compensar amb la construcció de
l'actual, la que podem podem visitar al Racó Joana, que serà demà el lloc del porrat i la festa dedicada al sant.
El temps ha canviat la celebració, però encara conserva el bàsic a la festa: la celebració pel matí de la missa dedicada al sant, la processó pels voltants amb la benedicció del terme valler, per tal que el sant protegesca les nostres collites i la Valldigna i el muntatge del porrat on la gent del poble que hi va, pot comprar cacau, tramussos i el torrat, a més d’algunes llepolies per als més menuts.
 |
| Sant Llorenç de l'Alcudiola actualment restaurada |
Sant Llorenç, un sant i ermita compartida amb Favara fa molts anys...
La
primera ermita dedicada al sant de la qual es té constància és la de Sant
Llorenç d'Alcudiola, bastida se suposa en els segles XVI-XVII en la
partida del mateix nom, ja a tocar el terme de Favara. El seu origen
cal unir-lo al de l'antiga parròquia de l'alqueria d'Alcudiola, deshabitada segurament amb l'expulsió dels moriscos i amb un temple que va
passar a ser una ermita rural que compartíem amb Favara, abans que
aquesta localitat quedara annexionada a la parròquia de Cullera.
Siga com siga, la devoció a Sant Llorenç va quedar de segles enrere vinculada a Tavernes i a la veïna localitat riberenca de Favara, que celebra aquests dies les seues festes majors dedicades al sant.
Siga com siga, la devoció a Sant Llorenç va quedar de segles enrere vinculada a Tavernes i a la veïna localitat riberenca de Favara, que celebra aquests dies les seues festes majors dedicades al sant.
En aquells temps, els dos pobles feien una celebració comuna i la processó, com ara, demanava al sant la protecció de les collites i els dos termes, festa que segurament seria l’origen de
l’actual porrat de Sant Llorenç. Rivalitats entre Tavernes i Favara sorgides després del despoblament per l'expulsió dels moriscos motivava rivalitats entre
Tavernes i Favara pel lloc i una decisió
salomònica: cada poble bastiria el seu temple, una ermita pròpia en altres llocs i la
d'Alcudiola es va abandonar i cada poble va començar a celebrar el dia del sant pel seu compte.
 |
| Imatge antiga de l'ermita de Sant Llorenç del Teularet (desapareguda) |
Tavernes
va construir l’ermita de Sant Llorenç a un turó de la partida del
Teularet, que després les obres de l'autopista va enderrocar,
com ja hem explicat, i se'n va bastir una de nova al racó Joana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada