El Festival Sete Sois Sete Luas reprenia ahir la seua activitat al paratge de Sant Llorenç, on poguérem gaudir de l'actuació de Lola Bou i Manel Brancal en un moment del dia on ja bufava el vent i l'ambient era més fresquet.
La regidora de Cultura, Encar Mifsud, de Compromís va contar que els va conèixer al Festival Trovam fa uns any quan contava les excel·lències del Festival Sete Sois Luas i d'El balcó de la Cultura durant la pandèmia. A Lola i Manel el va agradar tant que es van proposar de vindre, cosa que ara s'ha fet realitat i han presentat el seu darrer treball, el disc "Fràgil", que portaran pels pobles i ciutats del Festival Sete Sois Sete Luas.
Lola Bou i Manel Brancal, acompanyats de Michel Llorens, Jesús Gimeno i Natxo Navarro, fan unes cançons de fusió entre la música d'arrel valenciana i el jazz, amb unes lletres pròpies que expressen vivències, sentiments i tendresa. Només cantava Lola, que té una veu càlida, molt bonica, modulada i agradable. Ballava acompanyant les seues cançons amb uns moviments sinuosos, expressius. Una llàstima que la calor del dia va fer que no s'aplegara més gent, perquè ha estat un concert molt agradable d'escoltar. Ha cantat tots els temes en valencià, excepte dos en castellà i una en francés, L'amour est un oiseau rebelle, de l'ópera Carmen de Bizet.
Alguns temes que han interpretat:
El cor de la Lluna. Un tema on ens diu que només tu pots trobar el refugi, en tu mateix
Fràgil. Després de mostrar un tub d’assaig que representava la fragilitat de la nostra vida. Les coses importants i fràgils que s’han de cuidar.
Alcohol. Una balada amb atmosfera de club de jazz
La flor del taronger. Actualitzat i renovat. Tens fills i quan se’n van els trobes a faltar
Ens ha arribat la nit. Dedicat als fills presents en primera fila. Que siguen lliures i que es facen cas a ells mateixos
Boca de Rosa. Cançó del gadità Javier Riubal.
Demà la vida. La vida ja dirà. El món s’acaba.
Vaig a volar. Dedicat a les dones que han hagut de fugir d’una relació que no ha anat gens bé
Viure o morir. la possible alternança de l'existència
En acabar i com a bis, ens regalaren dos cançons: Llàgrima i Cançó de bressol, cantada amb llum íntima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada