L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Quant difícil és ser "felipista"

Són molts els qui pensen que qualsevol persona amb dos dits de sentit comú mai no pot ser monàrquica. En el segle XXI no hi ha ningú que puga pensar seriosament que per dret de naixement o per gràcia divina una persona tinga el dret de "regnar" sobre els demés.

Però també són molts els qui es definien com a "juancarlistes" en el sentit de que opinaven que, malgrat la imposició del dictador Franco, una figura com la de Joan Carles I calia com a Cap de l’Estat i era convenient a Espanya durant la transició i tot el que portem de democràcia. També pensaren que havia arribat el seu moment fa uns mesos, amb tot el tema de la famosa cacera a Àfrica, l’assumpte Corina, l’afer Urdangarin i demés. 

I opinaven que seguia sent convenient la figura d’un rei com a Cap d’Estat en els convulsos moments que s’hi viu, i fins i tot que Felip VI podia fer un bon paper . 

Però… ai, amics!, quant difícil és seguir pensant-ho després d’escoltar a l’advocada de l’Estat dir que la frase "hisenda som tots" és només un lema publicitari però no jurídic, oblidant l’article de la Constitució que ens mana a tots contribuir amb els impostos a les despeses de l’Estat. 

I tot dit en defensa de la germana del rei, i tot dins d’eixa vergonyosa campanya dels mitjans de l’Estat en defensa de l’infanta i en contra del criteri, entre altres, del jutge instructor i de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda.

I quant difícil és ser "felipista" en comprovar com es perden els papers i veus el despreci del monarca als catalans en no voler rebre a la democràticament elegida Presidenta del Parlament de Catalunya, i segona autoritat d’eixa comunitat autònoma, pel motiu que tots sabem. 

I tot això sense parlar de la lamentable publicació en el BOE del cessament de l’Artur Mas. S’han perdut els papers, s’han perdut les formes i amb això, s'atia més el foc independentista. 

I és que... Quant difícil ho fiquen.