L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.992
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:40.187

dimarts, 5 de gener del 2016

A ta casa, quin serà el dolç el dia de Reis?



Hi ha un dolç típic valencià per al dia de Reis d’Orient i que, com moltes coses, hem anat bandejant per la modernitat i per la pressió de la rebosteria industrial, que a base de propagandes i exhibicions en els aparadors, ens imposen dolços i costums de fora. 

No és la primera vegada que en aquests primers dies de gener us recordem i aconsellem canviar i tornar a aquest dolç tradicional i, sobre tot, us encoratgem perquè a casa, després del dinar de Reis, lluesca la casca. 

I no oblideu que el que el tortell (el roscón) no és el nostre dolç tradicional de Reis. 

La casca és un dolç fàcil de fer. En la seua composició entra el sucre, ametlla, ous, canyella i raspadura de taronja i de llimona, i com no es pot omplir de moniato confitat com els pastissets de Nadal o de cabell d’àngel. A diferència del tortell, la nostra casca no porta “sorpresa” al seu interior. O siga res de fava, ni reis dins. 

S’animeu? Una recepta ben senzilla que corre per la xarxa per començar i que s'adiu, no se'n va molt, del que ací a Tavernes era tradicional fa unes dècades.



Ingredients

½ kg de dolç de moniato o cabell d’àngel
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta (l'ametlò que en diem a Tavernes)
100 g de sucre glass
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
Fruita escarxada
 
- Calfem un poc d’aigua i diluïm el sucre remenant sense parar, retirem del fom i afegim a poc a poc, l'ametla mòlta, la canella i la ratlladura de llima, tot mesclant amb una cullera de fusta fins a aconseguir una massa homogènia (com un massapà) que es deixa refredar. 

- Després farem 2 boles iguals, en col·loquem una damunt una safata de forn amb paper antiadherent i l’aplanem donant-li forma circular i de 0’5 cm de grossària, i amb un got menut li farem un forat en el centre. Ara repartim el dolç de moniato o el cabell d’àngel. 

- Cal dir també que hi ha qui fa usar la imaginació i forma una base en espiral imitant una anguila, o li dona forma de "sarvatxo", això si sempre farcit interiorment de moniato o cabell d’àngel. 

- Procedim igual amb la segona bola, que farem d’igual grandària, forat inclós, i que usarem per tapar la primera. Es tanquen be les juntes de les dues peces i posem el conjunt dins del forn precalentat i no fort ( entre 150 a 170 graus) i amb uns 20 minuts ho tindrem cuit. 

- Mentre es cou, muntarem la clara a punt de neu i li afegirem el sucre glass per obtenir una merenga amb la qual untarem la casca quan estiga gelada. Ho podem decorar – de fet així es feia a Tavernes- amb fruita confitada (taronja, carabassat, cireres… escarxats)

Ànim, que no és complicada de fer.


Publicat originalment el dia 3 a les 11 hores

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Cotorra, per els seu ingredients, sembla que tinga una reminiscencia Arab. Pot ser?

La Cotorra de la Vall ha dit...

Doncs, què vols que et diguem?

La nostra rebosteria beu molt de la cultura àrab i sobre tot en els dolços.
És possible, almenys en la manera de fer la pasta, tipus massapà, i el farcit interior de moniato, encara que sobre això....

I ho diguem perquè l'arnadí es diu que d'origen morisc potser també pels ingredients, però l'arnadí el confeccionem amb moniato i amb carabassa, i aquest provenen d'Amèrica, és a dir, abans de 1492 no hi havia carabasses ni moniatos.

¿Quant comencen a confeccionar-se l'arnadí o la casca? ens ho preguntem i no tenim respostes.

Però són dos dolços ben nostres i ben bons.