L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.724
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:37.997

dimecres, 27 de gener del 2016

La Generalitat dóna a conéixer el Mapa de les Infraestructures Escolars 2016-2019


El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, han presentat el Mapa de les Infraestructures Escolars amb les propostes d’actuació d'obres i millores entre enguany i el 2019.
El Pla contempla la construcció de 124 centres educatius nous i les adequacions en 116 centres més amb l'objectiu d'acabar amb el problema de centres parcialment en barracons. 

El conseller Marzà ha destacat que “la deplorable situació en què estan moltes escoles i instituts públics valencians és conseqüència de la pèssima gestió de l’antic govern i la demostració de què no hi havia cap interés per cuidar i potenciar una educació valenciana pública i de qualitat’. També ha recordat que “mentre es feia negoci amb els barracons via Ciegsa, milers de famílies i docents eren enganyats amb promeses incomplides sobre noves construccions i això és una vergonya a la qual ara li posem solució." 

Conselleria ha marcat un full de ruta entre 2016 i 2019 que suposa l’eliminació total de barracons i la construcció de 124 escoles i instituts nous. Només enguany es preveu construir 31 centres nous. 

Al Mapa de les Infraestructures Escolars es detallen els criteris de prioritat d’actuació per al periode 2016 i 2019, on s’especifica el començament de les obres dels centres que estan íntegrament o més del 50% en barracons, els que millorar per les lamentables condicions en què es troben pel pas del temps i els nous centres que cal construir perquè ho requerix el volum d’alumnat d’una població. 

Noticia de finals d'any que confirmava que el PP no havia previst res per a l'IES valler

l'IES Jaume II el Just fora del llistat  però no dels plans d'inversió

El llistat donat a conéixer per la Generalitat no inclou l'IES Jaume II el Just, tal com era fàcil de previndre després de conéixer a finals de desembre de l'any passat que el govern anterior del PP en la Generalitat després d'anys i anys de promeses no tenia prevista cap actuació i no havia iniciat cap expedient per remodelar el centre.

Ací podeu consultar el llistat de centres 

No obstant, i a falta de confirmació oficial, la Conselleria sembla ser que si té inclós el centre valler en denominat Pla d'Inversions de la Conselleria, un programa d'obres que seria complementari al Mapa d'Infraestrutures que ahir es va donar a conéixer. 

Això s'hauria contemplat després de la reunió de l'alcalde Jordi Joan amb el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler, per informar-se de l'estat de les obres promeses pel PP va acabar amb la sorpresa que l'anterior govern no havia previst res. En acabar la reunió, l'alcalde ja va avisar que seria materialment impossible que l'IES Jaume II el Just s'inclogués en el Mapa de les Infraestructures que estava redactat i s'anava a donar a conéixer prompte. 

Ací podeu llegir eixa noticia amb tota la informació 


Situació diferent viuen altres localitat de la Safor, cas de Piles en el seu col·legi, o Xeraco amb l’ampliació del Joanot Martorell, o Gandia amb les obres del CEIP les Foies del Grau, l’ampliació de l’Ausiàs March i la rehabilitació de l’IES Maria Enriquez, mentre a la Font d'en Carròs es preveuen obres en el centro Francesc Carròs i a Almoines l’ampliació del CEIP el Castell.  

 L’IES Jaume II el Just de Tavernes  data del 1968 i d'aleshores ençà no ha gaudit de cap millora integral

1 comentari:

Anònim ha dit...

Puig ens té marginats. Fins ara O euros per Tavernes.