L'AP-7 moments abans d'entrar a la Valldigna
Enric Morera, portaveu de la Coalició Compromís-Bloc i candidat a la presidència de la Generalitat, ha afirmat que el País Valencià “té un problema d’infraestructures bàsiques per facilitar la mobilitat dels valencians sense que els coste diners i, a més, que continue la degradació del territori”.
Es un problema que ve de moltes dècades enrere "per culpa de les polítiques de marginació que hem patit pels governs centrals del PP i PSOE, que no han atés com cal les necessitats de la societat valenciana” ha afegit Morera en recordar que les valencianes i els valencians, continuen pagant peatge per a anar per la costa de nord a sud el país "perquè no hi ha cap voluntat política d’alliberar l’autopista AP-7 i acabar amb la injustícia que obliga a pagar per viatjar per carreteres que són del nostre territori”.
El candidat de Compromis ha fet les declaracions arran de millores en autopistes de l’Estat que han vist desapareixer els peatges troncals i s’han abaratit els trajectes mentre "ací, a casa nostra, no es produeixen eixes millores i es continua pagant el mateix, que no deixa de ser una barbaritat de car”.
Compromís ha exigit al govern central i a la Generalitat, una acció immediata per fer justícia amb el poble valencia i el primer pas seria alliberar de manera urgent els peatges d’Oliva i de Benissa, per tal de compensar "la incompetència de les administracions que no han estat capaces ni han tingut voluntat d’acabar les circumval·lacions per evitar les autopistes de pagament i provoquen greus problemes de trànsit”.
Morera ha recordat que l’any passat el grup parlamentari Compromís va portar a debat a les Corts Valencianes l’alliberament dels peatges i encara que el mateix president de la Generalitat, Francisco Camps, “es va comprometre a començar el procés d’alliberament, després de molts mesos, hem vist i comprovat que el PP no ha fet cap gestió, que tot continua igual i que sembla que eixa promesa ha estat una mentida més del president, qui ha pres el parlament valencià com un lloc on ha anat a mentir compulsivament”.
9 comentaris:
Un negoci fet per Franquito pals amigatxos, algú pensa que van a tindre pardals de tallar-lo? Merda de pais...
Merda de país, no. Merda de pobladors, totalment irrresponsables i alienats a l'hora de triar els seus representants. Ni PSOE ni PP ens han donat ni ens donaran mai res, excepte pel... sac!
L'AP-7 no es pot alliberar, perque si l'allibera ja no te sentit cobrar les comisions que es cobren els politics per fer la CV-38 (carretera innecesaria tenint una autopista)
CV-38? Quina carretera és eixa?
Suposem que es referira a l' A-38 nom del desdoblament de la carretera N-332 entre València i Alacant. Després de la inauguració de la variant de Sueca es coneix com a A-38.
Ara mateix té en obres el tram Sollana-Sueca; variant de Cullera-Favara-Xeresa-Gandía, la variant de Gandia i proximament arribant a Ondara.
I efectivament si s'allibera l'AP-7 i es transforma en corredor comarcal no caldrà les bestieses de duplicar la nacional i fer un corredor comarcal nou travessant la Safor amb la desfeta del territori i agressió a poblacions senceres.
Deixar lliure de peatge l'AP-7 en la Safor i fins Alacant i que a la mostra comarca siga el corredor comarcal que estalvie els problenes de la nacional al pas per poblacions (Oliva, Bellereguard...) és una de les lluites i reivindicacions que ha dut el Bloc de sempre, al costat del tren Gandia-Denia-Alacant.
Però com que el Bloc no mana sinó el PP o el PSOE, els temps i necessitats com la cançó han canviat però el País Valencià en eixe aspecte continua en el 1975, quan morí Franco.
Ah, i vos conteste per avançat: No val a que em digueu com escuses que s'han fet altres infraestructures. Només les que han interessat perquè Madrid vaja a les "seues" platges. Ja veieu com està el Corredor Mediterrani.
D'això els valencians, saforencs i
valldignencs podem donar gràcies al PP i al PSOE.
I per Andalusia i altres llocs? Les autovies debades i molt bé, gràcies PP i PSOE.
Ara que ja està fet l'empastre de l'A-38 que ja està en obres fins a Gandia, em pareix una tontería reclamar la gratuitat de l'AP-7.
Una cosa sí que veig important, que la CV-50 no creue la Valldigna.
La CV-50 ha d'unir per autovía a Llíria amb Gandia, convertint-se en el tercer cinturó de circumvalació de l'àrea metropolitana de València. El primer és la V-30, el segon és l'A-7, i el tercer serà la CV-50 que anirà desde Gandia fins a Sagunt.
És vital que aquesta autovía es desvíe per Alzira cap a Sueca per a empalmar amb l'AP-7 i l'A-38, en lloc de fer-ho per la Barraca i creuant tota la Valldigna.
I en quan a infraestructures, hi ha que millorar el servei de tren a la Valldigna i la comunicació entre els nostres pobles.
Eixa autovia pel mig de la Valldigna si no estic mal informat ja està descartada. I gràcies al folló del pas per Aigües Vives.
L'alternativa és va dir fa uns anys era desviar des d'Alzira per Corbera, Llauri fins anar a eixir a Favara, unió amb l'AP-7 i la nova autovia A-38 que comenta La Cotorra.
Si no estic mal informat si que hi ha una reserva de terreny per la Valldigna obligat per l'Administració quan es va aprovar el PGOU de Tavernes, però com he dit serà inviable perquè ningú s'atreveix a "tocar" la vall d'Aigues Vives: no hi ha espai i hi ha massa construcció.
De tota manera, cal saber que
http://ca.wikipedia.org/wiki/CV-50
ara no sé si està actualitzada la informació.
Igual que l'alliberament de l'AP-7 o el tren Gandia-Oliva-Dénia han estat reivindicacions del Bloc (abans UPV), des que seguisc la política, i fins ara no s'han fet ni crec que la meua generació ho pugam veure això fer falta de voluntat política primer però, també, per mantenir el País Valencià i les seues comarques centrals, desvertebrat, desestructurat i infracomunicat, pel PP i el PSOE, el Corredor Mediterrani del què tant es parla a hores d'ara, també ha estat una reivindicació dels nacionalistes des de fa anys. En concret, això formava part del programa de la coalició electoral per a les europees que integrava el Bloc junt a PVN, CiU, PSM, etc.. En la campanya electoral d'eixa contesa, vaig assistir a un acte públic, celebrat al saló d'actes de l'Escola de Magisteri a València, en el què va intervindre Miquel Roca, qui va explicar ja això del Corredor Mediterrani, el mateix que deia havia explicat, en un altre acte celebrat al migdia amb el sector empresarial valencià. Aleshores, ni PP ni PSOE van voler impulsar això però el més trist és que tampoc cregueren amb això els empresaris valencians què preferien les conexions amb Madrid que no pas amb Europa. Ara, com ja li han vist les orelles al llop i estan comprovant que el progrés dels valencians (o millor dit de les seues empreses i negocis) no passa per Madrid sinó per la Junquera, cap al nord, ara ja volen potenciar-lo.
En eixa època uns, els del PP, Unió Valenciana i la gran majoria dels empresaris valencians qualificaven o consideraven el projecte de: "fórmula catalanista per facilitar la construció i vertebració dels països catalans", cosa què, com us podeu imaginar no anaven a permetre. D'altra banda estaven els ambigus del PSOE que com sovint solen fer, ni la posen ni la trauen, es queden enmig. Mentre uns apostaven per això però, amb la boca menuda, altres es postulaven contraris alegant inclòs que el territori espanyol necessitava primer d'altres infraestructures per vertebrar-lo i potenciar el seu creixement i progrés. Així ens ha anat!
Pel que fa al tren Gandia-Oliva-Dénia, va haver una contesa electoral autonòmica i municipal, no sé cert si era la de 1995, en la que des de Gandia i Dénia van eixir dos combois de carros que es van juntar al Molinell, acte reivindicatiu en el què participaven d'una banda l'alcaldessa de Gandia o aleshores candidata a l'alcaldia Pepa Frau, i l'alcalde o alcaldable de Dénia, no se com li deien. També hi participaven representacions dels principals partits polítics, sindicats i dels diferents sectors socials dels pobles afectats: Gandia, Bellreguard, Piles, Oliva i Dénia així com d'altres municipis als què els beneficiaria molt l'establiment de l'esmentada línia ferroviària.
Dies després, allí, al Molinell, lloc on conflueixen les províncies d'Alacant i valència, va haver una reunió protagonitzada pels diferents partits polítics amb implantació als muncipis afectats per la línia de tren i a les comarques afectades (PSOE, PP, UPV i EU), de la que poques coses varen transcendir a la premsa i així a la opinió pública perquè, al final va ser un fracàs rotund, principalment per la intransigència de la senadora del PSOE, Pepa Frau. Segons les filtracions, que sempre solen ser interessades però que després no van ser desmentides, la senadora del PSOE, Pepa Frau, va arribar a dir que ella posaria tots els entrebancs posssibles per a impedir la construcció o recuperació de la línia del tren Gandia-Dénia si algú pretenia posar-se medalles. Vet aquí el talant i voluntat d'aqueixa senyora a la que li preocupava més les posssibles medalles a executar un projecte tan necessari com reivindicat. Després, també va còrrer la veu de què a aquest senyora no li interessava desenvolupar el projecte per interesos peronals i familiars. Son pare era soci majoritàri de la UBESA (Unión de Benissa S.A.), i propierari del complexe hostaler on tenia la base logística i parada principal a l'entrada de Benissa, aquesta companyia de transport de persones.
Publica un comentari a l'entrada