L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.751
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:32.702

dijous, 21 d’abril del 2011

ARTICLE D'OPINIÓ: EL BRAÇ TREBALLADOR DE TAVERNES

 
  Al llarg de la història d'Espanya fins als nostres dies, hi ha hagut períodes de tranquil·litat en els quals l'economia s'ha estabilitzat i la societat se n'ha vist afavorida, tant entre els comerciants en els seus diferents gremis, els camperols, amb les seues collites dignes o bé els cacics i nobles enriquits a costa de tots.
Aquesta bonança va afavorir l'engegada de diferents societats privades, els socis de les quals, per una aportació de diners, tenien la seguretat de no veure en aquests recintes a persones que no foren de la seua classe social i econòmica. Entre aquests nous locals podem comptar, entre d'altres, amb els “Cercles de Belles Arts”, els ateneus o els casinos.
Els primers eren per a una classe selecta, que a més de la seua classe social i/o econòmica, presumien d'entendre tot tipus d'art, jutjar-lo o sentenciar-lo, segons les tendències que venien de l'estranger o pel nivell soci-econòmic de l'artista. Els segons van ser creats per socis de classe treballadora, normalment d'esquerres i amb una clara tendència a defensar la llibertat i el progrés.
Els casinos es van estendre per tot Espanya, una vegades per a engrossir els diferents gremis, com metges, enginyers, etc. o per als terratinents de les zones rurals. En aquests casinos es reunien per a xarrar, jugar a les cartes o decidir en conjunt estratègies per als seus negocis.
Amb l'arribada de la Segona República, molts d'aquests locals van passar a ser bars oberts a tots els seus habitants, on es reunien els treballadors a contractar jornalers, a resoldre vendes agrícoles o simplement a sadollar la seua set i xarrar. Un d'aquests edificis de gran bellesa és l'Ateneu Suec fundat en 1869, referent històric a causa de ser una societat difusora de la cultura i solidaritat de caràcter liberal i republicà.
En el cas de Tavernes de la Valldigna, estava el Braç Treballador, edifici bell en el seu interior, històric, que primer va ser un casino, després en arribar la República, es va convertir en la seu del moviment anarquista, per a passar a ser un simple bar de persones humils després de la Guerra Civil. Posteriorment es va tancar i es va mantenir en l'oblit fins que va ser comprat pel Consistori per 19 milions de pessetes. Desgraciadament no es va rehabilitar, ni es va recuperar la seua estructura, simplement es va demolir.
Aquests casinos eren el lloc tradicional de reunió en els pobles, però a causa de l'envelliment dels seus socis, la fragilitat de les seues estructures i l'abandó per part de les autoritats, ha provocat en la seua majoria l'enderrocament o en el millor dels casos la recuperació en part de les seues estructures i transformats en edificis públics multi-usos, centres socials o restaurants en mans privades.
No obstant açò, en la comarca de l´Horta, un empresari de Museros va convocar un multitudinari esmorzar a l'entorn de l'antic casino de principis del segle XX. El seu objectiu era revitalitzar la seua activitat i tornar a convertir-lo en el centre de convivència, lloc d'ajuda mútua en situacions difícils i motor d'iniciatives culturals que antany va tenir. D'aquesta jornada multitudinària van sorgir diversos projectes que s'estan duent a terme.
És de lamentar que el nostre Braç Treballador no haja tingut la mateixa sort, i les seues belles columnes, el seu marbre envellit i la seua ceràmica valenciana de colors vius, estiguen ara convertits en enderrocs. No obstant això, ara hi tenim un centre social, la idea inicial del qual era prestar especial atenció a les persones de la tercera edat de la zona, cosa, per cert, que no em consta que fins ara s'haja fet (?)

Rocío Matamoros Valdés
 

1 comentari:

La Cotorra de la Vall ha dit...

Els articles d'opinió no admeten comentaris.