No hi ha grua de trasllat en la platja accessible i perquè tothom siga conscient de com afecta el servei, les persones afectgades ens han fet arribar la següent nota on ens conten un fet real:
Benvolguts amics:
Al fil d’allò que s’ha publicat, vos refereim un succés ocorregut el 22 de juliol en la Platja de la Goleta, més concretament en el punt de bany accessible de la plaça de Cabrera. Un matrimoni en què la dona té poliomielitis i uns 70 anys i el seu marit sord i que complix 100 anys al desembre, es van disposar a prendre el bany.
Les primeres dificultats van vindre per a traslladar la senyora (no sense problemes), que patix Síndrome Post-Polio, a la cadira de bany. Una vegada solucionat este problema (per al que no hi ha grua) es van endinsar en l’aigua.
El marit, per les raons que fóra es va endinsar en el mar i com està sord va haver de ser la seua pròpia esposa la que va haver d’anar nadant a avisar-li perquè ningú va moure, en principi un dit per a solucionar el problema. Aclarisc que a la senyora solen deixar-la lliure de la cadira una vegada en l’aigua.
Solucionat açò, vi de nou el problema de traslladar la senyora des de la cadira adaptada a la seua cadira. Ací vi el segon problema, perquè al no tindre grua de trasllat no hi havia forma de fer-ho arribant inclús a fer-li dany en una cama (dany lleu sense conseqüències).
Que cada u extraga les seues pròpies conclusions.
-
29 comentaris:
Primera conclusió: que no prenguen el bany.
Como no firma, desconozco a la persona que dice que, "no tomemos el baño". Supongo que es una frase irónica, si no es así se está definiendo el mismo y ojalá alguna vez lo necesite. Germán Soler Grau
Perdoneu que el meu comentari no tinga res a veure amb el tema que ací s'exposa, que per cert, és força interessant, però és que l'he de fer...
Sóc un assidu lector de La Cotorra, però aquesta vegada (ja he escrit altres vegades)la meua queixa, o la meua observació ve pel fet que als textos que soleu penjar, siguen d'elaboració pròpia o siguen d'altres persones, hi han un fum de faltes d'ortografia, castellanismes i calcs lingüístics, que no es poden permetre en un mitjà d'informació (encara que siga en forma de blog).
Vos pregaria, que els textos que vos envien, si els traduïu mitjançant el Salt, o qualsevol altre traductor, els rellegiu abans de publicar-los, per evitar faltes que fan mal els ulls només llegir-les, i vos ho dic ara perquè aquest article, s'emporta la palma...
Amic anònim:
Gràcies per l'observació. No usem ni mai no hem usat el Salt ni cap corrector. Realment no ens cal.
Si te n'has adonat, l'article va en lletra cursiva, amb la qual cosa volem indicar que és textual, talment el que ens han escrit i enviat.
I com que ens consta que l'autor és una persona que fa un gran esforç per escriure en valencià no li hem volgut canviar res.
Potser siga una errada per banda nostra, però ha estat un respecte a l'interés i esforç que ens hi dedica.
De ahora en adelante escribiré los articulos en castellano, de este modo nadie se sentirá ofendido.
En cualquier caso agradecería a los profesores que me corrijan las faltas. Gracias.
Els ulls, a mi també em fan mal, quan veig com davant el verb anònim empra la forma plena del pronom “vos” en lloc de la forma reforçada "us".
No us vaig a negar que és acceptable dins l'estàntard oral, però que els puristes en facen aquest ús …
Per favor, deixem les disputes filològiques.
Tots no han tingut la sort d'estudiar en aquest temps, quan és normal l'ensenyament en valencià.
Al nostre amic, autor de la informació, li preguem que continue escrivint en valencià.
Ja li ho corregim d'ara endavant.
Gràcies
No pateixis, amic escriptor!!
Vallman te dona anim amb la seua super mirada suggestiva, per tal que continues escrivint en Valencià...
JOJOJO...que vinguin per on vulguen, que en tinc per a tots!!!
Vallman, defensor de les causes perdudes, destinat a Tavernes des de el planeta FOTUT, sempre al costat de les víctimes dels nostres DG (des-governants)
Sempre he defensat la racionalització en la despesa, i ara no vaig a canviar. La platja accessible és un servei que ofereix el poble davant el dret dels que ho necessiten per gaudir-la, no una obligació front un servei bàsic com la movilitat, l'aigua, la llum...una cosa és ajudar a certa part de la població i l'altra convertir-ho en un pou. Ja donats comprem cadires adaptades i grues per als que vulguen fer senderisme, més quan a tots els centres sanitaris no les tenen encara, s'ha de invertir però fins un limit (encara preferiria més que invertiren en això que no en altres coses), si algú es queda fora mala sort (no és servei bàsic).
En quant a la persona sorda, no és aquest el seu problema, el seu problema és ser tonto, si no es cec veu a quina distància està la platja o ara els fiquem balitzes en pantalla plana en mig la mar per indicar-los-ho, i altres sonores per als cecs.
Per a Silmin. No perdré massa temps desqualificant la seua actitud amb tots els adjectius que se m’ocorren, només li diré, sense acritud, que és vosté menys sensible que una roca i "mes brut que una rella". "EL SERVICI A DISCAPACITATS ÉS UNA OBLIGACIÓ". La seua actitud es qualifica per si mateixa i pareix defensor del poder. Li diré que paguem els impostos com tot el món i tenim dret als mateixos servicis i jo personalment estic disposat a què es complisquen i el que no este d’acord que li donen. Continue utilitzant Salt. Germán Soler Grau.
Silmin, la teua falta de sensibilitat demostra que mai t'has vist en la necessitat d'utilitzar aquest servei. M'alegre molt per tu i desitge que mai et veges en una situació semblant a l'exposada en aquest tema.
Jo treballe amb gent discapacitada i et dic que aquesta gent, quan demana ajuda no és per "ganes de fer la punyeta i fastidiar", és perque la NECESSITA.
Pel que fa a la racionalització, et diré: hi han diners per a el que volen.
Si hi haguera una política sensata de despesa en les Administracions públiques, hi haurien suficients diners per a tot.
Si vols investiga un poc per saber com està el tema de l'aplicació de la Llei de Dependència.
L'obligació dels polítics que manen és gestionar els diners públics i destinar-los a allò que és necessari i beneficia a la gent si hi ha diners per alcar 3 vegades en menys d'un any un carrer o per pagar autobusos que van a manifestacions o per financar grans events, vol dir que hi han suficients per pagar una cadira.
Ara bé, falta que aquell qui gestiona tinga la sensibilitat d'encomanar-la i donar un servici per aquells que han tingut la mala sort de nàixer un poc diferents a nosaltres.
En contestació al que diu Silmin.
Si per exemple l’Ajuntament hagués triat l’opció d’escollir la Creu Roja, en compte d’un altra empresa, s’hagueren estalviat 7000 euros, si vols ho investigues d’on ixen aquests comtes, jo si que els se, però ja que sembla que eres tan llest, et convide a que
ho esbrines tu mateix.
Amb això, haurien tingut prou per comprar una grua, per fer les transferències (per si no ho saps per passar des de la cadira habitual a la amfíbia) de forma segura, tant per als usuaris com per a la gent que ho necessita.
Per tenir una bandera blava, han de tenir tot un seguit de serveis, entre els quals es troba disposar d’un punt amb servei de bany adaptat per persones amb diversitat funcional.
En quan al que comentes d’aquesta persona, sols et puc dir una cosa hi han moltes formes de diversitat, entre les quals hi ha persones que tenen la seua capacitat intel•lectual disminuïda, considere que aquest es el teu cas, i per tant no ens hem de pendre a mal el que dius al teu comentari.
Com veus jo no tinc por de posar el meu nom per expressar les meues conviccions.
Francisco Javier Chordá Sancho.
La meua falta de sensibilitat passa per denunciar a tot aquell que aparca quan no toca en zona de gent diferent sense ser-ho (una al més de mitja prop d'on treballe), d'advertir a la gent que dificulta els accessos i coses semblants que no venen al cas. Estic prou més que concienciat. Per cert a Tavernes les dues vegades que ho vaig fer, ni cas.
Però per example, pot ser em pareguera bé que reservaren places d'aparcament 1,2 o 3 i en cas de hi haure necessitat més per carrer, però directament reservar el 40% ho trobe excesiu. Igual als diners públics, es cobreixen les necessitats bàsiques (evidentment) i deprés es millora en el possible però tot té un límit.
Si llegiu el comentari d'abans he dit que abans preferiria que invertiren en accessibilitat que no en altres coses però poc puc fer jo.
Jo també pague impostos, drets a serveis en tidràs igual o més que jo si eres necessitat, però tal volta puga pensar que hi ha un límit o tot s'hi val?. Sobre no ser necessitats la vida dels demés no és sempre un camí de floretes i ningú ens fa sants.
Sí he estat incapacitat temporal durant un any, i no em puc imaginar el que és tota la vida,ni ho desitge a ningú. Però ho he dit moltes vegades no sóc cap sant que destine la meua renda integra als necessitats com Germán o pot ser només vol que es destinen els diners de tots? Tampoc pense qualificar les teues paraules en aquest foro desitjant que els demés sí siguen necessitats, demostrant la supossada qualitat humana de la qual preten fer gala.
Quin servei tinc jo que tu no tens? Quina culpa tinc jo si no pots fer (per desgràcia) tot el que jo suposadament puc fer? Gustosament pagaria els impostos si es per millorar la teua qualitat de vida però no per a fer que siga millor la teua que la meua (com a mínim, no gustosament).
Sóc tan brut que tracte a les persones com el que són persones (disminuides o no), hi ha de bons i de roïns en tot llocs (inclús disminuits que no són cap sant). Espere que m'il.lumines com gurú per ascendir al regne dels cels i junts pugam conseguir tot el que te s'ocurrisca, eres el sant de la meua devoció.
Per cert quin creus que a la fí deu ser el pressupost final de l'ajuntment per a persones necessitades...atreveix-te a dir una xifra (si pot ser el tant % millor).
Jo no gaste el salt perquè no em funciona
Francisco Javier Chordá Sancho ja he dit un milió de vegades que no fique el nom perquè es vorien afectades altres persones (no sóc tan egoista). Si tu vols pensar que eres més valent doncs endavant. No sóc tan sabut com tu per dir-te si realment penses, escoltes o lliges o no, tu sabràs el teu déficit, però en el tema de la CR per a mi, és un tema de legalitat (que és totalment al revés de dir que vaig en contra de la CR). Si imcompleixen qualsevol de les parts en els seus deures tu que ho saps ho denuncies.
Ara resulta que els salvadors del món, aquells que es fan la boca grossa per defendre les causes justes són els que insulten i no toleren opinions distintes. Opinions que fins ara, que jo sapia he defés: raonabilitat (per no dir eficiència) en la despesa i legalitat. Pot ser si siga totalment insensible, brut, deficient mental per defendre això.
Per cert si s'ajuntareu tots els valedors d'aquest ultim més de les inversions en la platja, o eixieu a bofetades (donat la vostra actitud pacífica i tolerant) o necessitaveu 3 vegades més el pressupost de tot el poble només per a la platja, això sí es pensar en el poble.
Tio, no tienes remedio. Paso.
"Tampoc pense qualificar les teues paraules en aquest foro desitjant que els demés sí siguen necessitats, demostrant la supossada qualitat humana de la qual preten fer gala".
Eso no lo he dicho yo. Germán Soler grau.
"En quan al que comentes d’aquesta persona, sols et puc dir una cosa hi han moltes formes de diversitat, entre les quals hi ha persones que tenen la seua capacitat intel•lectual disminuïda, considere que aquest es el teu cas, i per tant no ens hem de pendre a mal el que dius al teu comentari" (Chordá)
Ell, que empra "divers" per a no ferir sensibilitats, pensa que l'opinió dels "disminuïts intel·lectuals" no mereix valoració (siga positiva o negativa).
Mireu sinó ens estem eixint de mare.
Creguem aconsellable no seguir amb les valoracions i contestacions a les paraules que heu dit i, com que tots sempre ens haveu demostrat trellat i coneixement, algunes paraules que podem considerar desafortunades, les veiem fruit d'algun moment de calentor propi de l'estiu.
En poques paraules, tornem al tema principal: la situació del servei i la manca de mitjans.
Gràcies per la vostra comprensió
Molt senzill, si haguereu dit que la grua la necessiten els assistents socials per a les seues tasques diaries i que en estiu mentre no faça falta al poble la portena a la platja per als banyistes, haguera segut el primer en donar soport.
M'ho tindria que pensar però igual seria capaç i tot de fer una donació, encara que vegent en que es gasten els diners públics, s'ha de tindre massa bon cor per a ser voluntari avui en dia (per això encara els reconec més la seua tasca) , i si fan falta dues, tres o el que necessiten en el seu que fer diari. Però centrar-se en el que pugen anar a la platja una part molt xicoteta dels necessitats atenent la despesa que suposa la compra, conservació, la logística, manteniment..., no estic d'acord però puc entendre els que pensen distint i em pareix molt bé que siguisquen defensant les seues postures, però he de dir la meua opiniò (encara que de vegades també em calfe quan crec que fan demagògia). D'açò es tracta el blog, d'opinar.
Per cert, encara que estiga en desacord en molts casos tenen de la meua part el reconeiximent tots aquells que estan tant implicats en la defensa dels drets dels demès (ja que jo sóc incapaç de dedicar tantes hores a fins socials), almenys els darrers anys
El que està exigint-se per part dels usuaris, no es més que el compliment de la “Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat” (http://www.un.org/spanish/disabilities/default.asp?id=618), i el tema de la restricció horària podria ser considerat com una greu discriminació (mireu l’article 9; “[...] asegurar el acceso de las personas con discapacidad, en igualdad de condiciones con las demás [...]”), ja que es com si la platja sols estigués disponible per als usuaris dels punts de platja accessible 2h al dia, mentre que la resta disposa de 8h de servei de socorrisme.
La grua es una necessitat, donat que hi ha una demanda per part dels usuaris, i fins i tot es el “Síndic de Greuges” també recomana la seua adquisició. El fet de que s’utilitze més o menys, en el moment que es troben en us els serveis dels punts de platja accessible, s’incrementarà l’ús, si no es posen, no es pot saber si es necessita o no.
No entenem els criteris que han fet descartar l’adquisició de la grua, donat que hi ha una necessitat i una demanda real. Hi ha molts punts de platja accessible en altres platges, on si que hi ha el servei de grua, i es més que res, per a la seguretat, tant del personal encarregat d’ajudar als usuaris als punts accessibles, com dels propis usuaris que la puguen necessitar, ja que s’estalvien probabilitats de sofrir algun dany o lesió en cas de caure en el procés de la transferència.
Hi ha grues que van en bateria que, a l’igual que es fa el manteniment o la reposició de combustible a les barques o motos, s’haurà de carregar a la llum quan siga necessari.
Per altra banda, pot comprar-se o alquilar-se, tot i que suposa un cost ridícul per a un Ajuntament, i si en alguna cosa coincidisc en “Silmin” es que podria utilitzar-se per a altres serveis al llarg de l’any.
Silmin. Hauries estat més guapo calladet i no haguessis intentat escusar-te o justificar-te, responent a totes les opnions contràries a la teua. Que s'han ficat amb tu? Molt bé, tu també t'has ficat amb persones que no escatimarien res per ser com tu creus que ets. Respecte la teua opinió però no la compartesc i a més, en veig en l'obligació de fer-te alguna reflexió sobre el tema.
Discapacitats, si bé o mires som tots. O tu ets capaç de desplaçar-te des del teu domicili a qualsevol indret sense disposar de les vies necessaries i adequades per a tal menester. Doncs eixos carrers asfaltats i tot s'ha fet també amb els diners de tothom. No sols els teus. A que tu pots agafar el bus sempre que vols sense que per a això hages de rebre ajut exterior. Doncs, si ho fas és perquè altres han inventat eixe servei, com altres, per a que gaudisques tu i la majoria. Lamentablement, les persones amb mobilitat reduïda no poden fer això tan sencill per a tu i necessiten ajua externa o d'un autobús adaptat. Si no s'haguessin invertit en investigació a tots els nivells, de quantes coses no disposariem ara? Si tu no et consideres discapacitat físic per no desplaçar-te am una cadira, o amb altra ajuda, et recomane t'ho faces mirar.
No vull extendrem més. Que no hages de dependre mai de ningú.
Em sembla un bon debat ja que sembla que la part que ha estat més tecnòcrata, poc personal, economista sense sentiment, ha reconegut una postura d'apropament cara el contrincant, unes persones que lluiten per la seua llibertat personal, d'acord amb Vicent, i vull posar dos casos com a cloenda:
1.- A un país africà vaig fer el comentari de que hi havien poques persones disminuides físiques pel carrer. La persona que venia al meu costat em va dir que, clar, no poden eixir de casa per això no les veus.
2.- Dirigint el doblatge de una seria de dotze capitols sobre Hitler, vaig haver de doblar el tema dels disminuits físics i el Tercer Reich. En definitiva era una carta que enviava una persona adicta al règim que per haver de cuidar del seu fill no podia atendre les funcions que ell tenia amb el seu partit. Arribava a la bustia que tenia Goering i este la va portar al consell de ministres amb l'indolent Hitler. Normalment acceptava la proposta més bèstia, i els seus ministres ho sabien. Per tant decidiren posar un centre on ocupar-se d'aquestes persones. Un dels seus ministres va dir en clau economicista que era car el manteniment i va decidir que s'adoptara la solució final per a estes persones que mai arribarien a ser bons alemanys.
Per tant quan parlem de diners cal vore a qui pot afectar emocionalment la retallada, en esta cas estem per un Tavernes on puguen viure totes i tots els seus ciutadans. Per presumir de país civilitzat. Que continue el debat a La Cotorra amb sensibilitat.
Gràcies a Vicent, a Filòsof i a tots els que enteneu el que està passant. Espere que altres hagen aprés alguna cosa, en cas contrari van malament. Germán Soler Grau
Val silmin! 15 mil euros hi ha prou per aquest estiu? o 8 mil? perquè eixes són les xifres que el teu alcalde ha dit que donarà a la Creu Roja i Carites a l'exercici 2010.
http://www.lasprovincias.es/v/20100204/safor/tavernes-pide-ayudas-para-20100204.html
Ara que la Creu Roja no ha vist un duro ni el vorà i a Carites sols van a donar-los 3 mil, tots ells per a fins socials. Els diners per a la CR entenc que no els donen(ningú els demanà, sols fou una fal·làcia per dir que contribueixen amb la ONG i com no es queixen mai, però dir que vas a donar i després no donar-los allò que t'ha beneficiat políticament és un poc de canalla. no creus?
German i Chordà, que val una grua ? de quants diners estam parlant?
La Creu Roja disposa de mecanismes per arribar on les administracions no poden. Us recomane que els ho plantegeu.
Alrededor de 800-1000 euros. Germán Soler Grau.
no es sols comprar-la... ens han de garantir que el personal al servei del punt de platja accessible, sap fer-ne un correcte ús de la mateixa... no anem a ser els usuaris "conillets d'indies". Es necessaria una formació mínima per poder fer la transferència amb seguretat.
Esteu confosos tots!... la responsabilitat del personal és de Vadepsa, l'empresa adjudicatària. És a ells als que haveu d'exigir-los la formació corresponent i l'ajuntament és el responsable del facilitar el material necessari per a dur a terme en condicions el bany adaptat!. Si no fan cas hi ha que queixar-se a la bandera blava.
La cadira val el que diu German, i evidentment no hauríem de ser els conillets d’índies però, d’altra banda ja ho som desde el primer dia de bany adaptat ja que la gent que ofereix el servei no te cap mena de qualificació ni experiència lamentablement. L’estan agafant “experimentant” amb els usuaris que s’atreveixen a emprar aquest servei.
Per altra banda hi ha un parell de coses que s’han d’esclarir; solen haver tres persones als punts de bany adaptat dos son becaris de la diputació i la tercera es una persona enviada per el nostre Ajuntament, per a suplir la mancança força física, per a dur la cadira amfíbia fins l’aigua i després tornar, amb una persona de pes considerable es necessiten fins a 3 persones.
Aleshores hem de reflexionar: Perquè al plec de prescripcions tècniques, es suposa que s’exigirà que els encarregats tingen la qualificació necessària? Perquè les persones encarregades del servei de Platja Accessible a l’Ajuntament, ens han assegurat en repetides vegades, que el personal encarregat tindrà la formació adient per desenvolupar la seua feina? Perquè quan arriba l’hora de la veritat, descobrim que tot el que ens han dit no es correspon a la realitat? Es a dir, no hi ha ni qualificació ni experiència, solament en alguns casos, molta força de voluntat per superar els obstacles i aprendre.
Qui te la culpa de que les coses estigen així? Per una banda es evident que l’Ajuntament no ha fet els deures, i ens ha promès coses que no son certes. S’ha contractat un servei per enguany i el vinent sense exigir uns mínims de qualitat. Per l’altra, l’empresa contractada no posa remei, perquè no pot, ja que no te recursos, ni experiència ni habilitat suficient per dur aquesta tasca (el bany adaptat als punts de Platja Accessibles).
Evidentment s’ha de fer saber les errades comeses, mitjançant un escrit a l’Ajuntament que es el primer responsable. També s’han de buscar responsables a l’Empresa, però el mal ja l’ha provocat aquells qui han atorgat el servei, sense comprovar que aquesta Empresa estava preparada per a desenvolupar la tasca encomanada. També s’ha de fer saber a la Bandera Blava ADEAC, tots els problemes detectats, tot i que aquesta entitat te persones que es suposa revisen que tot vaja de forma correcta
Però si ningú deixa constància escrita; ni a l’Ajuntament, ni als punts d’Informació de la nostra platja que per tenir una Norma ISO de qualitat, estan “obligats” a atendre les queixes i resoldre-les el més aviat possible, ni a la Bandera Blava. Aleshores, la conclusió quan acabe l’estiu, serà que tot ha anat perfecte, ja que cap organisme ha rebut alguna reclamació.
Lamentablement el que ací s’escriu, es molt interessant, però al cap i a la fi a l’hora d’exigir qualsevol cosa, no ens podem remetre al que vàrem llegir o escriure, a la Cotorra (que es un medi de divulgació excel•lent) o a qualsevol altre medi d’informació.
Cadascú ha d’actuar en conseqüència, i fer constar les errades de les administracions mitjançant els camins adequats, i per suposat fer saber a la resta de la població, mitjançant La Cotorra o qualsevol altre medi de premsa, escrita, amb la radio o la televisió, qualsevol errada que s’està cometent, any rere any sense que ningú li dona solució.
Publica un comentari a l'entrada