L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.000
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 15.223

dimarts, 13 de juliol de 2010

TEMA GENERAL: El fem valencià fa molta pudor


Ara en plena companya de cobrament del rebut de reciclatge de fem ha esclatat el cas Brugal, que a més d'altres implicacions, ve a demostrar el fracàs dels plans zonals de gestió de residus.

La Diputació de València dirigida per Alfonso Rus fa dos anys que cobra rebuts als ciutadans de les comarques de l’interior de València per un valor superior als 20 milions d’euros per una planta que no existeix i un servei de reciclatge que no es presta. La concessió se la va quedar Ecosenda, filial de Sedesa quan estava controlada per la família Cotino.
La gestió del fem a les terres valencianes és una bomba de rellotgeria que en qualsevol moment pot esclatar a les mans del Consell de Francisco Camps. Les comarques del Nord es veuen obligades a traslladar els residus a vora 300 quilòmetres pels incompliments de la Generalitat en la construcció d’abocadors com el de Cervera o la Vall d’Uixó, i a Oriola, la setmana passada esclatava el cas Brugal, on s’ha vist involucrat el president de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, del PP, tres regidors de l’ajuntament oriolà i set empresaris, entre els quals es troba el ja implicat en la trama Gürtel, Enrique Ortiz.
En el cas d’Oriola no hi ha hagut un incompliment de la Generalitat, sinó un presumpte tracte de favor en les concessions de la gestió de fem de Pla Zonal del Baix del Vinalopó, que ara investiga la Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat Número 3 de la ciutat oriolana. Ací es parla del possible repartiment dels diners dels impostos entre alguns dels implicats.
Però si aquestes situacions estan posant en qüestió l’eficiència dels Plans Zonals, dissenyats fa més d’una dècada pel Consell del PP, no és més estranya la consecució del conegut com Consorci València Interior, que hauria de gestionar el tractament dels residus de les comarques del Camp de Túria, la Foia de Bunyol, els Serrans, Utiel-Requena i el Racó d’Ademús.
Ara els habitants dels 62 pobles que formen part d’este Pla Zonal estan pagant des de l’any passat un impost a la Diputació de València pel qual ja s’han recollit més de 20 milions d’euros, 11 l’any passat, i una xifra similar enguany, encara que no s’ha acabat el termini de pagament.
Malgrat haver-se abonat esta taxa en dues ocasions, l’empresa que havia d’haver construït la planta de tractament al municipi de Llíria no n’ha posat una sola pedra i es limita a transportar els residus a Villena, a vora 200 kilòmetres, botant-se una Ordre de Medi Ambient de 2004 que prioritza la proximitat en la gestió de residus.
A més a més, l’empresa que hauria d’haver construït la planta, que havia d’estar acabada a novembre de 2009 perquè estiguera en ple rendiment el mes passat, és Ecosenda, una filial de la totpoderosa Sedesa, l’empresa que pertanyia a Vicente Cotino Escrivá, nebot del Conseller de Medi Ambient, Juan Cotino, quan va rebre la concessió. Cal recordar que la firma està també implicada en la trama.

-

Cap comentari: