Presentació de l'obra postuma de Sico Pons "Venim del sud" el divendres, dia 18, a Perpinyà

 

L'obra pòstuma de l'escriptor valler Sico Fons es presenta, quan fa un any de la defunció de l'autor, a Perpinyà (Catalunya Nord), el marc geogràfic on es desenvolupa la trama de l'obra. La presentació de "Venim del sud" tindrà lloc al Casal, el pròxim divendres 18 d'octubre a les 19 hores de la vesprada amb la presència de l'escriptora Adriana Serlik i la professora Rosa Magraner.

Recordem que "Venim del sud" està basat en les experiències de Sico Fons, gaudides a través dels múltiples viatges realitzats per motius comercials a la Catalunya Nord, més enllà dels Pirineus, unes terres on també saluden el sol amb un "Bon dia" i que, tot i el temps que fa que les desmembraren i annexionaren a França, continuen alenant en català. 

En la ficció, els dos personatges protagonistes, Francesc Pelegrí i Eugeni Mansanet, narren moltes de les vivències personals del benvolgut Sico Fons, nascudes de la pràctica del comerç persona a persona que protagonitzen amb els productes de la Valldigna. Francesc Pelegrí es presenta com a un ésser tímid, amant de la literatura i dels llibres, enamorat de la terra i la cultura comuna que comparteix l'estripada terra estesa a ambdós costats d'una imaginària frontera - la del sud i la del nord, la del nord i la del sud, tant s'hi val - i per això es presenta i participa tant en associacions en la defensa com en els actes reivindicatius que hi apareixen al llarg del llibre, i on ell també busca un millor futur, un futur d'esperança que potser no viurà per la malaltia que l'anorrea cada dia més.

La novel·la, amb una portada del Canigó, la muntanya màgica tan estimada per Sico, és ja en si un homenatge a l'autor, que se'ns presenta autoretratat en el text com a Francesc Pelegrí, sempre acompanyat d'Eugeni Mansanet, el gran i estimat amic, junt a una munió de personatges reals però disfressats sota noms diferents en la ficció de l'obra.

I amb el títol "Venim del sud" els record de la cançó "Venim del nord, venim del sud" de l'album de Llach "El meu amic el mar", una cançó de la qual Sico feia un himne vital, on sempre tenia m presents alguns paràgrafs de la lletra "no creiem en les fronteres, si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat", o potser millor encara "seran inútils les cadenes d'un poder sempre esclavitzant, quan és la vida mateixa que ens obliga a cada pas". Uns paràgrafs que, considerem, defineixen també prou bé el tarannà del Sico i que queda reflectit en l'obra.