L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.717
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.776

divendres, 18 d’octubre del 2024

Presentació aquesta vesprada/nit a Perpinyà de l'obra postuma de Sico Pons "Venim del sud"

 

 

L'obra pòstuma de l'escriptor valler Sico Fons es presenta, quan fa un any de la defunció de l'autor, aquesta vesprada a Perpinyà (Catalunya Nord), el marc geogràfic on es desenvolupa la trama de l'obra. La presentació de "Venim del sud" tindrà lloc al Casal, d'ací unes hores, amb la presència de l'escriptora Adriana Serlik i la professora Rosa Magraner.

La presentació hauria agradat i estaria ben pagat i content a Sico Fons, car "Venim del sud" està basat en les experiències pròpies i vivències gaudides a través dels múltiples viatges realitzats per motius del seu ofici de meler a la Catalunya Nord, més enllà dels Pirineus, unes terres que ens consta, i així sempre ho deia, ell s'estimava, amb aquell Canigó, el cim que tenia com un símbol de les terres que saludem amb un "Bon dia" l'eixida del sol. Tot i que quedaren desmembrades del seu tronc català i annexionades a França,  arran del tractat dels Pirineus de 1659 continuen alenant en català. 

La novel·la se'ns presenta precisament amb una portada del Canigó, i en el títol rememorara la cançó "Venim del nord, venim del sud" de l'album de Llach "El meu amic el mar", un himne vital al qual feia moltes vegades Sico Fons referència, d'ací que el fera seu com a títol de la seua novela: "No creiem en les fronteres, si darrere hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat", o potser millor encara "seran inútils les cadenes d'un poder sempre esclavitzant, quan és la vida mateixa que ens obliga a cada pas". El nostre cor el tenim avui a Perpinya i, tu Sico, sempre entre nosaltres.