 |
| Proposta de Josep Sorribes i Nestor Novell per a una comarcalització |
A la mort d'Hixam III (30-11-1036), el califat andalusí es va dividir en 27 dominis independents, anomenats mamlakes o regnes de taifes. Un d’aquests era la mamlaka de Balansiya, un territori articulat per la ciutat de Balansiya (l’actual València), que abastava la façana mediterrània des del riu Sénia (al nord) fins al riu Serpis (al sud), i des de la costa (a l’est) fins a la serralada Ibèrica (a l’oest).
No obstant això, les fonts històriques si que revelen l’existència d’una denominació que fa referència al territori articulat a l’òrbita de la ciutat de Balansiya i que, segons la investigació historiogràfica, va quedar dins de la cultura popular durant la dominació àrab (segles VIII a XIII): Bilad Balansiya, que es traduiria directament com a País de València o País Valencià, i que es corresponia amb la mamlaka de Balansiya. L'ús social del terme mamlaka va existir només durant el regne de taifa valencià (una part del segle XI), però el terme bilad es va emprar en temps del califat omeia (segles VIII a X) i es feia servir fins a la conquesta catalanoaragonesa de Jaume I (1238).
 |
| Any 1935 |
L'any 1229, l’empresa militar de Jaume I començava la conquesta i colonització del Bilad Balansiya (País de València o País Valencià). No conqueria la mamlaka de Balansiya, desapareguda 135 anys abans. I el 9 d’octubre del 1238, Jaume I entrava a la capital.
El rei Jaume I hauria pogut optar per dividir el territori entre catalans i aragonesos, però per raons polítiques va crear una nova entitat política: el regne de València, i el va dotar d’un sistema institucional i polític propi. Una decisió que mai volia restaurar uns antics límits (la mamlaka o el domini del Cid), sinó que cercava guanyar força, políticament, per a fer front a les dinàmiques feudals de la noblesa catalana, lliurada a l’erosió del poder reial per benefici propi.
Tant la societat valenciana medieval com la moderna va abraçar el terme País Valencià per a referir-se al territori de l’entitat política del regne de València. El 1699, l’escriptor Agustí Bella, autor de “Vida de fra Agustín Antonio Pascual” diu: “no le tenia el Señor destinado para apóstol de las Indias, sinó de nuestro País Valenciano”. I, reveladorament, després de la Guerra de Successió amb l’ocupació borbònica i castellana del país i la destrucció, a sang i foc, de tot el sistema institucional i polític valencià (1707), l'ús del terme “País Valencià” s’intensifica. Les primeres veus que reivindiquen la restauració de la nació, la llengua, la cultura i el règim foral, els intel·lectuals del segle XVIII, no parlen de l’antic regne de València, sinó del País Valencià.
El terme popular País Valencià guanya categoria acadèmica a l’època de la Il·lustració. El professor Manuel Martín, metge de la Universitat de València, documenta els seus treballs d’investigació científica utilitzant el terme “País Valenciano” (1733). El jesuïta Tomàs Serrano també utilitza el terme “País Valenciano” en la seua producció literària o en la investigació acadèmica (1762: Que la fertilidad del País Valenciano no se debe al Turia, sino a San Vicente, y de la ingeniosa correspondencia con que reconoce el beneficio.»
Algunes revistes satíriques editades en valencià, utilitzen a tota hora el terme “País Valencià” (1767). O els diaris, valencians o no, com el Diario de Valencia, el Correo de Madrid o El Católico de Valencia (segle XIX), fan servir, habitualment, la forma “País Valenciano”.
 |
| Senyera del País Valencià aprovada i acceptada per unanimitat de totes les forces polítiques en l'Acord de Benicàssim per a l'Estatut. Després i amb el pacte UCD-PSOE va canviar |
El moviment social i cultural de la Renaixença valenciana (finals del XIX i principi del XX), amb l’associació “Lo Rat Penat” al front, eleva el terme País Valencià a la categoria política i, queda associat al corrent que reivindica la restauració i la plenitud de l’autogovern valencià.
La denominació País Valencià està en ple durant el segle XX. Podríem citat milers de publicacions, documents oficials, etc. amb aquest nom i no mai "comunitat" terme inventat i imposat per la dreta valenciana i espanyola, amb el beneplàcit i benedicció del PSOE.
Només com exemple recordar que és el nom usat en la proposta "Estatut d'Autonomia del País Valencià" de l'any 1931 (la guerra civil va impedir la seua aprovació), o més recent el Reial Decret-llei de l'any 1978, que aprovava aprovava el règim preautonòmic del País Valencià. També existira el "Consell preautonòmic del País Valencià" amb algunes competències abans d'aprovar-se l'Estatut d'Autonomia, i fins i tot els partits valencians que tenien representació parlamentària al Congrés de Madrid van signar signar el document titulat "Compromís Autonòmic amb el País Valencià"
 |
| El nom "País Valencià" era acceptat per tothom (partits, publicacions, premsa...) fins que la dreta d'UCD el va rebutjar per semblar-se a "Països Catalans" i amb el pacte amb el PSOE imposaren "Comunidad Valenciana" |
L'actual denominació “Comunitat Valenciana” s’explica pel pacte a Madrid entre la UCD (antecedent del PP) i el PSOE que va trencar l'acord assolit a l'Acord de Benicàssim. Aquest pacte canviava la bandera acordada (quatre barres, amb franja blava i l'escut de la Generalitat) per la senyera coronada i usar "Comunitat Valenciana" terme que es va inventar el diputat de la UCD Emilio Attatd qui havia negociat amb Alfonso Guerra del PSOE tots aquests canvis. Només i com a concessió en el preàmbul de l'estatut es van arreplegar els termes "Regne de València" i "País Valencià".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada