La fundació de Valldigna coincideix amb l'inici de la
decadència monàstica a Occident, un fet que repercutirà en el cenobi valencià,
sobretot quan a la relaxació del compliment estricte de la Regla. Les fundacions
tardanes, cas de Valldigna, van haver d'adaptar-se a les noves circumstàncies sociopolítiques i, per tant, adoptar una nova vida per a continuar existint.
A Valldigna la Regla monàstica, les
prescripcions contingudes als
"Statuta Monachorum" aprovades
pel papa, i també la "Carta de Caritat" no foren seguides
amb el rigor que calia per un conjunt
d'interessos comercials i econòmics, cas sobretot del vot de pobresa i la prohibició de luxe,
Els estatuts cistercencs assenyalen que les granges per a conreus i ramats han de quedar a menys
d'una jornada de camí del monestir, però com a exemple de la relaxació, Valldigna, un any després de la fundació, adquireix una alqueria a Borriana, no cal ni dir a una distància
molt major.
El Cister prohibia la propietat i gaudi de qualsevol
benefici eclesiàstic, esglésies, capelles, cementeris, delmes i fruits exigits
sobre el treball aliè, però a Valldigna es convertirà tot en paper mullat, en lletra morta. El rei Jaume II el Just ja ho havia propiciat i potenciat en
el privilegi de fundació quan atorga al monestir la propietat de
forns, molins i els censals del treball del llaurador.
L'abat es va convertir en senyor feudal en oposició a la
Regla i a l'esperit que va moure el naixement dos segles abans d'aquest nou orde monàstic a l'abadia de Citeaux. I
Valldigna creixerà en possessions, territoris, privilegis... però això ja és
una història distinta de la fundació.
 |
Ruïnes del palau de l'abat
|
Més possessions... més privilegis... més riquesa...
Com hem dit ja en alguna ocasió, Valldigna creixerà en possessions, territoris i propietats adquirides amb el pas
del temps pel monestir gràcies a les sucoses rendes que percebia de la vall. A la possessió ja esmentada a Borriana seguirien:
- l'alqueria de Benivaire en el terme de Carcaixent donada pel rei Jaume II el Just a l'abat Joan de Font
- la compra de terres
a les partides d'Algirós, l'Olleria i la Rambla a l'Horta de València
- a l'any 1324 l'abat Joan de Font adquireix les alqueries de Fortaleny, Lliber i Aitona en el terme municipal de Corbera i posteriorment l'alqueria de Sinyent
- el 1336 el rei Pere IV el Cerimoniós regala al monestir l'alqueria de Rugat
- l'abat Arnau d'Aranyó compara el 1368 una alqueria a Enova i el 1371 l'alqueria de Rascanya a l'Horta de València, on va fundar el
monestir filial de de Sant Bernat de Rascanya o
de Sant Bernat de l'Horta (amb el temps esdevindria l'actual Sant Miquel dels Reis)
- El mateix abat Aranyó compra cases i les alqueries de Fraga, Beniomer, Benitafer i Frangil a Cocentaina i al
terme de València el lloc i el castell d'Espioca...
- i
no podem oblidar cases en ciutats, com la del cas del cap i casal, on
la casa-palau de Valldigna era al costat d'una de les portes àrabs de la
muralla de València, porta que actualment coneixem com a
Portal de Valldigna, i ubicada en el carrer del mateix nom: Portal de
Valldigna
 |
Les ruïnes del claustre major ens parlen de l'esplendor de Valldigna
|
L'abat, senyor feudal, es converteix en veritable amo i senyor de vides i hisendes i Valldigna, incrementarà el seu poder, gràcies també als continus privilegis reials d'ençà la fundació i després, majorment, com a manera que tenien els reis de la Corona d'Aragó de "pagar" les ajudes econòmiques i "préstecs" de l'abadia.
Per prerrogativa de la fundació, les competències concedides a l'abat el deslliuraven del control reial, mentre li asseguren el control sobre els vassalls i l'aljama: l'abat tenia la jurisdicció civil i criminal, posseirà "el mer i mixt" imperi, amb jurisdicció i potestat en penes de mutilació i mort. El mateix rei fundador li atorgava la jurisdicció de cinc milles mar endins, privilegi que mai no va obtindre cap senyor, i que els pobles de Valldigna recorden amb la torre bastida sobre les ones de la mar en senyal de possessió i jurisdicció sobre les aigües.
A més de diverses franqueses sobre impostos de Jaume II el Just, l'any 1354 Pere el Cerimoniós transferia a l'abat per 10.000 sous el dret sobre el "crim de collera", o siga castigar amb la mort els que segresten persones per a vendre-les com a esclaus en terra de sarraïns. Els reis Joan I i Martí l'Humà atorguen al monestir drets sobre cises i regalies, amb la qual cosa els monjos perceben la quantitat més elevada dels monestirs valencians.
 |
Refectori: construït per Joan d'Aragó, fill natural del rei Joan II
|
I amb la riquesa... més poder i més intrigues per aconseguir-los
Tot això es convertia en poder i riquesa, una representació a les Corts de l'antic regne, de manera que arribar a ser abat de Valldigna serà al llarg dels primers segles l'aspiració de molts personatges influents, alguns familiars dels reis. Podem citar a Lluís Rull (1393-1415) confessor del papa Benet XIII, que li dona suport per arribar a ser abat, o Joan d'Aragó (1460-1475), fill natural del rei Joan II i que fou arquebisbe de Saragossa.
Potser el cas més notable siga Roderic de Borja (1471-1491), bisbe de València, i abat de Valldigna durant 20 anys, amb renuncia per poder accedir al capell cardenalici, que el duria finalment a ser papa de Roma. No tenim constància d'estudis que esbrinen com les rendes de Valldigna pogueren ser usades per Roderic de Borja per pagar despeses que generarien la seua elecció i nomenament papal com a Alexandre VI.
.
 |
| Sostre de la sala capitular, obra dels Borja. Els seus escuts il·lustren dos de les claus de la volta de creueria |
També el fill del papa Cèsar Borja va ser abat de Valldigna (1491-1499) gràcies a un acord del papa amb Ferran el Catòlic, o l'abat Alfons d'Aragó (1512-1518), fill del rei Ferran el Catòlic, gràcies a les butlles al seu favor que li va aconseguir del papa Juli II, davant del qual el rei va fer valdre el "jus patronatus" per adjudicar l'abadia a la seua voluntat.
Aquesta situació de força econòmica i de poder, amb les intrigues que hem tractat molt de passada, aniria minvant en instaurar-se les monarquies absolutes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada