L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.449
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:51.177

dimarts, 26 de març del 2024

És temps d'arnadí, el dolç tradicional de la Valldigna en Setmana Santa

 
 

És temps d’arnadí o, si voleu, a Tavernes també nomenat popularment "caramull" per la forma acaramullada que presenta, (la fotografia superior són els nostres d'enguany), el dolç tradicional de la Setmana Sant. Hom diu que és d’origen morisc, però.... que voleu que us hi diguem? Només cal recordar que la carabassa i el moniato, ingredients bàsics en l’elaboració, són d’origen americà i foren introduïts a Europa en el segle XVI. 
 
Clar que això tampoc lleva perquè els moriscos existents a la nostra terra foren els primers en elaborar-lo, tot i que seria per poc de temps car a principi del segle XVII (1609-1614) es firmaren els reials decrets d'expulsió, i els foragitaren del territori valencià, també de la Valldigna, amb tot el que va suposar de crisi econòmica i poblacional per al País Valencià. Però aquest és un tema aliè a l'arnadí....  
 
La tradició oral, perquè escrits no hi ha o almenys nosaltres no en coneixem, diu que és un dolç dels antics moriscos  com també se sol dir que és un dolç de la Costera, i en especial de Xàtiva, on se l’han "apropiat" com a dolç propi, tot i que nosaltres sempre hem reivindicat que és tan nostre, de la Valldigna, com de la Costera. Això si, cal lamentar que no siga una oferta habitual - hi ha alguna excepció- en els restaurants del nostre poble, cosa que no passa a la ciutat socarrada. 
 
Arnadí 2023


L'arnadí/caramull ha quedat reduït a la Setmana Santa Pasqua com a les postres de "l'arròs amb mandonguilles i panses", una altra de les tradicions seculars de Tavernes i que, ben al contrari del nostre dolç, si que l'hem potenciat i promocionat, fins i tot abans es feien concursos populars i de professionals sota el nom novell i gens arrelat "d'arròs de vigília" (sic).
 
 
Confecció

Cal dir d'entrada que cada família li donarà el seu toc particular. A ca nostra, aprés de la nostra iaia que ho va aprendre de sa mare,  l'elaborem així:

Partim la carabassa per la meitat, li llevem les pepides i la posem al forn sobre els 180º-200º graus fins a estar ben torrada. Traiem la polpa de la carabassa i la desfem un poc, bé a mà bé amb qualsevol estri casolà, o si voleu amb el braç elèctric però amb cura: aconsellem de no passar-vos perquè és només desfer-la un poc, i més si té bolics de polpa o fils. La polpa la posem dins d’un saquet de tela, com mana la tradició a la serena, i que escorrega tota la nit.

En una cassola, que posarem al foc, mesclem la polpa de la carabassa amb el sucre (Es pot traure el punt al sucre abans d’abocar-hi la carabassa). Aconsellem al principi de no posar massa sucre i més si no voleu un punt de dolçor massa fort. Millor abocar-lo en petites quantitats i anar tastant la dolçor de la mescla de tant en tant... també va de gustos, perquè els més llépols poden fins i tot barrejar els dos ingredients a parts iguals. L’arnadí és, per definició, un dolç ben dolç, encara que això - repetim- sempre va a gust del consumidor.
 
 
Arnadí familiar d'un altre any
 
 
La mescla es remena ara i adés a foc lent i se li aboca la ratlladura d’una llima i canella i la mantenim al foc fins a que prenga un color obscur, no massa, senyal que la massa està ja cuita.

Particularitats: a la massa se li pot afegir, al gust de cadascú ( a ca nostra sempre li afegim ametlló) ametlles, panses i trossets de nous i segons com li agrada a la família de més o menys carregat de fruits secs. El resultat d’un arnadí amb aquests ingredients afegits és espectacular. És un arnadí més potent en unir els sabors de la carabassa, el fons de l'ametlló i dels fruits secs.

Amb aquesta mescla, i dins d’un recipient baixet, tipus cassoleta de fang o ara que som més moderns de cristall resistent al forn, amunteguem la massa fins formar una mena de con que es decora amb ametles, pinyons i fins i tot amb algun terròs de sucre. El resultat el posem al forn, a una temperatura entre 150 i 170º graus, més be fluix que fort que no es soflame, i fins que estiga un poc daurat. I...
 
Bon profit.... i a conservar les tradicions i els costums!!