L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.410
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:53.779

divendres, 15 de març del 2024

15 DE MARÇ "DIA DE VALLDIGNA" (i III): La Valldigna, una comarca que no anem fent...

Valldigna de muntanya
 
 El 15 de març del 1298  el rei Jaume II el Just va donar la vall de Alfàndec
 al Cister perquè erigís un monestir sota l'advocació  de Santa Maria.
El territori, per desig del monarca, va passar a denominar-se Valldigna.
Avui fa 726 anys.

 
 
La Valldigna es mou entre la voluntat il·lusionadora del "voler ser" i la realitat quotidiana que vivim, totalment diferent. Tenim la nostra configuració geogràfica, la nostra història, els nostres trets que ens diferencien per costums i història de les comarques veïnes: no som Safor, no som Ribera... ¡¡¡som Valldigna!!!, però... no som una comarca reconeguda per l'Administració com a tal. 
 
Fins i tot si reflexionem sobre la mateixa configuració geogràfica de Valldigna, potser trobem que ens en falta un tros, segons diuen alguns geògrafs: la comarca queda truncada, no està completa dins d'una nova concepció geogràfica més completa que afirma hauria d'abraçar el territori total conformat pel curs del riu Vaca, emmarcat entre l'imponent massís del Mondúver i les serralades que es despengen cara la mar de les serres de les Agulles i Corbera. Amb dues zones clares: Valldigna del pla i Valldigna de la muntanya. 
 
La història és com és i potser si al segle XIII els terrenys d'aiguamolls camí de la desembocadura del Vaca - allò que coneixem com a marjal -  haguessen estat o haguessen servit per al conreu, haguessen donat guanys i no malalties, la fundació d'aquella "vall digna" per a un monestir hauria tingut un altre abast territorial, més ampli. Ho hem parlat, debatut durant molts anys amb els estudiosos, però....la realitat històrica és la que és durant 700 anys. I la gent de Xeraco i Xeresa hauria de dir la seua.
 
 
Valldigna del pla
 
 
Potser la Valldigna no està ben definida geogràficament, com tampoc ho està políticament i administrativament. Valldigna té una necessitat fonamental identitària per la qual cal treballar i lluitar: que la Generalitat ens reconega com a comarca, amb els mateixos drets i deures que altres. Cal lluitar perquè la Valldigna siga una més de les comarques valencianes. I cal començar per exigir allò que ens pertocaria com a comarca: els mateixos serveis essencials i bàsics que tenen totes les comarques, des d'un hospital a una delegació d'Hisenda, de Treball, jutjat de primera instància, etc, etc i etc. 
 
És lamentable que serveis bàsics que hauríem de gaudir no se'ns oferesquen, quan potser els tindríem si l'Administració-Generalitat ens hagués reconegut l'estatus comarcal en fer la proposta de divisió del territori. Potser l'exemple més sagnants siga la sanitat, amb atencions de radiografies, oculista, etc i etc que s'haurien de prestar a la Valldigna dotada d'un centre sanitari com cal, un hospital adient perquè el pacient, excepte en casos molt greus, no es veja obligat a desplaçar-se a ciutats veïnes, amb la pèrdua de temps, de diners... i en cas de persones majors amb esforços i problemes de trasllat que habitualment afecten els familiars. Algú s'ha parat a quantificar quant li costa tot això als ciutadans valldignencs? 
 

El Vaca prop de la desembocadura. Al fons, les Creus i Tavernes


Els habitants de la Valldigna som ciutadans de segona. Vivim en una comarca invertebrada. L'Administració  ens despersonalitza quan no ens presta serveis que avui dia són imprescindibles i ens obligar a desplaçar-nos: anem a l'hospital a Gandia, però també hi anem a resoldre problemes per qüestions laborals, d'atur i treball a Sueca i, per altres temes, fins i tot  hi ha poblacions que han d'acudir a Alzira, etc i etc. No ens reconeixen com a comarca i, per tant, no ens donen ni el mínim que necessitem. i som, si fa no fa, 22.000/23.000 ciutadans que ho patim. 
 
Arribats ací cal parlar del paper d'una mancomunitat, de la qual hem parlat, reflexionat, debatut en altres ocasions i que, malgrat tot, continua sense oferir els serveis que hem anat a cercar en les mancomunitats veïnes de la Ribera i de la Safor, on estem integrats, d'una forma o altra, els pobles de la Valldigna. El Consorci Ribera-Valldigna, al qual els 4 pobles pertanyem de fa anys, ens presta el tractament de residus domèstics i la gestió dels ecoparcs de Barx, Simat i Tavernes). Quan a servei de gabinet psicopedagògic, programes de Serveis Socials, el Seafi, l’atenció a la drogodependència, l’equip AMICS, l’agent d'igualtat, etc... acudim a la Mancomunitat de la Safor.
 
En definitiva, potser allò que caldria és, tots a una, a tots nivells: ajuntaments, entitats, associacions culturals i cíviques, exigir i reivindicar davant la Generalitat que Valldigna siga reconeguda com a comarca. I més que ningú ho han de reivindicar els partits, els  que són govern i els que són oposició en el govern valencià. S'ha fet alguna vegada? Cal ser utòpics i positius perquè segur que amb el reconeixement comarcal,  ho gaudiríem.