L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.701
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 64.274

dimarts, 10 de juliol de 2018

REPORTATGE: El dia de la Sang o dia del Clot. La jornada, històries, tradicions...




Tavernes, Benifairó i Simat celebren avui el "Dia de la Sang" o també “el dia del Clot”, perquè és diferent el nom usat per designar la festivitat segons la població on estem. Com es tradició,  en els tres pobles de la denominada geogràficament la Valldigna del pla (Barx seria la Valldigna de muntanya), l’efemèride se celebra el segon dimecres de juliol i el lloc de celebració comú  és el Clot de la Font, al peu de la Muntanya de l'Ombria.

Antigament i fins la dècada dels 70 la jornada era festa local, i una de les festes locals de renom i importància al costat de Sant Jaume i Sant Llorenç, però la unificació del calendari laboral amb tota l’eliminació de festes “particulars” de pobles, ha dut que siga dia feiner, encara que la memòria històrica es manté i és habitual que alguns establiments, sobre tots els locals, tanquen per la vesprada.


La festa i porrat del Clot de la Font ha gaudit els darrers anys un cert reviscolament gràcies sobre tot als actes organitzats per l’Ajuntament, i per ser l’inici dels concerts del Festival Sete Sois Sete Luas, que avancen actes de la seua programació tant per demà com el dia de Sant Llorenç en sengles concrets dedicats als músics i músiques valencians.
 
Així, i tal com vam anunciar, avui 11 de juliol s’obri la programació amb la presència de "40 Funk Brass Band" (País Valencià) en una actuació anunciada a partir a partir de les 20'30 hores. Remarquem que  "40 Funk Brass Band" és una formació de música de carrer, tipus New Orleans, integrada per 10 músics, tots de reconegut prestigi en l’ambient de les músiques creatives valencianes. La diversió i la bona música hi està garantida.

Cal, doncs, anar al Clot de la Font i, si es vol seguir la tradició, anar a peu allà quan la vesprada comença a caure i la calor és menor. I una vegada allí comprar “torrat” o alguna altra llepolia en les paradetes del "porrat" que solen muntar-s’hi.




A Tavernes ciutat cal destacar els actes religiosos, festius i populars que organitzen els festers de la barriada del Crist de la Sang, els quals mantenen la tradició de festejar el Crist amb un programa que contempla, com podeu vore en el cartell, la pujada del Santíssim Crist de la Sang a l’ermita del Calvari, la següent missa i sermó, amb una processó a partir de les 19’30 hores i posterior parc infantil i sopar de germanor dels festers.

Un poc d’història i curiositats del dia

A Tavernes, antigament, era bastant freqüent celebrar al llarg de l’estiu festes de carrer amb sopar a la fresca, la música de la rondalla i sobre tot, la germanor dels veïns eren els punts destacables. La festa del Crist de la Sang obriria el cicle de festes estiuenques,  essent l’única que avui dia perdura.

Cal dir que en els anys 1920 – ja ha plogut, eh? i hem tingut fins i tot alguna inundació – les festes dedicades al Crist de la Sang també eren conegudes com a “les festes del barri de la Granota", un nom que s'ha perdut.

La coca de tomaca i pebre, tradició del dia de la Sang

No ens inventem res. Estem parlant de fa 100 anys, quan l’agricultura era la base econòmica de les famílies valleres, i aquestes festes arribaven amb els aiguamolls i els camps d'arròs de la Partida plens d’aigua per fer créixer el cereal. I hi havia veïns de la barriada que dedicaven aleshores a capturar granotes en aquesta gran zona humida i a vendre-les pel poble, un costum que encara durava allà pels anys 1960. 

Cal saber que les cuixes de granota, encara que no us ho semble, és una menja exquisida i a Tavernes cuinaven un arròs caldós amb les cuixes que, segons diuen, era deliciós. Podeu preguntar els més majors, i si de cas algú se’n recorda i us en fa més de detalls, ens els conteu. El nom  de "barri de la Granota" feia referència a aquesta activitat. ¿Curiós no? 
 
I recordar també que el dia de la Sang era el dia que se solia “assajar” el primer meló d’Alger de la temporada, després d’una paella familiar. Avui dia, amb els hivernacles, els melons d’Alger s’avancen molt i ja fa setmanes que en podem comprar als comerços. A la vesprada era l’ocasió de prendre una bona orxata en l’Orxateria Franco (popularment Ca la Farta) en el passeig, quan el passeig era passeig amb ombra d'arbres i no un sequer. 

Imatge del Passeig d'abans, amb l'orxateria al fons
 
I a la nit la tradició manava sopar amb una bona coca de tomaca i pebre, i si porta per damunt els seus bons trossos de tonyina de sorra.... sublim!. ¡Quasi res porta el diari! I que s’aparten les pizzes on hi haja una bona coca casolana, feta com cal.  Però ja se sap... sempre és millor allò que ens ve de fora. Els valencians som així.

I què sabem de l'origen de la festa?

Doncs ben poca cosa, sobre tot referent a l’origen. Calen estudis. És possible que fa molts de segles existirà un mercat àrab al lloc, un paratge amb aigua, i on acudirien principalment els veïns de les alqueries de l’Ombria, Alfurell o Xara, avui desaparegudes, sense deixar de costat la presència d’habitants de la resta de poblacions de la Valldigna.

Una imatge d'anys anteriors. A la nit, a la fresca, escoltant música
Amb el pas del temps, i potser després de l’expulsió dels moriscos, el 1609, el mercat canviaria amb els costums de la nova població cristiana. Fixeu-vos hi que els “porrats” sempre estan dedicats a un sant i se celebren al costat d’una ermita. Ací, al Clot de la Font, l’element religiós comú als porrats no l’hi ha, i l’única relació amb un fet religiós el trobem en la celebració religiosa dedicada al Santíssim Crist, a Tavernes.

El que hem dit, calen estudis que aprofundesquen en les arrels d’una de les tradicions més nostres, de la Valldigna, com es la celebració del dia del Clot de la Font.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt ben explicat Cotorra. Gràcies!!!!