M’agradaria constatar un fet que tot i ser ben conegut, no
deixa de ser sorprenent i fins i tot preocupant: Tavernes, com el planeta
Saturn, està completament rodejat de llargs i amples anells que semblen
protegir-lo dels perills de l’espai exterior.
Efectivament, en aquests dies he tingut l’ocasió de
comprovar personalment –per motius que ara no vénen al cas esmentar– aquesta
avinentesa que a mi de bon principi em va deixar bocabadat i fastiguejat. Vivim
rodejats d’un llarg cinturó, d’una sòlida muralla que ens envolta i aïlla de la
resta del món. Amples anells que ens embolcallen com una mare aclaparadora als
seus tendres nadons.
Una persona, molt donada a meravellar-se per qualsevol
motiu, em comentava l’altre dia: “T’hi has fixat? Aquest poble està en una coma
tot rodejat de muntanyes. No és curiós?”. I jo, sorneguer, li vaig contestar:
“No, reina, estàs equivocada. Tavernes no està rodejat de muntanyes, està
rodejat de merda”. Aquesta persona, una dona, no es va poder estar d’esclafir
en fortes rialles.
Així és i ningú amb uns ulls i uns narius sans gosaran
desmentir les meues paraules. Quilos, tones i tones de porqueria de tota mena
romanen als afores de tota la ciutat. Bosses de brossa, animals morts,
deixalles orgàniques, papers, botelles, matalassos, cadires, televisors
trencats, pneumàtics, fem... de tot. Qualsevol cosa susceptible de ser
rebutjada per l’ésser humà pot ser-hi trobada. És com una aurèola que
expel·leix la nostra població, com una repugnant excrescència que traspua pels
porus del poble.
Inútil és intentar culpar l’Ajuntament o els seus
treballadors. Dissortats ells, que no tenen prou mans per a intentar reduir
aquest anell inesgotable que no para mai de créixer. Aquesta vegada només
podrem trobar-hi un culpable: tots nosaltres. Perquè val a dir que solament els
habitants de la capital de la Valldigna poden ser considerats responsables
d’aquest anell de brutícia que ens adorna. Sembla ser que molts dels pobladors
de Tavernes consideren l’exterior de les seues cases –és a dir, el món sencer–
com un immens i il·limitat abocador que la natura ha oferit generosament per a
dipositar-hi els seus excrements.
¿Quina classe
d’educació han rebut aquestes persones per haver aconseguit bastir aquest
formidable i flairós anell de porqueria? ¿Potser pensen que sempre trobaran un
criat, un esclau que els netege el seu fem que no sembla sinó la mostra més
palpable de la negror de les seues ànimes?
També seria injust culpar tots els vallers, però crec que
seria bo meditar aquest assumpte i començar a intentar canviar aquesta
mentalitat des dels llocs més pertinents: les famílies i les escoles.
Doncs així és la trista realitat i així li ho vaig comunicar
a la dona que esmentava adés: “Em pensava que vivia en un poble habitat per
persones i resulta que visc en un poble de porcs”. El somriure se li va glaçar
a la boca. Em sembla que he trobat un altre motiu per a realitzar el meu somni,
tantes vegades desitjat: anar-me’n a viure al cim de la muntanya. O tal volta
deu existir alguna possibilitat de viatjar a Saturn?
Sico Fons
Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor.
Com sempre hem dit, estem oberts a qualsevulla col·laboració,
grandària un foli o poc més, i identificació real de l'autor, que podeu
enviar al nostre correu electrònic
4 comentaris:
Quanta raó, Sico. I que hi haja gentola que culpe els treballadors de coses que són culpables els altres.
Simplement cal passejar un poc per Tavernes per adonarte que està ple de merdes de gossos, no cal anar a les afores.
Jo formularia la següent proposició: "Un esquirol pot travessar tota Tavernes de merda en merda".
Fa un temps el consistori va posar uns cartells on informava de les multes per deixar excrements en alguns parcs, això va baixar el nombre ( que no la qualitat ) de regals que ens podiem trobar.
Una solució podria ser canviar-li el nom al poble.
Tamerdes de la Valldigna deixaria ben clar els rics que assumeix el vianant.
No multen a ningú. No hi ha prou policies.
Sico, no crec que siga exclusivitat de l'especimen valler. Crec que és inherent a l'ésser humà, almenys al socialitzat, que és incapaç de viure en sintonia amb el medi que l'envolta i no sap fer una altra cosa que destruir-lo, com una espècie de virus, com diu el senyor Smith de Matrix. Si no, mireu aquesta animació:
https://m.youtube.com/watch?v=bR2X6sqsAiY
Publica un comentari a l'entrada