L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.482
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:6.339

dijous, 25 d’abril del 2024

Avui és 25 d'abril i fa 317 de la batalla d'Almansa: "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança"...

 

 

Un any més Almansa, i el record avui, dia 25 d'abril, de la batalla de trista història per a tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Una batalla que va tindre lloc als afores de la ciutat el 25 d’abril del 1707 (fa 317 anys), un dilluns de Pasqua,  on van lluitar les tropes borbòniques, a les ordres de James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, i les austriacistes, comandades pel portugués António Luís de Sousa, marqués Das Minas, i el francés Henri de Massue, comte de Galway. 

La batalla d’Almansa s’inscriu en la guerra de Successió espanyola, conflicte europeu suscitat a la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Aústria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…)  s’aliaren i sostingueren com a candidat  l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV. La corona castellana va recolzar el candidat francès.

L’exèrcit de Felip V disposava de 25.000 homes, castellans i francesos, i el de l’arxiduc, de 16.000, però els primers eren superiors en cavalleria i artilleria. La participació de valencians va ser pràcticament nul·la, ja que l'aspirant Carles desconfiava de les intencions del general Joan Baptista Basset i els seus seguidors i va impedir que hi intervinguera un regiment compost per 12.000 valencians i aragonesos. El combat va començar a primeres hores de la vesprada, va ser dur i cruel: hi va haver vora 10.000 morts i  més de 12.000 ferits en total.


Retrat de Felipe V. El museu de Xàtiva té el quadre penjat al revés per haver cremat la ciutat i haver-li canviat el nom a "Nueva Colònia de San Felipe" 
 

Fa 317 anys. Més que una batalla dins de la lluita pel tro d'Espanya, va haver-hi una confrontació importantíssima de potències europees per raons geoestratègiques, que va condicionar tot el procés de creació de l’Estat espanyol actual i també de l’Europa actual.

Els valencians patirem - encara patim- les conseqüències. La derrota obrí les portes de l’ocupació borbònica del País Valencià, que d’aquesta manera perdé les institucions amb què s’havia regit durant cinc segles. El decret de Nova Planta, dictat per Felip V el 29 de juliol de 1707, imposà al País Valencià (i a la corona d’Aragó) les lleis, usos, costums i tribunals castellans, que també foren imposats pocs anys després a Catalunya i a les Illes (tret de Menorca, que passà a mans angleses). 

Va ser també el començament de la repressió dels maulets i de les atrocitats i les humiliacions contra la població civil, com ara la crema de Xàtiva per l’exèrcit del Borbó comandat pel general d’Asfeld i el posterior canvi de nom pel de Colonia Nueva de San Felipe. 

 L'esdeveniment històric va tindre i té gran transcendència: la pèrdua dels Furs i la desaparició del Regne de València. El desastre per la pèrdua de les llibertats fou tan gran i colpidor dins del poble valencià que ha quedat reflectit en la dita que ha perdurat fins avui: ‘Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança".