La gestió econòmica del
govern de Jordi Joan, ha estat modèlica en tot el seu govern. I no ho diguem
nosaltres, sinó els dos informes del pressupostos d'Intervenció que
certifiquen el sanejament econòmic aconseguit per Compromís i l’acompliment dels criteris exigits per la Llei General
d’Estabilitat Pressupostària.
Tavernes acompleix l’estabilitat pressupostària, el deute públic i la regla de la despesa, que són les tres magnituds examinades pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. I això va unit, a la rebaixa del deute municipal, que ha passat del 125% deixat pel PP al 53% actual. I eixa rebaixa ha fet que Tavernes haja deixat d’estar sotmès al rigorós i dur Pla d’Ajust obligat pel Ministeri d’Hisenda de Montoro, per culpa de la situació deixada per l’anterior govern popular.
El desastre econòmic deixat pel PP en l’Ajuntament era una veritable fallida econòmica i va obligar a Tavernes a molts sacrificis i al govern de Compromís a patir episodis com no tenir un euro en caixa quan havia de pagar 2'4 milions per la fallida de la "gran obra municipal"? de l'aparcament municipal, o 3 milions d’impagats a proveïdors i damunt fer front als 18 milions de deute en els bancs deixat pel PP. Cal dir que Compromís en 7 anys no ha firmat cap préstec bancari.
L’alcalde Jordi Joan ho va dir moltes vegades, en plenaris i en reunions veïnals: en eixes condicions es tardarien anys en realitzar inversions, perquè l’obligació marcada pel Ministeri d’Hisenda era pagament del deute.
Tavernes acompleix l’estabilitat pressupostària, el deute públic i la regla de la despesa, que són les tres magnituds examinades pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. I això va unit, a la rebaixa del deute municipal, que ha passat del 125% deixat pel PP al 53% actual. I eixa rebaixa ha fet que Tavernes haja deixat d’estar sotmès al rigorós i dur Pla d’Ajust obligat pel Ministeri d’Hisenda de Montoro, per culpa de la situació deixada per l’anterior govern popular.
El desastre econòmic deixat pel PP en l’Ajuntament era una veritable fallida econòmica i va obligar a Tavernes a molts sacrificis i al govern de Compromís a patir episodis com no tenir un euro en caixa quan havia de pagar 2'4 milions per la fallida de la "gran obra municipal"? de l'aparcament municipal, o 3 milions d’impagats a proveïdors i damunt fer front als 18 milions de deute en els bancs deixat pel PP. Cal dir que Compromís en 7 anys no ha firmat cap préstec bancari.
L’alcalde Jordi Joan ho va dir moltes vegades, en plenaris i en reunions veïnals: en eixes condicions es tardarien anys en realitzar inversions, perquè l’obligació marcada pel Ministeri d’Hisenda era pagament del deute.
 |
| Tavernes ofereix avui dia una Hisenda Municipal sanejada |
L’any 2016 canvia la situació
Els sacrificis feren que l’any 2016, el govern de Compromís començara a traure el cap amb un pressupost liquidat amb romanent positiu i que s’ha vist reforçat amb el romanent positiu tambe del pressupost del 2017.
L’informe d’Intervenció de liquidació del pressupostos situa el resultat pressupostari ajustat en 2,68 milions d’euros, amb un romanent de tresoreria positiu de 2,36 milions d’euros i un superàvit consolidat de 2,1 milions d’euros.
Eixes dades i l’aprovació del Reial Decret Llei 1/2018 que modifica l'aplicació de les inversions financerament sostenibles, Jordi Joan ha pogut anunciar un paquet d’inversions per a reinvertir el romanent de tresoreria en millores en la via pública i les dotacions municipals.
Són 1’6 milions aprovats només per Compromís, mentre el PP reclama que amb eixos diners s'avance capital als bancs. Junt als 700.000 euros del pressupost del 2018 es podran destinar vora 2’4 milions a inversions en el poble i platja. Tot un èxit de gestió econòmica.
Els sacrificis feren que l’any 2016, el govern de Compromís començara a traure el cap amb un pressupost liquidat amb romanent positiu i que s’ha vist reforçat amb el romanent positiu tambe del pressupost del 2017.
L’informe d’Intervenció de liquidació del pressupostos situa el resultat pressupostari ajustat en 2,68 milions d’euros, amb un romanent de tresoreria positiu de 2,36 milions d’euros i un superàvit consolidat de 2,1 milions d’euros.
Eixes dades i l’aprovació del Reial Decret Llei 1/2018 que modifica l'aplicació de les inversions financerament sostenibles, Jordi Joan ha pogut anunciar un paquet d’inversions per a reinvertir el romanent de tresoreria en millores en la via pública i les dotacions municipals.
Són 1’6 milions aprovats només per Compromís, mentre el PP reclama que amb eixos diners s'avance capital als bancs. Junt als 700.000 euros del pressupost del 2018 es podran destinar vora 2’4 milions a inversions en el poble i platja. Tot un èxit de gestió econòmica.
 |
| Perfecto Benavent, regidor d'Hisenda |
El deute
municipal ha passat a ser menys de la meitat que amb el PP
L’any 2011 l’alcalde Jordi Joan heretava del PP una situació caòtica, amb vora 18 milions de deute en els bancs i el 125% del percentatge d’endeutament. Al final de la passada legislatura (el 2015) les mesures de contenció i control de despesa havien abaixat el percentatge al 85%.
L'actual legislatura ha continuat la reducció i el deute s'ha abaixat un altre 38%. Per tant, ara estem en el 53%, molt per davall del màxim legal que és del 75%. O siga, el deute s’ha reduït en 6 anys a menys de la meitat del màxim històric del 125% enregistrat durant el govern del PP.
El 31 de desembre del 2017 els préstecs bancaris eren 8’6 milions. I atenció: està inclós com a préstec l’operació del PP amb Hidraqua, perquè una sentència judicial ha obligat a considerar-lo préstec, en contra dels criteris del govern anterior. I això ha afegit més deute bancari, sinó estaria només sobre els 8 milions o poc menys.
L’any 2011 l’alcalde Jordi Joan heretava del PP una situació caòtica, amb vora 18 milions de deute en els bancs i el 125% del percentatge d’endeutament. Al final de la passada legislatura (el 2015) les mesures de contenció i control de despesa havien abaixat el percentatge al 85%.
L'actual legislatura ha continuat la reducció i el deute s'ha abaixat un altre 38%. Per tant, ara estem en el 53%, molt per davall del màxim legal que és del 75%. O siga, el deute s’ha reduït en 6 anys a menys de la meitat del màxim històric del 125% enregistrat durant el govern del PP.
El 31 de desembre del 2017 els préstecs bancaris eren 8’6 milions. I atenció: està inclós com a préstec l’operació del PP amb Hidraqua, perquè una sentència judicial ha obligat a considerar-lo préstec, en contra dels criteris del govern anterior. I això ha afegit més deute bancari, sinó estaria només sobre els 8 milions o poc menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada